No, a la frontera d'Alemanya amb Àustria tampoc es parla hochdeutsch, el hochdeutsch és una llengua artificial que es va crear perquè els alemanys pugueren entendre's, ja que hi havia moltes llengües d'arrel germànic. Tant al sud d'Alemanya com a Àustria es parlen dialectes de l'alt germànic (no confondre amb l'alt alemany estàndard actual) i avui en dia només es parla hochdeutsch a les grans ciutats alemanyes, no als pobles. A Àustria no es parla hochdeutsch ni a les ciutats. Evidentment al sud d'Alemanya fent frontera amb Àustria es parla en dialecte de l'alt germànic que a Àustria anomenen austriac alemany. El suís alemany també és un dialecte de l'alt germànic, i l'anglés i el neerlandés són dialectes del baix germànic, tot i que l'anglés va patir una mutació i avui en dia és una llengua baixogermànica amb influències del francés.

L'hem expulsat per incomplir les regles del fòrum, que diuen que només se donen dos avisos (un de fet, el segon implica l'expulsió). Ja havia estat avisat fa temps, i ara ha faltat el respecte a dos usuaris del fòrum.

I per cert, ni jo ni la majoria d'usuaris del fòrum som comunistes.

Passant a una altra llengua...

Sincerament investigant el tema de l'aragonès, cada vegada tinc més la sensació que allò de la llengua aragonesa és un gran frau. COMPTE!, no dic pas que no existira una llengua aragonesa en estat de formació a l'època que també ho era el català, el portuguès o el castellà. Però des del moment que el bisbe de Roda-Barbastre el germà de l'anterior rei aragonès ja mort, Alfons I, intenta regnar i provoca amb això les ires del papa i dels castellans, el futur dels aragonesos com a entitat diferenciada és més aviat negre.

Al 1136 Saragossa i Calataiud estaven en poder dels castellans. L'oest de l'Aragó quedarà per tant ocupat pels castellans. Aprofitant l'ocupació castellana els navarresos s'havien independitzat (per a ser també posteriorment ocupats per castellans). Aragó no tenia aleshores ni la tercera part de territori que Catalunya i damunt el seu est era habitat per catalanoparlants.

La invasió castellana de l'Aragó fou aturada pel comte de Barcelona al qual el rei Ramir d'Aragó li dona el regne i la filla.  Per tant Aragó s'incorporà a Catalunya i no a l'inrevés. Ramon Berenguer IV va iniciar aleshores una política d'apropament a Castella i de "deixar fer" als nobles aragonesos que eren molt procastellans. Però malgrat això, és des de les disposicions de Pere III que les coronacions dels reis d'Aragó celebrades a Saragossa es feien en català.

Els primers Furs d'Aragó estan redactats en català, fins que, més tard, el Justícia d'Aragó els va traduir al llatí. També, tota la documentació que hi ha a l'Arxiu Reial de Barcelona dirigida a càrrecs d'Aragó o a les mateixes Corts d'Aragó son en català.

Pel que fa al repoblament del Regne de València, les poblacions costanereres van ser repoblades per colons catalans que no van trobar pràcticament cap canvi amb el seu hàbitat originari, donat que, la base dels Furs de València eren els Usatges de Barcelona i no els Furs d'Aragó, (vaja tota una trampa per als aragonesos perquè eren costitucions modernes més que un fur feudal). En canvi les terres de l'interior van formar part de senyorius aragonesos que es van passar pel forro els furs valencians i que només reconeixien els de l'Aragó.

De totes les maneres, si mirem l'actual mapa linguístic de la Comunitat Valenciana en comparació amb el repartiment de l'antic Regne de València les terres adjudicades als nobles aragonesos eren molt reduïdes i no corresponen a les àmplies extensions de terreny de castellanoparlants de l'actualitat. En concret, està demostrat amb documentació escrita, que a poblacions com Sogorb (Segorbe en castellà) han parlat català temps enrere. Fins i tot en la toponímia poblacions com Viver ja molt a prop de la província de Terol delaten l'existència d'un català originari. Després tenim les enormes comarques castellaníssimes de Requena i Utiel incorporades molt posteriorment al territori valencià.

El cas és que quan Jaume I arriba a València, la llengua predominant al regne d'Aragó ja era el castellà. Un exemple el teniu en "Villar del Arzobispo", població ubicada a tan sols 50 Km de la capital valenciana i que quan el Conqueridor la va buidar de sarraïns  en 1236, la va donar en senyoriu a Don Fernando Díaz, noble aragonès que la va repoblar d'aragonesos de parla castellana.

El tema del territori més meridional valencià és una miqueta més complicat, ja que va ser una incorporació posterior del rei Jaume II a la resta del regne. La repoblació de totes aquestes comarques va ser integrament catalana com demostren els textos de partides de naixement del segle XVIII escrites en català trobades a Oriola (Orihuela). La toponímia de viles actualment castellanoparlants com Elda (veïna de Petrer catalanoparlant), com l'actual població de "Sax" en castellà, no és més que com es pronunciava en català Saix (igual que Vall d'Uixó-Uxó...)

