El valencià be bàsicament del llatí, obviament.
Si els andalussos no li diuen andalús es el seu problema, no el meu. Aci li diguem valencià.
I te diré més, hi han molts idiomes que han segut dialectes i ara tenen status de llengua propia. L'islandés, el feroés, son dialectes del noruec, pero ara son llengües reconegudes. Que dir del rumà i el moldau, son la mateixa llengua, pero en rumania se diu rumà i en moldavia se diu moldau, i damunt el moldau se pot escriure en caracters cirílics.
En quant a lo de les paraules autòctones...¿estàs tirant-mos la culpa a mosatros? Això si que es bo. Ara resultarà que som mosatros els que volem que escrigues "amb" quan parlant dius "en", o que escrigues "colonitzacio" quan parlant dius "colonisasio" o que se negue el "lo" quan tot lo mon ho diu. I qui vos tacha d'incults al dir paraules valencianes son els "filòlecs" als qual seguiu. Precisament els que se'm guanyat la fama d'incults som mosatros per reivindicar les paraules estrictament valencianes. En el fondo, no estém tan distanciats en este tema.

L'islandés, el feroés, son dialectes del noruec, pero ara son llengües reconegudes. Que dir del rumà i el moldau, son la mateixa llengua, pero en rumania se diu rumà i en moldavia se diu moldau

Que pose en un paper que la llengua es diga tal no significa que siga diferent.

Una curiositat, es que en Alemanya es parla alemà, no obstant hi han dos varietats, l'alt alema i el baix alemà, tenen les mateixes normes ortografiques (l'alt alemà es l'holandes pero amb diferents normes ortogràfiques) pero la manera de parlar-lo es MOLT diferent inclós en els mapes lingüistics fets per universitats europees separen aquestes llengües. No obstant en aquestos mapes el català (si senyor posa català) es parlat en Catalunya, Balears, Alguer, Rosello, Franja de ponent, el carxe i el País Valencià. El el Diccionari de la Real Academia Espanyola posa en la definició de valenciano: Dialecto del Catalán hablado en tierras del litoral valenciano. I el meu llibre de primer de Batxillerat me'n recorde que en el mapa lingüistic d'espanya eixia el castellà, el galaico-portugues, l'eusquera, bable, occità, aragones i català. Ah i per cert en les universitats arreu del territori cultural dels PPCC inclos el País Valencià s'estudia fil.lologia catalana, no hi ha cap universitat arreu del món on donen una fil.lologia valenciana. Una altra es que els llibres de text en valencià dels instituts expliquen clarament que el valencià es un conjunt de dialectes pertanyents a la llengua catalana en la seua verietat occidental.

Si hi han alguns que vullguen anar contra fil.lolegs d'universitats arreu del món allà ells.

Última edició per MeLiNNeT (10-07-2007 15:14:24)

No son a soles peculiaritats en la pronunciació. Es pronunciació, lèxic, sintàxis, etc. Per cert, el normalisat accepta algunes peculiaritats, pero molt poques.De totes les maneres no entenc l'eixemple. Un català dirà "yo portu" i un valencià "yo porte". Si cada idioma escrivira com parla, fonéticament, dic, les diferències al llegir serien moltísimes mes. Ara, tu escrius poble i un català també, pero un català pronuncia "pobbla". Imaginat totes les paraules escrites tal i com pronuncien. Els catalans en son dia també tigueren moltes divergéncies sobre la normativa fabriana, pero si que es cert que saberen posar-se d'acort.
En quant a lo rat, que vols que te diga. A principis de sigle venien aires de la "renaixença" i aci escomençaren a calar certes idees anexionistes entre uns quants intelectuals, i no tots estaven convençuts de l'unitat llingüistica, i molt manco de que la quatribarrada fora la bandera dels valencians (com demostrí en l'atre fil en la cita de nicolau primitiu, o el poema a la senyera de C.Salvador).

Això ya serien qüestions filològiques llargues de debatre. En vinaròs hi ha un parlar de frontera. També en chest parlen castellà en paraules valencianes, eixos casos se donen. Ademés, tens raó, eixa zona se diferència poc de la senia o gens. Entrariem a parlar del tortosí i eixes coses, pero no ho faré per a que no se me tireu al coll, jeje, pero encara potser que trobes alguna yaya en tortosa que diga parlar tortosí. Per a mi la frontera natural d'eixe idioma està en l'Ebre. Les denominacions de totes les llengües es política. Sempre ho ha segut. Mai han segut els llingüistes els que donen els noms, el nom el dona el poble, i este depén de la situació política. Ah, i en vinaròs no diuen pobbla, diuen poble.

