Jo sempre he sigut de esquerres i com estimava la meua terra i vaig vore la merda que feien els blavers em vaig fer nacionalista
FI

Mallorca escrigué:

Jo vaig començar gonella(Blaver balear) pero encara aixi tenia cert sentiment anti-espanyolista,al llarg de polemiques i de veure com tropitjaven els catalans me vaig anar fent catalanista

Jo igual que Mallorca, es més, a voltes m'embolicava amb si el català venia del valencià o si eren totalment diferents. Em considerava nacionalista blaver (ara ho trobe extrany). Però quan me'n vaig adonar de que la TV3 l'entenia perfectament, i que només canviaven les formes verbals en 1a persona i unes quantes paraules, me'n vaig adonar del que realment era el blaverisme.

Dridak ets collonut!
Ja als 11 anys vaig topar de estrangis en una de les meues operacions de buscar en els caixons dels demés, unes revistes del "Lluita" del PSAN, i exemplars d'El Temps propietat de ma tia llavors militant de Maulets.  Allí veia el mapa dels Països Catalans. Simplement m'agradava tota aquella estètica (l'estelada, el mapa,etc.). Poc després ho vaig oblidar i p als 14 tacos hem va atraure el projecte espanyol federalista d'IU-EU sentint certa simpatia pel nacionalisme valencià però sense cap pretensió de trencar amb Espanya, ni de lluny. Va ser arribar a València per a estudiar a la Universitat (setembre 2002), viure allí de dilluns a divendres, i vore com a la capital dels valencians el valencià està moribund i mal vist, per a que les venes se m'umflaren. Estava fent història i em vaig adonar que els valencians erem producte repoblacional i lingüístic català bàsicament, que sempre haviem estat al mateix bàndol que catalans i balears, i que els atacs sempre venien des de Castella (Guerra dels Dos Peres, Guerra de Successió, Guerra Civil,etc.). Em vaig llançar ferotgement ha llegir llibres de temàtica nacional (Nosaltres els valencians, Sobre la nació dels valencians, De Impura Natione, El valencianisme polític, Alacant contra València, etc.) i ho vaig acabar de vore clar: jo no era espanyol.
La meua família sempre ha estat espanyolista marcada uns fidels a mort al PSOE (branca materna) i altres al PP (branca paterna). Ma mare sociata i mon pare apolític. Però als últims anys els he conscienciat un poc i ma mare ha arribat a votar al Compromís!

Última edició per Sant Vicent Ferrer (29-09-2007 03:41:57)