Història de la senyera Coronada
[size=24]HISTORIA DE LA SENYERA CORONADA DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA[/size]
[size=18]Actualment[/size]
La bandera del País Valencià és actualment la Senyera Coronada Valenciana com assenyala l'article 4 de l'Estatut valencià.
En origen, aquesta era la bandera local de la ciutat de València. A partir de la Renaixença el moviment polític valencianista la va reivindicar, i des de 1982, després d'un llarg conflicte que encara dura, es va convertir en la bandera autonòmica oficial.
[size=18]Història[/size]
Un origen incert
Malgrat que la concessió de la Senyera del rei ([size=9]Quatribarrada nua[/size]) a València s'ha atribuït tradicionalment a un privilegi especial de Jaume I, no hi ha cap document que així ho explicite. València, com la resta de viles reials, tenia com a ensenya els símbols del monarca perquè pertanyia a ell, és a dir, era part integrant del territori del rei com a senyor feudal. És així com, amb el progressiu procés de desenvolupament de la personalitat jurídica dels municipis arreu de la Corona durant el segle XIII, València i la resta de viles de reialenc degueren adoptar la Senyera Reial com a bandera municipal. En qualsevol cas, les primeres referències documentals deixen clar que a principis del segle XIV la senyera del senyor rei e de la ciutat era la que seguia la milícia local quan havia de lliurar batalla.
Entre 1356 i 1369 es va produir l'anomenada Guerra dels dos Peres, entre els reis de la Corona d'Aragó i Castella. Durant aquesta guerra la ciutat de València va ser assetjada dues vegades per l'exercit del rei castellà, i ambdues va resistir, per això el rei Pere el Cerimoniós va voler recompensar la ciutat amb un privilegi que afegia la corona reial a les seues armes. No s'ha trobat fins ara el document original, però en coneixem l'existència a traves d'un acord del Consell de la ciutat que en 1377 va decidir canviar els segells amb l'escut antic sense corona que encara utilitzava l'administració municipal, per uns de nous amb la dita corona recentment atorgada: «e és cert que·l senyal per los molt alts senyors reys d'Aragó atorgat e confermat a la dita ciutat era e és lur propri senyal de bastons o barres grogues e vermelles. [...] al cap subirà sia feta corona per dues raons, la primera car la dita ciutat és cap de regne majorment, e la segona car lo molt alt senyor rey, ara regnant, per son propri motiu e sa mera liberalitat, tenint-se així com fon sa mercè per molt servit de la dita ciutat senyaladament en la guerra de Castella prop passada, specialment en los setges, e pus principalment en lo segon e derrer d'aquells tenguts sobre aquella per lo dit rey de Castella, enadí la dita corona al dit senyal». (AMV, Manual de Consells, A-17, f. 87r.) Hom pot veure com el document parla en tot moment de l'escut de la ciutat, però com que a l'edat mitjana una bandera no és més que un escut o armes posades sobre tela, això ha servit a nombrosos autors per considerar aquest document com la prova més antiga de l'existència de la Senyera Coronada. No obstant això, no es coneix cap document del segle XIV que parle de la corona afegida a la Senyera, simplement aquest fa referència a l'escut de la ciutat, aplicat als segells i armes municipals.
El següent document conegut que en parla és novament un acord del Consell pel qual es decideix en 1449 fer-ne una nova «attenents [que] la bandera d'or e flama que la ciutat tenia fos squiurada e gastada, per tal proveïren ne fos feta una nova consemblant d'aquella, emperò ab corona». (AMV, Manual de Consells, A-34, f. 200). El que el document sembla indicar és que fins ara la bandera de la ciutat continuava essent la del rei ([size=9]quatribarrada[/size]), i és en aquest moment quan s'afegeix la corona a la ciutat. L'existència de l'esmentada corona sobre la tela sembla quedar demostrada des d'aquests anys gràcies als nombrosos portolans en què apareix, dins d'una franja de tons blaus situada al costat de les quatre barres. En els portolans del segle XIV, com els de Dulcert (1339) o Cresques (1375), la ciutat de València s'identifica únicament amb les barres reials, sense corona ni franja.