A la franja de ponent parlen igualet a nosaltres, però igual eh no exagere.

Yo també dic astraleta, com mon pare xD.
Sobre el tema de l'aragonés oriental i el "dialecte tortosí", be parlarem clar.
Podria dir-se que llingüisticament es la mateixa llengua. Això podria ficar-nos a tots en un mateix sac, si: fragatins, lleidatans, tortosins, matarranya (ells no li nomenen a la seua llengua de cap manera concreta), i valencià.
Efectivament, les diferències fonètiques son mínimes, i en un moment donat, mireu, si, fins yo ho podria reconeixer. Pero també heu de reconeixer que de l'Ebre cap a dalt hi ha un trencament llingüistic molt clar, de manera que un ilicità parla molt paregut a un fragatí, pero un tortosí i un tarraconí diferixen moltisim mes (estic parlant de la llengua de tota la vida, abans de la normalisació).
Es curiòs també com  açò també trenca completament la teoria repobladora, perque com es sabut, vingueren gents de moltes nacions pero en cuant a catalans, eren majorment orientals, catalans propiament dit. Aci llavors, es deuria parlar català oriental, i no "occidental". Hi ha una frontera llingüistica natural en l'Ebre i digam lo que seria la hui la provincia de lleida. Hi ha una clara continuitat llingüistica.
Després està la política. Es la gent la que fa la llengua i li diu com vol. Els lleidatans li duen català, els tortosins també (antigament, no tant), els aragonesos de tot un poc: fragatí, chapurriau, etc. Els valencians, valencià. Pero yo mai diré que en fraga parlen valencià o en tortosa, perque no es correcte, Si que se sol dir, aixina en plan coloquial, quan vas a un poble i els entens, dius, che, si alli parlen valencià, pero es una forma de parlar. Tots formem part d'un mateix sistema llingüistic, això es innegable, podria parlar-se de sistema occità o no sé, com se vullga dir, que abarca una gran extensió. Els catalans medievals escrivien molts en provenzal, fins no fa molt alguns pensaven que era un dialecte del llemosí. Al remat en bona llógica decidiren que era una llengua perque ells li denominaven català, i punt. Puix mosatros lo mateix, no es tan difícil d'entendre.
Com a curiositat, vos deixe un enllaç interesant:
http://www.liarumantscha.ch/Situaziun_a … 365.0.html
Es una web sobre el romanche suis. Una llengua a mes de tres mil kilòmetros i que encara està relacionada en el mateix sistema llingüistic que el nostre. Si el llegiu espayet no tindreu molt de problema en entendre'l, i un català encara manco. Evidentment, no anaren catalans alli, ni valencians tampoc. Si aci es vera la televisió romanche i es donara en les escoles durant 20 anys ¿i hauria algú que no l'entenguera?

Gràcies pel respecte,a tu i a tots els forers que m'han contestat, de veres.Yo comprenc la teua postura, pero yo no considere menester unir-me a ningú per a defendre la meua llengua i la meua cultura. Sempre hem segut una nació diferenciada i durant sigles hem anat a catalunya i els catalans han vingut aci, i mos hem respectat, sense injerències ni intromisions. Tot pot seguir igual. ¿Qué Castella està eliminant el valencià? Be, puix ya nos buscarém la vida. Hem tingut sigles d'or, hem tingut decadència, hem tingut prohibicions, ara tornem a tindre reconeiximent oficial... i el valencià ha perdurat. Els valencians tenim instruments per a que la llengua valenciana no se perga. Ara lo que fa falta es fer bon us d'eixos instruments, com fan els catalans o els vascs. Pero cada u en sa casa. Com sempre ha segut. Crec que aixina, en respecte i humiltat, hi haurà molt millor rollo entre valencians i catalans.

I al revés? Com és que els catalans ens entenen si no veuen Canal9?

Perdó es que no m'aclareix molt amb açò

Ja t'ho he arreglat

No li pegueu la volta a les coses che. Lo del romanche era un simple eixemple de que hi han llengües molt llunt que també "s'entenen".
Que si, que entenem la tv3. Ya he dit que també entenc la TVG perfectament (tinc imagenio). Son llengües que s'entenen. Si sempre vos estic donant la raó en això.
En quant a lo de la reconquesta, repoblació i veinaments, puff, seria molt llarc de expondre (com dia J.Martorell), per lo vist, hi han estudis de tot tipo.