Llemosi era la definicio que se li donava a la llengua , entenguent-la com a un gran conjunt, es a dir, tot el catala actual (i valencia, per supost) i tot l'occita: una unica llengua. A lo de ampliar, volia dir que me digueres mes sobre aixo del insti d'estudis catalans.
El fet d'utilitzar grafies distintes ( no hi ha que olvidar que politicament, la Corona i Occitania estaven separades, i per tant tampoc es d'extranyar la desenvolupacio de grafies distintes) no significa que no puga ser la mateixa llengua. I com ja he dit abans, els estudis sobre la diferencia entre l'occita i catala, son, una llisteta, que no se perque me recorda molt a les llistetes blaveres, amb perque aqui diguem tal i alla no, i que durant molt de temps, la posicio del IEC ha estat "no es perque no es, i punt en boca." No se ara com estara l'assunt, per aixo pregunte, nomes dic que era "llengua llemosina" fins que a algu li va passar per ahi baix dir-li catala (cap problema, per cert), pero mai diu els per que.

Última edició per AutènticValencià (03-04-2007 21:46:03)

Una cosa més. Crec que si Occitània ( que no oblidem ocupa pràcticament tot el  migdia francés) haguera format part de la corona d'Aragó ( i no com a possessions nominals com ho fou alguna part), talvolta la història haguera estat una altra. Però hui en dia, voler cohesionar ambdues llengües ( català i tot el conjunt de dialectes de l'occità) és somiar truites.
I per acabar, pel que fa a les grafies, estic d'acord amb tu. Si ho deia era per mostrar la influència que tingué l'occità, no sols en el català, sinó en altres llengües.
I últim, la comparació amb les llistetes blaveres, no, no té res a vore.

Última edició per Lobellcatalanescdelmon (04-04-2007 17:48:05)

Estic + - d´acord amb mirasol. en el passar es deia llemosí (almenys ací a valència) occità a catalunya
Ara es diu, varietat oriental-català  varietat occidental-valencià   Per mi es el matiex- tots català i prou.

Lobellcatalanescdelmon té tota la raó. Hem d'analitzar tots els elements abans de dir segons que, no es pot parlar de uns fets pasats sense coneixer el context històric al qual van ocorrer i menys encara coses del tipus "El meu mestre diu o deixa de dir que..." perquè allò que has dit del "error", segur que volia dir el que has entés? Jo pense que quan parlava d'error volia dir que utilitzaven un mot que no era correcte però que estaba normalitzat arreu. A més, has demostrat que no has llegit el web perquè també apareixen ací al.lusions a escriptors andalusos que diuen escriure en andalús encara que eren conscients de la unitat de la llengua castellana.
Utilitzes els mateixos arguments que els blavers i ja sabem el valor que tenen...

