- el jonc
- Membre
L'espoli fiscal que patim
Recopilant articles d’economia, taules amb xifres i llegir llibres com l’espoli fiscal per destacats economistes com en Jordi Pons i Ramon Tremosa, encara que no siga un assumpte que entengue massa, però despres d’escoltar de balanços fiscals, finançaments etc… arribe a reflexionar i entendre la situació més que desfavorable dels Països Catalans dins de l’encaix anomenat Espanya. Aleshores m’agradaria fer unes consideracions al respecte.
Els PPCC és el principal eix econòmic de l’Estat Espanyol, amb una participació relativa en la producció de l’economia espanyola del 30,6% l’any 2003. Això no obstant, les estimacions dibuixen un escenari preocupant, atès que en el període 1995-2003 els PPCC ha crescut lleugerante per sota de la mitjana espanyola (27,4% enfront del 28,8%).
En aquests anys Catalunya, és la que més ha perdut en percentatge de participació productiva amb un 0,6%, mentre que al País Valencia i les Illes Balears l’han augmentat però raquíticament amb un 0,3% i 0,2% respectivament. Així es pot afirmar l’intervencionisme d’Espanya en aquests darrers anys amb l’objectiu que Madrid passe a ser la locomotora econòmica d’Espanya en detriment de Catalunya. Més clar, la participació productiva a Madrid a augmentat un 0,7%, el percentatge és evident.
La taxa d’activitat dels PPCC està 4 punts per sobre de la mitjana espanyola (58,8% enfront de 55,0%), però encara se situa 10 punts per sota de la taxa d’Europa. Per altra banda l’evolució de la productivitat del conjunt dels PPCC ha sigut clarament inferior a la del conjunt de l’economia espanyola (2,9% enfront al 4,0%), l’únic tros del nostre País que es salvaria de la crema seria les Illes Balears amb una evolució més favorable en aquest cas.
La taxa d’atur als PPCC, emprant les dades de l’EPA l’any 2003, se situava amb un 9,8% mentre que a Espanya era 11,3%. Malgrat que en l’actualitat eixa xifra al nostre País és semblant a la d’Europa, com deia l’anterior paràgraf la productivitat relativa en euros contats és menor que a Espanya.
La innovació i el canvi tecnològic tenen una gran importància a l’hora d’explicar el dinamisme d’una economia. Les dades que se dibuixen apunten la gran fortalesa als PPCC pel que fa a la generació de patents, tant estatals com europees. Tanmateix, la despesa en recerca i desenvolupament efectuada per l’Administració Pública Espanyola ha estat clarament inferior als PPCC que a la resta de l’Estat. Això significa un llast a l’hora de dinamitzar l’economia nostra.
Les exportacions de bens a l’estranger del nostre País van representar a l’any 2003 el 40,6% de les efectuades per l'economia espanyola, mentre que les importacions van significar el 38,2%. Aquestes xifres palesen l’importància del nostre territori en el teixit productiu d’Espanya i la necessitat de potenciar les inversions en infraestructures, cosa que no es fa…
Què és un balanç fiscal d’un territori amb l’Estat?, és la diferència entre el que l’Administració central i la Seguretat Social recapten en impostos en aquest territori i el que gasten i hi inverteixen. A partir d’aquesta definició escriuré algunes xifres més que rellevants. L’aportació anual del seu PIB (producte interior brut) a la solidaritat interterritorial a Madrid fou del 0.09% mentre que a Catalunya va ser del 7,0%, Illes Balears del 7,5% i la del País Valencià del 2,5%.
Per acabar d’arrodonir, Catalunya tenia a l’any 2003 un deficit fiscal amb l’Estat equivalent al 7,6% del seu PIB; el País Valencià, del 2,4% i les Illes Balears, del 15,5%. Amb això s’està limitant seriosament el seu creixement econòmic i és la causa aleshores, de la insuficiència de transport i ens perjudica amb incidència creixent els nostres serveis socials, per posar dos exemples…
El meu objectiu amb aquestes consideracions (i que és podria escriure una enciclopèdia) és realitzar una aproximació a la realitat econòmica que patim al nostre territori injustament, abusivament i maquiavèl.licament per part de l’estat espanyol.
Ens interessa ser-hi?
Última edició per el jonc (22-11-2006 16:33:23)
"Una llar sense llibres és com un cos sense ànima." M.T. Ciceró
Re: L'espoli fiscal que patim
Quin es el resum de tot? Es que no entenc res d'economia . A mi tant es dir-me EPA, OPA, espoli fiscal, PIB... que no m'antere de res, ho sent xD.
Última edició per Gandia1707-2007 (22-11-2006 16:59:26)
" La teua terra i tu sou u mateix, si la terra mor, has mort tu també."