Demostrada més que presumiblement l'existència d'una corona de tela sobre una franja blava, cal aclarir que els origens de la Senyera Coronada és un tema políticament conflictiu encara avui. Tanmateix, a l'edat mitjana els territoris (regnes, comtats o principats) no tenien banderes pròpies, ja que eren senyals personals dels reis i de la resta de la noblesa, així com de les ciutats com a cossos polítics. Un sector dels autors que han tractat el tema, de tendència blavera, ha intentat demostrar que aquesta bandera privativa de la ciutat era la bandera de tot el regne de València, argumentant que era una espècie de ciutat-estat medieval, bo i justificant-se en la notable influencia de la ciutat en els afers del regne, hipòtesi aquesta que no recolza cap historiador del període. Així mateix, i pel contrari, un altre sector dels investigadors, de tendència catalanista, ha intentat demostrar que la bandera de la ciutat de València no tenia cap franja blava, plantejant hipòtesis com la de Pere M. Orts segons la qual la corona dins la franja blava hauria estat afegida al llarg del segle XIX, una conjectura que ha fet fortuna com a vertadera entre alguns sectors nacionalistes, però que no va tenir en compte els documents esmentats del segle XVI, publicats en 1900 per Vicent Vives Liern, i els portolans anteriorment esmentats. En qualsevol cas, tot i que els testimonis literaris indiquen que la franja blava no tenia absolutament cap importància simbòlica i era un simple fons per a la corona, ja que mai s'esmenta com un element destacat, sembla clar que la Senyera Coronada existia almenys des del segle XVI, i molt probablement des del segle XV, però com a bandera privativa de la ciutat de València, mentre que la Senyera Reial era el senyal privatiu del rei. Aquesta doble diferenciació es pot veure clarament en les pintures del Saló de Corts del Palau de la Generalitat realitzades durant la dècada de 1590, tot representant els braços o estaments de les Corts Valencianes forals. Enlloc apareix cap franja blava de la ciutat de València, perquè la seua bandera no representava ni el regne ni al braç reial. [b]En canvi, sí que apareix la Senyera Reial, però representant únicament al braç reial o popular ([size=9]per això és la vertadera Senyera del PV, per que es la Senyera popular de tots els valencians[/size]), i no a tot el regne com argumenten els autors catalanistes, ja que el general del regne està representat a les Corts pel conjunt dels tres estaments i no únicament pel reialenc ([size=9]El reialenc es representat per la senyera quatribarrada[/size]).[/b] L'única representació que coneixem que englobava al general del regne era l'emblema conjunt dels tres estaments, la Mare de Déu per l'estament eclesiàstic, Sant Jordi per l'estament nobiliari i l'Àngel Custodi la quatribarrada del rei per l'estament reial.
 " La teua terra i tu sou u mateix, si la terra mor, has mort tu també."
Re: Història de la senyera Coronada
La senyera en l'època foral
El Justícia (separat en Justícia Criminal i Justícia Civil en 1321) era un càrrec municipal foral que exercia la justícia com a delegat reial, ja que el rei era l'únic amb capacitat per impartir-la als seus territoris privatius (el reialenc), i per tant el Justícia era també l'encarregat de dur la Senyera Reial ([size=9]quatribarrada[/size]) en representació de la persona del rei quan l'exercit feudal havia d'eixir de la ciutat a lliurar batalla. En aquest sentit, sabem que el Justícia va ser qui portà la Senyera Reial en representació del monarca en la primera processó de Sant Dionís del 9 d'octubre de 1338, que commemorava el primer centenari de la conquesta de València. I així ho va fer, durant tota l'època foral, a totes les processons religioses o civils on l'ensenya de la ciutat desfilava.
Existia tot un cerimonial que indicava que la Senyera de València no es podia inclinar mai, ni podia passar per sota d'una porta, per això era costum baixar-la pel balcó de la Casa de la Ciutat, o hissar-la per sobre de les portes de la muralla quan havia d'eixir a fora. En 1365 el rei Pere el Cerimoniós va concedir a la ciutat de València un privilegi per crear un cos de cent ballesters amb la finalitat de protegir la Senyera a la batalla, l'anomenat popularment Centenar de la Ploma, que va estar vigent fins 1707.
La primera vegada que hi ha documentada una eixida de la Senyera de València és en 1321 (no s'ha conservat documentació a l'arxiu municipal anterior a 1306), quan encara era únicament una Senyera Reial ([size=9]quatribarrada[/size]). Ho va fer per dirigir la milícia local contra el senyor de Riba-roja, i així ho va fer també en nombroses ocasions al llarg de tot el període medieval. Una exida significativa va ser la de 1412, quan en ple Compromís de Casp el Governador del regne la va treure contra una host de castellans partidaris de Ferran d'Antequera, i després d'una lluita a prop de Morvedre el Governador va morir i els castellans es van fer amb la Senyera. En 1465 eixia de nou la senyera de València dirigint l'host ciutadana, dins l'exercit reial, per aixafar la rebel·lió de Jaume d'Aragó, senyor d'Arenós. I una altra eixida important i ben documentada per Escolano va ser quan va anar contra els musulmans revoltats a la serra d'Espadà en 1526.