Passant al tema merament lingüístic, la documentació que he trobat referida als escrits clàsssics en aragonès no correspon a la parla dels actuals suposats parlants de l'aragonès. L'únic que he trobat és gent que parla en castellà, gent que parla en catellà amb algunes paraules en català i gent que diu parla "xapurreau" que no és més que el català occidental que es parla a la Franja de Ponent. Per altra banda els suposats estudis lingüístics sobre l'aragonès són molt fluixos i inclouen sempre el català de la franja com parlar de transició cap al català.

Per a concloure, si a la franja parlen català (i a més amb poquetes diferències respecte a com es parla al nord de castelló), si una miqueta més cap a l'interior uns parlen 80 % castellà amb 20 % català i quilòmetres més enllà ja la gent parla el castellà. On dimonis es parla l'aragonès? Perquè sí, segurament, ara m'eixirà algun senyor escrivint en un suposat aragonès i dient que és una llengua ben viva. Però, ben viva, ON? i aqueix suposat aragonès és una llengua que gasta a diari?

I si no creieu el que us dic vegeu aquest video que va d'una senyora vidua d'un senyor que escrivia en aragonès ribagorçà. Açò és aragonès?

http://es.youtube.com/watch?v=7CDAtdcWb … gones.html

Sincerament el que parla aquesta senyora trobe que no és més que castellà amb algunes paraules catalanes i fent servir de tant en tant  la flexió verbal catalana en passat com és el perfet perifràstic, amb altres característiques que es donen a l'aranès-occità i que també es donen al català encara que no siguen normatives.

Jutgeu vosaltres mateixos.

Això de que al est de Aragó es parla fabla només ho promou FACAO, una associació secessionista (blavers d'allà)

He localitzat un article sobre les relacions de la Facaco
http://www.directe.cat/puntdemira/lanti … ampat-1066

El Anteproyecto de la Ley de Lenguas de Aragón reconoce como municipios que pueden ser declarados zonas de utilización predominante de su respectiva lengua o modalidad lingüística propia o zonas de utilización predominante del aragonés normalizado a los siguientes municipios: Abiego, Abizanda, Adahuesca, Agüero, Aínsa-Sobrarbe, Aísa, Albero Alto, Albero Bajo, Alberuela de Tubo, Alcalá del Obispo, Alerre, Almudévar de Cinca, Almunia de San Juan, Alquézar, Angüés, Ansó, Antillón, Aragüés del Puerto, Ardisa, Argavieso, Arguis, Ayerbe, Azara, Azlor, Bagüés, Bailo, Banastás, Barbastro, Barbués, Barbuñales, Bárcabo, Benasque, Berbegal, Biel-Fuencalderas, Bierge, Biescas, Bisaurri, Biscarrués, Blecua y Torres, Boltaña, Borau, Broto, Caldearenas, Campo, Canal de Berdún, Canfranc, Capella, Casbas de Huesca, Castejón de Sos, Castejón del Puente, Castiello de Jaca, Castillazuelo, Colungo, Chía, Chimillas, Estada, Estadilla, Fago, Fanlo, Fiscal, Fonz, Foradada de Toscar, El Frago, La Fueva, Gistaín, El Grado, Graus, Hoz de Jaca, Hoz y Costeán, Huerto, Huesca, Ibieca, Igriés, Ilche, Jaca, Jasa, La Sotonera, Labuerda, Longás, Laluenga, Perdiguera, Lascellas-Ponzano, Laspuña, Loarre, Loporzano, Loscorrales, Lupiñén-Ortilla, Mianos, Monflorite-Lascasas, Monzón, Murillo de Gállego, Naval, Novales, Nueno, Olvena, Palo, Panticosa, Peñas de Riglos, Peraltilla, Perarrúa, Pertusa, Piracés, Plan, Pozán de Vero, La Puebla de Castro, Puente la Reina de Jaca, Puértolas, El Pueyo de Araguás, Quicena, Robres, Sabiñánigo, Sahún, Salas Altas, Salas Bajas, Salillas, Sallent de Gállego, San Juan de Plan, Sangarrén, Santa Cilia, Santa Cruz de la Serós, Santa Eulalia de Gállego, Santa Liestra y San Quílez, Santa María de Dulcis, Secastilla, Seira, Senés de Alcubierre, Sesa, Sesué, Siétamo, Tardienta, Tella-Sin, Tierz, Torla, Torralba de Aragón, Torres de Alcanadre, Torres de Barbués, Valle de Bardají, Valle de Hecho, Valle de Lierp, Vicién, Villanova, Villanúa, Yebra de Basa y Yésero.