Re: L'espoli fiscal que patim
Per a que et faces una idea. El PIB, com a terme econòmic més important del text anterior, és el valor total (en €) de tots els bens i serveis finals (és a dir, que van dirigits a que siguen consumits) generats en un país. Matemàticament s'expressa com la suma del consum, la inversió més la diferència entre les exportacions i importacions). Pel que fa a l'EPA, vol dir "Enqüesta de población activa", i com be indica el seu nom, es refereix a una enquesta que es realitza sobre una mostra de la població per a saber el nombre de persones que participen en el procés econòmic de producció de bens i serveis. La definició d'anar per casa vol dir el nombre de població que esta apta per a treballar, estiga fent-ho o no (és a dir, totes les persones majors de 16 anys aptes per a treballar). I, per últim, l'espoli fiscal o el dèficit fiscal són els impostos que paguem, mitjançant els quals l'Administració pública ingressa diners.
Per als que estigueu més interessats en economia, a continuació teniu un article de Francesc Cabana, economista català, aparegut al diari AVUI, el dia 12 de Novembre de 2006, on realitza una breu comparació entre l'economia catalana i la valenciana. És fàcil d'entendre, i no fa falta saber d'economia.[DISCULPEU PEL FORMAT EN COLUMNA]:
Tinc tres llibres sobre la taula: "Cien empresarios valencianos", "Cien empresarios catalanes" –s’està distribuint– i "Los nuevos burgueses valencianos". Les biografies cobreixen els segles XIX i XX. Si tenim en compte que tant l’economia delPaísValencià com la de Catalunya tenen els fonaments en l’empresa privada –no la pública–, és important conèixer els seus principals protagonistes, els empresaris. El País Valencià i Catalunya tenen i han tingut una estructura econòmica i sectorial ben diferents. És clar que el primer dels 100 empresaris valencians, tractats cronològicament –Gaspar Dotres–, era fill de Blanes i va anar a València atret per la indústria sedera i les moreres, però elPaísValencià es va industrialitzar més tard que Catalunya i els seus 100 empresaris són molt més del segle XX que del XIX. En una obra anterior de la mateixa editorial –Lid– sobre 100 empresaris espanyols n’hi ha 26 de catalans i només 6 de valencians. ElPaísValencià té algunes grans figures, comIgnasi Villalonga –Banco Central i Banc de València– o Francesc Roig Ballester –Mercadona–, mentre que Catalunya té una gammamés extensa d’empresaris però amb menys projecció, sigui perquè no volen ser coneguts, sigui per altres raons. La diversificació sectorial és més elevada a Catalunya que al País Valencià. Allí hi ha cítrics i producció agrícola, mentre que a Catalunya hi ha més indústria alimentària. A Igualada adobaven el que seria la sola de les sabates del calçat d’Elx. Caprabo és lluny de Mercadona. Aquí tenim química fina i farmacèutica i siderúrgia. Al País Valencià, joguines. A Catalunya hi havia una indústria cotonera de primera categoria, que ha passat a la història, mentre que els valencians s’especialitzaren en confecció –texans imitges– i han duratmés anys, per acabar tancant molts d’ells. Elmateix passà amb la indústria llanera de Terrassa i Sabadell, o amb els teixits d’Alcoi i les mantes d’Ontinyent. El País Valencià té un sector molt fort –però ara no tant– en el sector de la ceràmica, al voltant de Vila-real, tot i lameva poca simpatia per Isabel Preysler quan anunciava Porcelanosa. Els Lladró tenen una botiga a la Cinquena Avinguda de Nova York, però també un conflicte familiar. En el sector del paper coincidim, ja que la indústria paperera la portaren els àrabs a València, i d’aquí a Catalunya. En el dels ciments, els Serratosa valencians es van veure obligats a vendre, igual que han fet els Fradera –Uniland– i els Bertran –Asland– a casa nostra. Si entrem en el terreny de la construcció, toquem fusta. Si em perdo, que no embusquin aMarina d’Or o a Benidorm,ambtots els meurespectes pels que tinguin un gust o una opinió distinta de la meva.ACatalunya s’han fet molts disbarats a la costa, però els que es fan a la del País Valencià els superen clarament. I en conseqüència, els milionaris de la construcció valencians superen els catalans.
Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres Joan Fuster, 1922-1992
Re: L'espoli fiscal que patim
L'esperit_Fusterià escrigué:Si em perdo, que no embusquin aMarina d’Or o a Benidorm,ambtots els meurespectes pels que tinguin un gust o una opinió distinta de la meva.ACatalunya s’han fet molts disbarats a la costa, però els que es fan a la del País Valencià els superen clarament. I en conseqüència, els milionaris de la construcció valencians superen els catalans.
Quanta rao te el Francesc Cabana este.
Els Lladró... Juan Lladró... a que em sona este nom?
O siga que quant més PIB més consumista es el Pais, no?
En definitiva, en quant a la economia, ens aniria bé als PPCC la independència? (Capitalistament parlant (m'he inventat una paraula pero no se'm acudia cap més adequada)
Última edició per Gandia1707-2007 (22-11-2006 19:19:56)
" La teua terra i tu sou u mateix, si la terra mor, has mort tu també."
Re: L'espoli fiscal que patim
Els capitalistes catalans i valencians, si no han lluitat per la independència és per que el que volen és vendre. Els convindrà més tindre a espana a favor que en contra. Amb el poder que té el capital, si la burgesia i empresariat valencià, català i balear hagueren volgut la independència, estariem molt més propers a Quebec que a blavensia.
---------------------------------------------------------------------------------------------- Porta dels Països Catalans a Salses
|