Després de la Nova Planta
Després del Decret de Nova Planta de 1707 que abolí els Furs, la Senyera Coronada, com la resta de senyeres forals, va caure en desús, i sembla que va quedar oblidada a una arca en la Casa de la Ciutat. Així, per a la proclamació de Lluís I com a rei, en 1724, es va utilitzar en substitució de la Senyera ciutadana, emprada en les proclamacions reials des de feia segles, un nou penó blanc al que es va brodar la flor de Lis borbònica (actualment es pot observar al Museu d’Història de València), que es va continuar utilitzant per a les posteriors proclamacions de Carles III i Carles IV al llarg del segle XVIII. En 1738 la Senyera Coronada es va recuperar per a la desfilada de commemoració del cinquè centenari de la conquesta, i es va improvisar una reconstrucció de l'abolida milícia del Centenar de la Ploma.
A partir de llavors la Senyera va quedar com un element folklòric i festiu que es va continuar utilitzant sense cap oficialitat per a la processó de Sant Dionís, i a partir del segle XIX també a altres festes locals com la processó del Corpus, que encapçalava, o com a element històric i decoratiu en visites reials i altres desfilades.
Un símbol del valencianisme
[size=18]Serà cap a finals del segle XIX quan el moviment cultural de la Renaixença va recuperar la Senyera Coronada com a símbol identitari valencià, i tornà a popularitzar-se com a símbol regional. Amb l'aparició del valencianisme polític, i la seua evolució cap al nacionalisme a partir dels primers anys del segle XX, la Senyera Coronada va ser considerada per aquests grups com una bandera nacional del País Valencià. Fruit d'açò és la Senyera Estrelada, una bandera de lluita apareguda en aquests anys contemporàniament a d'altres com l'estelada catalana, que imitava a la bandera de Cuba. Tanmateix, és cert que l'incipient moviment valencianista va estar als seus inicis molt circumscrit a la ciutat de València i a les comarques més properes, el que va provocar aquesta elecció de bandera, però a poc a poc el nacionalisme, i amb ell la Senyera Coronada. Així i tot, cal advertir que la Senyera Coronada i la Senyera Reial van conviure sempre amb total naturalitat arreu del país, ja que la bandera del valencianisme no era antitètica als tradicionals símbols de la corona d'Aragó, presents a bastament per tots els territoris de la Corona[/size]
El fet que el nacionalisme català adoptés l'antiga Senyera Reial com a bandera de Catalunya, va provocar que la Senyera Coronada, en aquell moment entesa com a símbol privatiu de la Ciutat de València, fos acceptada majoritàriament arreu del país, i no solament pels grups nacionalistes.
A poc a poc, el règim franquista va anar desenvolupant un paper regionalitzador i folkloritzant de les cultures identitàries i la Senyera Coronada va ser reinterpretada, igual que al segle XIX, com a símbol regional per excel·lència. Així, per exemple, en 1943 es van reprendre les celebracions anuals del 9 d'octubre, de nou amb la Senyera Coronada, però ara la comparsa de la desfilada estava composta bàsicament per grups fallers i elements folklòrics. Més endavant, als anys 60, el filòleg valencianista Manuel Sanchis Guarner convencé les autoritats franquistes perquè la Senyera Coronada s'adoptés legalment com a bandera de la ciutat de València.
El tardofranquisme i la Transició: el conflicte al voltant de la Senyera
El valencianisme de postguerra, molt afeblit per la desfeta i la situació política, es va refugiar en àmbits culturals, bàsicament al voltant del grup Torre i l'editorial del mateix nom, on es van forjar la major part d'aquesta generació de valencianistes. A finals dels anys 50, però, van aparèixer certes divergències al grup sobre l'àmbit nacional valencià, les quals van culminar amb la publicació en 1962 de “Nosaltres els valencians”, de Joan Fuster, una proposta renovadora que trencava completament amb els plantejaments nacionals del valencianisme republicà, i també amb l'antiga bandera nacionalista, ja que segons creia Fuster, els valencianistes de preguerra en el tema de la bandera no sabien el que es feien (1977, p. 26). Així doncs, mentre el nou valencianisme fusterià anava penetrant als àmbits socials més polititzats, com ara la Universitat, les banderes quatribarrades començaven a aparèixer a les primeres manifestacions polítiques antifranquistes, mentre la Senyera Coronada quedava relegada per una banda a l'esquifit valencianisme continuista, i per l'altra a les manipulacions folklòriques i regionals del franquisme, dos sectors que a la Transició confluirien en el denominat Blaverisme.
Tot i així, ambdós símbols convivien a la ciutat de València en esdeveniments socials i esportius importants com la celebració per la victòria del València C.F. en la lliga de 1971, o, ja arribada la Transició, a la manifestació del 9 d'octubre de 1977 sota el lema Ara, volem l'Estatut, on milers de persones van participar portant Senyeres amb i sense blau. Però aquest va ser el punt d'inflexió, i aquest mateix any l'associació Lo Rat Penat publicava un fullet anònim ple d'incorreccions històriques sobre La senyera valenciana defensant que històricament la Senyera Coronada havia estat la del regne de València, quasi al mateix temps que Joan Fuster publicava també un breu llibret anomenat El blau en la Senyera, en el qual relegava el blau als seus orígens locals de la capital , i apostava per una mateixa bandera per a tots els Països Catalans. Després d'això vindrien obres més extenses d'altres autors en un o altre sentit.
