sóc alacantí i fa poc més d'un any que estic vivint a Barcelona... mai he sentit ningú d'aquí considerar-se 'principatí', a més se suposa que som tots republicans i no estem massa d'acord amb la denominació 'Regne'... per què hem d'acceptar la de 'Principat'? supose que tornem una volta més a topar amb allò de la 'qüestió de noms'

Principat té més arrels de la paraula grega (no m'enrecorde quina era) que d'algo religiós, ara després ho busque.

Edit: Ja ho he trobat:
En el sentit llatí de principatus, 'sobirania', és el territori on el sobirà no en té un títol específic o ho és en funció d'un altre títol.

Última edició per LarsenAlacant (02-07-2007 21:21:47)

Gandia, si és per princep però  a catalunya té un significat diferent:

(Extret de viquipedia, http://ca.wikipedia.org/wiki/Catalunya)

El Principat de Catalunya, i per antonomàsia el Principat, és un terme jurídic (en llatí principatus) que aparegué al segle XIV per indicar el territori sota jurisdicció de les Corts Catalanes, el sobirà del qual (en llatí, princeps) era el rei del Casal de Barcelona, sense ser formalment un regne sinó una agrupació de comtats amb unes lleis uniformades per les Corts.

Sovint s'ha utilitzat el títol nobiliari de Príncep per l'hereu de la corona. En el cas de la corona d'Aragó l'hereu portava el títol de Duc de Girona, més tard canviat a Príncep de Girona. El Principat de Catalunya no es tracta d'un títol nobiliari sinó d'una denominació jurídica equivalent a domini o sobirania.

La primera referència es troba en la convocatòria a les Corts de Perpinyà, del 1350, feta pel rei Pere el Cerimoniós. A les següents corts generals de la Corona, celebrades a Montsó el 1362, es saluda al rei com «illustrissimus princeps et dominus dominus Petrus dei gratia rex Aragonum [...] Et inter alios illi de principatu Cathalonie sub hac forma.»[1].

Prèviament ja s'utilitzava princeps per denominar al sobirà amb una autoritat superior a la nominal de comte, i principatus per indicar el seu domini format per diversos comtats: Borrell II, per consensum principis Borrellum; Ramon Borrell, inclutus princeps Raimundus; Berenguer Ramon I, principis nostri Berengarii; Ramon Berenguer I, principis Barchinonensis [2]; Ramon Berenguer IV, «lo Comte e princep de Catalunya»[3] i després de l'acord amb Ramir II d'Aragó, «príncep i dominador d'Aragó».

En l'usatge 65 de les Corts del 1064 s'anomena a Ramon Berenguer I i a Almodis de la Marca com a principes del principatu que consistia en els comtats de Barcelona, Girona i Osona (quedaven al marge els altres comtats encara que n'eren feudataris). En l'usatge 61 es determina l'extensió marítima del Principat des del cap de Creus fins a Salou, incorporant per tant el comtat d'Empúries. En la constitució XVIII de les Corts del 1188 es defineix el Principat «des de Salses fins a Lleida i Tortosa i els seus rius». El 1244 una pragmàtica de Jaume el Conqueridor estableix el límit amb Aragó definint Cathalonia universa des de Salses fins al Cinca. En el conflicte entre Pere el Cerimoniós i Jaume III de Mallorca sobre els comtats de Cerdanya i Rosselló, el primer li recorda «que los dits comtats et terres son de et dins Cathalunya et del Principat de Cathalunya» [4]

Un nom alternatiu utilitzat a les Corts de Barcelona del 1283 és el d'Universitat de Catalunya, equivalent a la denominació de comú per referir-se al conjunt d'habitants. El terme es va institucionalitzar al govern local d'Eivissa, de Mallorca i de Perpinyà.

El nom de Principat es va seguir utilitzant en els Decrets de Nova Planta de l'administració borbònica, amb l'àmbit restringit sense la Catalunya del Nord, i fou plenament vigent fins al segle XIX. Els moviments republicans van preferir abandonar el nom de Principat, però, en canvi, els moviments pancatalanistes prefereixen mantenir-lo per referir-se a la Catalunya estricta, diferenciada de la Catalunya Gran. Avui el terme Principat no està recollit en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, però continua vigent com a denominació tradicional.

I que hi ha de cert en això que diuen els blavers que ha falta de Rei tenen la Real Senyera que te els mateixos privilegis que un rei i és tractada igual??

Jo dels blavers del GAV m'ho crec tot, com si adoren a satan.

Anem a tornar al tema, a vore qui em tira una maneta Bé podries ser tu MeLiNNet, que estas ací, a val.com i al racó, i et veig a tots els llocs

Un País madur i modern no necessita reis ni corones per sentir-se acceptat.

Primera consideració: Els blavers no volen lluitar per la independència del País Valencià.
Segona consideració: Els blavers només volen la bandera amb franja blava i corona per diferenciar-se de la resta de catalans. Però volen diferenciar-se per arribar a ser més fàcilment espanyols, que si es reconeixen com a catalans.
Com diu Gandia, si accepten un rei espanyol que ompli el buit que senten al seu cor, és que són espanyols, i damunt si és un Borbó, és que són traïdors o suïcides.

Sóc republicà. Però abans independentista. Si em donen a triar entre Repúbica espanyola o Regne Català, clarament i sense dubtar m'apuntaria a ser regnat per un Rei Català, cosa que fa 300 anys haguera estat possible.

El preu que el PSPV-PSOE té que pagar per haver contribuít a crear i implantar una identitat valenciana artificial (el blaverisme sociològic ha triomfat al País Valencià) és el de romandre a l'oposició per dècades. S'ho tenen ben merescut per haver alimentat l'ou de la serp blavera durant la transició. Ara la serp s'ha fet gran i els ha engolit.