M’adrece a tots vosaltres. Ara que han passat les eleccions municipals i autonòmiques, per a agrair-vos el vostre esforç, treball i dedicació en la campanya per tal d’aconseguir el millor resultat possible per a Esquerra.

Com tots sabeu (i de segur, heu “patit”), no han sigut unes eleccions fàcils per a Esquerra. Al llarg de tota la campanya, en cada poble i ciutat del País Valencià, hem patit les pressions de destacats demòcrates que exigien (¡) la retirada de les nostres candidatures. Aquestes pressions no han sigut fruit d’una cojuntura electoral del moment, sinó que formen part d’un pla global per a eliminar Esquerra de la política i la realitat valencianes. Com segurament sabreu, mitjans de comunicació tan “nostres” com l’Avui (que comparteix, creiem, el mateix àmbit nacional) o suposadament “propers”, s’han despatxat a gust contra Esquerra i ens han adjudicat el paper de “malvats que anàvem a impedir la derrota del PP si presentàvem la nostra candidatura”. On queden ara aquestes soflames i aquestes pujades de to una vegada vistos els resultats? En quina posició deixen ara als milers de desil.lusionats i desencantats als qui havien promés (pràcticament garantit) que “segur que derrotem al PP amb el Compromís”?

Tot arrenca de, si fa no fa, dos anys. Una delegació d’Esquerra anàrem a reunir-nos a la seu del Bloc i els proposàrem un “País Valencià Sí” (us sona el nom?) per a tramitar junts les esmenes a l’Estatut valencià i fer pinya els “valencians conscients”. S’hi van negar i a la fi preferiren tramitar unes poques esmenes a través del BNG (Bloque Nacionalista Galego). Pocs mesos després, els proposàrem fer un front valencià de cara a les eleccions municipals i autonòmiques que s’aproximaven, que haguera servit també per negociar amb EU amb més força. També s’hi van negar. Era l’època en què Enric Morera (Bloc) ens definia com una “ingerència insoportable”.

Finalment, comencen les negociacions per al famós pacte. I Esquerra explica tant al Bloc com a EU els seus punts de vista: ha de ser un pacte a tots els nivells (municipal i autonòmic), amb vocació de perdurabilitat i per a més d’una legislatura. EU i Bloc no accepten: opten per un matrimoni de conveniència per la por d’uns a quedar fora del 5% (EU) i les urgències d’altres d’estar fora durant 30 anys (Bloc). Les negociacions per a assolir l’anomenat Compromís ja les coneixeu i van ser de vergonya; “jo vull l’1 per Castelló, jo vull 3 diputats, jo vull, tu em dones…” El pacte de la cadireta. I mentrestant, quin paper volien reservar-li a Esquerra? O bé dins del pacte dels desapareguts, o bé fora del pacte morts políticament. Ens oferien el 3 per Alacant, que “anava a eixir segur” i la premsa fins i tot s’atrevia a dir que “Esquerra no volia el diputat que li oferien”. Bé, es consuma la Unió Temporal d’Empreses del Compromís per apuntalar un edifici ruïnós i fan el pacte a poc més de 3 mesos per a les eleccions. Tard, malament i només per salvar els mobles a nivell del 5% autonòmic. EU en solitari a València i el Bloc sense presentar llista i desaparegut dins del PSOE de Carmen Alborch. Pitjor no podien presentar el pacte a la societat valenciana. I així els ha anat.

Nosaltres (Esquerra), durant les negociacions del pacte no discutíem cadires, perquè Esquerra no oblida que en política, els partits som com una urna de vidre, on tot es veu. I la gent veia que el “pacte il.lusionant per a tirar al PP” era dia si dia també un conjunt de desavinences públiques per repartir-se el pastís de la millor forma possible. Finalment, no hi ha cap projecte seriós i tot es redueix al canvi de cromos. A més, utilitzen una fórmula caduca, passada, que representa l’antimàrqueting en política: la sopa de lletres, on el ciutadà no vislumbra clarament el que vota, ja que li dóna la sensació que tot és una suma de conveniències. La gent està farta de “tutti fruttis”: vol un missatge clar, net, nítid, i vol saber què vota.

Ara ja heu vist el resultat : el Compromís que ens asseguraven que anava a treure 11-12 diputats s’ha quedat en 7 (1 més que al 2003 però 1 menys per a EU). EU ha desaparegut dels ajuntaments de València i Alacant i el PP ha arrassat. Ara més que mai, la política valenciana ens necessita, perquè ni PSOE ni Compromís il.lusionen ningú.

Pel que fa Esquerra, hem crescut de forma discreta, però al cap i a la fi som l’única opció d’esquerres que ha crescut. Hem tret prop de 12.000 vots i n’hem guanyat més de 4.000 respecte al 2003. Moltíssima gent ens hauria votat si no haguera sigut per la pressió brutal dels 2 vots útils (PSOE i Compromís) que havien fet creure a la gent que « segur » que anaven a tirar al PP, mentre que votar a Esquerra era « tirar el vot al fem i ajudar a que seguira el PP ». Pressions brutals, joc brut en campanya i un silenci encandalós als mitjans de comunicació. Malgrat tot, 12.000 valencians no s’han deixat seduir per cants de sirena i tot i les pressions han votat el que els dictava el seu cor.

Al PSOE, EU i Bloc començaran a treure tot seguit les navalles de lluites internes, cercant a veure a qui endosen el mort de la seua depressió. Nosaltres no tenim motiu per a la depressió, tot i que és cert que podíem haver tingut més suport d’una ciutadania que s’ha deixat atemorir per una esquerra atemorida, responsable del tsumani pepero. Ja els ho havíem dit i no ens varen fer cas. Ara tenim la responsabilitat d’assumir la repressa. Ningú més ho farà. Si mantenim l’esperit « alegre i combatiu », tenim davant nostre una autopista de 4 carrils. Ara és l’hora d’Esquerra.

Ara hem de demostrar de quina pasta estem fets, si de moniato o de carrasca. Enhorabona als regidors que a partir d’ara hauran de seguir treballant pel projecte d’Esquerra als Ajuntaments, a Sueca, a Xixona, a Simat de la Valldigna, a la Vall de Laguar. I enhorabona per la feina feta a totes les candidatures que hem presentat, que han suposat un increment de vot que s’ha vist reflectit als resultats autonòmic. Malgrat el gran pes del vot útil que hem patit a les principals capitals, som els únic que ens hem mantingut i fins i tot incrementat.

Aquestes setmanes i mesos de campanya han sigut profitosos per a Esquerra. Hem creat seccions locals, hem crescut en militants i simpatitzants i hem millorat els vots. Hem fet 45 candidatures municipals, majoritàriament en capitals de comarca i grans municipis. Estem, per tant, en temps de sembra. Estic segur que les properes eleccions seran una etapa fructífera, on consolidarem Esquerra com una opció normal i normalitzada, creïble, i on aconseguirem el recolzament de molts valencians i valencianes. Som l’única opció de futur (i així ho hem vist el passat 27 de maig) per millorar el benestar dels valencians i avançar en la recuperació nacional del País Valencià. Ara toca consolidar la feina feta, els equips de treball i enfortir organitzativament Esquerra. Cal planificar la feina a cada poble i comarca per als propers quatre anys. Ara ja no hi ha qui ens ature.

Sabeu que aquestes eleccions no suposaven una estació de termini. Han servit per avançar una mica més en el llarg camí cap a la plena llibertat del País Valencià. Estem fresquets i a punt per a quan arribe la propera jornada.

Salut i independència