Doncs bo, ja s'han fet partit (iniciativa del poble valencià) i el seu objectiu pareix ser obtindre més poder dins de EU i reformar-lo, pero com sabem els comunistes que son majoritaris segurament no tenen que cedir. O siga que a la llarga poder anar amb coalició amb el BLOC o fins i tot unir-se'n. Pero ja es vorà.

integraren Bloc, ERPV, EUPV i EiP, tot i que no m'agrada la meitat dels partits, veig esencial deixar estupides disputes per plantar un moviment nacionalista al govern espanyol, i no tindre que esperar que els germans catalans que ens ajuden.

a mi tambe m'agradaria que s'uniren tots no obstant, EUPV no son nacionalistes per començar. I pel que fa a ERPV, a ells els germans catalans ja els estan ajudant i per cert a Cerdà li dona igual la unió amb el BLOC ja que ell té la seua cadireta asegurada per la circumscripció de Barcelona.

Doncs jo visc a la ciutat d'Alacant, i he preferit votar a ERPV abans que al Bloc. N'estic fart de la milonga aquesta del "vot útil". El Bloc no em convenç gens ni mica; ERPV sí. ERPV és molt més a prop dels veritables orígens culturals clarament catalans que Joan Fuster desvetllà fa molts anys amb una sinceritat aclaparadora.

Per a fer memòria, reproduix un fragment molt clarificador i encertat del texte LA UTILITZACIÓ DE LA HISTÒRIA COM A ARMA POLÍTICA: LA TRANSICIÓ VALENCIANA (1975-1983) d'Alexandre Crespo i Durà (Universitat de Valencia):

"A principis de la dècada dels vuitanta, una població farta de l'estèril debat identitari i preocupada  pels problemes econòmics facil·lità que una clase política, atemorida rere el fracassat colp d'estat del 23 de febrer de 1981, redactés i aprovés un estatut descafeinat. Els sectors pragmàtics del PSPV-PSOE, en aras de l'acord estatutari, acceptaren la simbologia defensada per l'esmorteída UCD i una rebaixa de les competències autonòmiques. Els vents, a Madrid, bufaven ja propicis al socialisme espanyol [al meu entendre, central-castellanista] i hom calia el consens per tal d'accedir quant abans al gaudí del futurible govern valencià. Amb la victòria del socialista Joan Lerma en 1983 el poble valencià recuperà el seu autogovern però, com feien presagiar les concesions d'última hora del PSPV-PSOE a la dreta en la negociació estatutària, la nova administració progressista oblidà ben aviat, si ho havía fet propi alguna vegada, el projecte fusterià, això sí, conservant el suport d'un nacionalisme cultural cada vegada més arraconat".

És a dir, amb terceres vies, concessions simbològiques i altres invents, ja coneixem quins són els resultats 25 anys més tard.
EL BLAVERISME SOCIOLÒGIC A TRIOMFAT MAJORITÀRIAMENT A TOT EL PAÍS VALENCIÀ, per això el blaverisme polític ja no té sentit, i els partits clarament blaveros no obtenen vots ni representació: NO CAL, ja que el blaverisme sociològic està perfectament defensat de forma activa pel PP i de forma feble, pasiva, vergonyant, pel PSOE (el PSPV es quedà pel camí).

Per aquest camí ja coneixem els resultats i no és difícil endevinar el futur que ens espera: La desaparició del valencià com a llengua vehicular, quotidiana, d'ús majoritari a aquelles comarques tradicionalment catalanoparlants del País Valencià i la seva completa castellanització i assimilació cultural central-castellanista. Ja li queda molt poc. Gairebé ho han aconseguit. El procés d' "ORIHUELITZACIÓ" de tot el País Valencià és fort i vigorós.

Si de veritat volem aconseguir alguna cosa al País Valencià, cal tornar a encarar-se amb la realitat originària i històrica valenciana, que és CATALANA -en la mateixa mida que la realitat andalusa, murciana o extremenya és castellana-, encara que alguns no ho vulguen reconèixer, siga per interès, per ignorància o per confusió.

Per això, jo ja passe de mitges tintes com el BLOC o EUPV. Ja conec cap a on porten les vies intermitges. Ho he patit durant aquests darrers 25 anys d'Estatut blaver.

A partir d'ara només votaré a ESQUERRA REPUBLICANA. Almenys són els únics que van amb la veritat pel davant, sense embuts, sense ambigüitats (ja hem patit prou, d'ambigüitats i a la vista hi són les seues conseqüències), "terceres vies" i d'altres bajanades. Jo aposte pels catalanistes i si són fusterians, millor. Sense Fuster, no hi ha País Valencià. Amb "terceres vies", tindrem més "Comunidad Valenciano-castellana".

ÉS FALS que Esquerra Republicana siga d'extrema esquerra. Si ens fixem al seu programa, és clarament SOCIAL-DEMÒCRATA. La seua "radicalitat" només es redueix a dos aspectes: Són independentistes i republicans. Pel que fa a la resta, són un partit de centre-esquerra socialdemòcrata (com deia Julio Anguita: "programa, programa, programa..." i el programa d'ERPV no és ni comunista ni d'extrema esquerra, ni de bon tros, sinò clarament de centre-esquerra social-demòcrata).

El que trobe a faltar al País Valencià és un centre-dreta veritablement valencià, honest amb la identitat catalana de les comarques valenciano-parlants. Malauradament, no tenim un centre dreta propi, valenciano-catalanista. No tenim una CiU valenciana ni res semblant. Només un PP blaver i, per tant, valenciano-castellanista. Les coses, pel seu nom, sense eufemismes, que ja n'hi ha prou.

Última edició per Fartdefatxes (13-07-2007 00:26:18)

Amic Fardefatxes. Hi ha món més enllà de Fuster.