Nota sobre Lo Rat Penat:Lo Rat Penat és una associació fundada el 1878 per Constantí Llombart amb la intenció de defendre la cultura i llengua valencianes. Organitza els Jocs Florals des de fa més d'un segle.
Encara que va ser promotora dels contactes amb altres escriptors de l'àmbit lingüístic i va firmar les Normes de Castelló, a les acaballes del franquisme va capgirar a postures anticatalanistes i des dels anys 70 va modificar la seua ortografia i gramàtica diferenciant-les en allò possible de la catalana, en conjunció amb la Real Acadèmia de Cultura Valenciana
----------------------------------
La resta ja ho sabeu 
" La teua terra i tu sou u mateix, si la terra mor, has mort tu també."
- olocaui
- Membre
Re: Història de la senyera Coronada
Ya, pero ens l'an encasquetat com la bandera del País i li he agafat mania....
Estic fart d'haver de demanar perdo per existir!! (Joan Fuster)
- -àlex-
- Membre
Re: Història de la senyera Coronada
No poseu un text tan llarg que no s´ho llegirà ningú. Jo tampoc
-ÀLEX13- Rita bollera , que ja som de 1ª!!! Campsnal9= xotos PVSÍ
Re: Història de la senyera Coronada
A redéu, a mi m'interessa la senyera que ens l'han posat pel país a la força, a tu, si no t'ho lliges no sé. Tampoc és que siguen 7 o 8 pàgines, només és 1 i prou.
" La teua terra i tu sou u mateix, si la terra mor, has mort tu també."
Re: Història de la senyera Coronada
Jo sí que ho he llegit.
Àlex, de tant en tant no està malament llegir.
M'ha agradat el "ah redéu" Gandia XD. Jo apretaria més i diria revotoadéu
Re: Història de la senyera Coronada
Açò ho has extret de la Vikipèdia?? Crec que ja ho vaig llegir allà
- pontet
- Membre
Re: Història de la senyera Coronada
jo tambe ho vaig llegir a Vikipedia, i en algun lloc he llegit q aquest aricle no es totalment objectiu
 Eixiu tots de casa que la festa bull, feu dolços de nata i coques de brull, polimenteu fustes i emblanquineu murs perquè Carles d'Àustria ha jurat els Furs.
Re: Història de la senyera Coronada
Si ha estat extret de la Viqui pero he fet uns retallaments a les parts que no parlaven de la Senyera.
" La teua terra i tu sou u mateix, si la terra mor, has mort tu també."
Re: Història de la senyera Coronada
Qui no es refie del text de l'amic Gandia perquè ha estat estret de la "viqui" (m'agrada el nom) que es llisca aquest llibre que, segurament, ja coneixereu tots.
Història de la Senyera al País Valencià. Pere Mª Orts i Bosch. Edicions 3i4.
Última edició per Lobellcatalanescdelmon (06-04-2007 13:25:45)
L'autonomia que ens cal, és la de Portugal.
Re: Història de la senyera Coronada
Crec que el text de la Wikipèdia no és intel.lectualment honest, en el sentit que hi exposa dos versions d'uns fets, i deixa al lector que trie...
Això es pot fer en un tema subjectiu o d'opinió, però en un tema objectiu i científic, on hi ha proves a mansalva sobre les quatre barres com a bandera distintiva i privativa del Regne de València antic, no em sembla correcte...
Com tampoc no em sembla correcte tota la gent que denigra les tesis de Pere Maria Orts (que insistim que són les que seguim nosaltres, perquè són les que més ens convencen) sense més, acusant-lo de subjectiu, i no aportant proves en contrari, que és la manera científica de fer les coses.
En fi, amics, continuarem aportant proves per a convèncer indecisos, i com dic en altre fil, ja ne duguem 870 evidènciesde la quatribarrada al PV.
Si aquest llarg cap de setmana m'hi dedique a fons, crec que podrem arribar aviat a les 900.
Unabhängig. Überparteilich [Independent. Per damunt dels partits. Eslogan del diari alemany "Das Bild"]. 
- pontet
- Membre
Re: Història de la senyera Coronada
Eixiu tots de casa que la festa bull, feu dolços de nata i coques de brull, polimenteu fustes i emblanquineu murs perquè Carles d'Àustria ha jurat els Furs.
|
© 2004-2011 Antiblavers.org i altres contribuïdors |