1.Al segle XII-XIII és normal que no hi haja diferència entre l'occità i el català escrit, puix s'utilitzava el primer perquè hom la considerava la llengua "apta" per a escriure. Literatura trobadoresca. Textos escrits del segle XVIII en català i occità? Hi ha de textos, és veritat, però de dues llengües que patien des de feia segles una repressió brutal, que no tenien un norma estàndard. Poques semblances havien de tindre.
2. La nostra llengua té característiques que l'agrupen amb l'occità, però també d'altres que l'agrupen amb les llengües iberoromàniques. A algú vos sonarà açò, el català com a llengua pont entre aquestes i les gal·loromàniques.
3. La fonètica del català estàndard, és veritat que, fonèticament parlant, està més a prop del català oriental. Però no oblides que el valencià és català occidental: Lleida, sud de Tarragona. Tan mateix, ortogràficament la normativa segueix la pronúncia occidental. De fet, quan començà a emetre TV3, molta gent de les terres de Lleida es va queixar perquè no veia la seua parla representada.
4. L'antic Regne de València coneix una època d'esplendor durant els segles XIV i XV, durant la qual, València fou la ciutat més important de la corona d'Aragó. A més, la gran majoria d'escriptors d'aquesta època, tot i que els seus avantapassats, de segona o tercera generació eren catalans de la Catalunya extricta, eren nascuts a València. Aquest és, a grans trets, el moment en què comença a utilitzar-se el mot "valencià", però en cap cas per a diferenciar la llengua que parlaven del mot "català", ja que aquest continuarà utilitzant-se indistintament amb el de "valencià". Així doncs, és més per a indicar procedència geogràfica que no diferència lingüística. Al llarg de la història, mai s'ha deixat de denominar "català" a la llengua que parlem i si no recorde malament en aquesta pàgina web tens infinitat d'exemples.
5. Els romanistes,molts d'ells francesos, consideraven el català una variant de l'occità en les primeres classificacins serioses que feien de les llengües romàniques. No hem d'oblidar que la filologia moderna, és això, moderna, i que quan es va començar a classificar les llengües romàniques no hi havia estudis seriosos pel que fa a les llengües que no tenien darrere un estat fort. Que el català és no considera un dialecte de l'occità està totalment acceptat i reconegut per  la romanística internacional actual.  Com per a refiar-se dels francesos que han practicat una neteja lingüístca en tot regla.
6. No dubte dels coneixements que tindrà la teua amiga, però trobe que possiblement t'has quedat amb algunes idees de l'explicació que et va fer de manera descontextualitzada. I que conste que et dic açò des del més sincer respecte.
7. Parles de l'occità com a una llengua molt homogènia i no ho és gens. A més, està molt influenciada pel francés, mentre que nosaltres pel castellà, i en el cas dels parlars valencians, per l'àrab.
I per acabar, m'ha paregut entendre que hi ha una espècie de conspiració per part de l'IEC, etc, etc, per a esborrar qualsevol semblança amb l'occità. No sé, interessos ocults.?

Última edició per Lobellcatalanescdelmon (05-04-2007 21:33:50)

Anem a vore Mirasol. què és relativament parlant? 100 anys?

Dius que estudiares a Catalunya  fins fa poc de temps. iii??? Catalunya amb la llei 16/1990, de 13 de juliol (supose que abans que tu estudiares a Catalunya) reconeix l'aranés com a llengua oficial de l'Aran, descrita com a varietat de la llengua occitana i pròpia d'Aran.  Eixe reconeixement vol dir, per lògica, que tothom tenia clar, molt abans, però que molt abans ( si és que alguna vegada s'ha posat en dubte) que no era cap varietat del català. Una llei no es fa d'un dia per a l'altre.
A més, l'aranés és una variant del dialecte gascó, que és, lingüísticament parlant, el que més s'allunya del català.
Què et digueren que l'aranés era una variant del català però que era la llengua pròpia de la vall d'Aran???? Per què? Per què són més guapos que la resta de Catalans? I el Lleidatà, és una variant del català però llengua pròpia de les comarques de LLeida???? Compares amb València? Quina és la varietat valenciana? La meridional, la septemtrional, l'apitxat?

Hi ha moltes raons, però una és la següent: Els pirineus són una veritable barrera lingüística. La vall d'Aran, fins que no es va construir el tunel, quedava aïllada a l'hivern. Aquesta vall, oberta al nord, ha estat sempre ben comunicada amb les terres occitanes. Imagina't en aquella època quí s'aventurava pel port de la Bonaigua. A l'Aragó i una part de Catalunya s'alcen els pirineus centrals, els més elevats i constitueix una barrera infranquejable. Contactes hi havia entre les dues parts del pirineus, però molt esporàdics. La comarca de la Cerdanya sempre ha estat un pas natural entre Catalunya i la Catalunya Nord i si hui pertanyen a França ha estat per raons polítiques, que no lingüístiques, històriques i culturals. És a la Catalunya Nord on la nostra llengua entra en contacte directe amb l'occità. I és aquesta varietat de Català la que més es pareix a les parles occitanes amb les que té contacte.