M'apunte a la teua campanya, AutènticValencià. L'aragonés és la llengua autòctona d'Aragó, arraconada pel castellá a les valls dels Pirineus (paradoxalment on va néixer), i una de les llengües que vam rebre al País Valencià amb Jaume I (l'altra és el català, clar).
En arrimar-se una miqueta a la llengua aragonesa, hom es percata de quantes paraules aragoneses té el valencià, i capta que eixes suposades diferències entre català i valencià que atien els blaveros per dir que el valencià no és català no són altra cosa que la influència de l'aragonés, que al País Valencià va conviure amb el català durant segles. Només cal anar a comarques com l'Alt Palància o l'Alt Millars i escoltar parlar a la gent per trobar també restes d'aragonés influenciat pel català en el castellà que parlen.
És certament una llengua arraconada i quasi perduda, i menyspreada a Saragossa, on l'anomanen "la fabla" i la tenen com a cosa de poble, mentre farden dels aragonesismes del seu castellà (el baturro) com a senya de diferenciació regional; potser el futur que li espera al valencià, com diu Gandia, si no ens espabilem.

Potser t'interessarà aquesta web:
Charrando.com

És una web en defensa de l'aragonés. Tenen una emissora de ràdio i una de TV (ells li diuen TB), amb informació sobre l'aragonés: webs, foros, llengua, links, etc.
I pengen videos al youtube sobre les eues emissions de "TB", alguns d'ells sobre grups musicals que canten en aragonés, com aqueste de Dechusban:
Dechusban: O silenzio con parolas

A mi també em sembla que és dolçaina...

Ei, qui estiga d'acord amb l'idea, al meu mail. blackprotoss@gmail.com

No fa falta dir que hi ha que apendrer la llengua, i participar a sovint.
Per cert Xilxeiro, gràcies per les pàgines que m'has dit, però ja les coneixia xD.
Açí deixe una gramàtica aragonesa: http://www.unizar.es/unibersida/aragones/album.htm Molt interessant.



Edició: Gràmatica per Gramàtica. Quina errada...

Última edició per AutènticValencià (14-02-2007 16:47:52)

Aixina => així (pero en femení) xD
xic (un poquet d'una cosa) => xiquet => xicotet (Son paraules amb significats diferents però tenen la mateixa arrel)
mica ================> miqueta => micoteta (es el mateix que amb "xiquet" però signifiquen el mateix)
xarrar => xerrar (en oriental)

Dulzaina... i jo em pensava que era un instrument que sols era valencià. Ara que trobaré? un "tabalete"? xDD

segorb

ja ens perocupem tots pel valencia, i sabem que la primera malaltia de la nostra llengua es un virus anomenat segregasionisme blaver i espanyolero...

tots saben que mes pronte o mes tart trobarem la vacuna per aquest virus, es cuestio de temps, la veritat empirica esta amb nosaltres, amb el virus sols la contaminacio i la mentira manipuladora

salut i pais

Última edició per pontet (15-02-2007 10:30:31)

No comencem eh? que si m'embale no pare XD.
Així és un adverbi i no té femení, i les arrels de les paraules solen ser comunes a les llengües romàniques (mira si no chiquillo o chiquito en castellà)
És el sentit que se li dona a eixes paraules el que és influència aragonesa, per ejemple xiquet per nen o xicotet per petit, i també l'us dels diminutius, com xiquet, xicotet o miqueta, per xic o mica (que ja en tenen prou, de sentit diminutiu, per influència aragonesa afegim el sufixe, i ho disminuim encara més XD).
Lògicament hi ha interrelacions entre el català occidental i l'aragonés (van nàixer plegats, hi ha fins i tot parlars de transició entre una llengua i altra). Les llengües interactuen i s'influeixen per proximitat, i el català occidental (i més el valencià) té moltes semblances amb l'aragonés, com també les te el català oriental amb l'occità, o l'eivisenc (oriental) amb el valencià (occidental). El gallec del sud de Galícia s'assembla més al portugués i el de l'est a l'asturià, el castellà de Cantàbria és quasi asturià i l'occità de la Provença quasi italià.
De fet, l'aragonés, l'asturià i el gallec-portugués s'assemblen força, i l'aragonés, el català, l'occità, l'italià i el francés també.
El llatí no va evolucionar en llengües romàniques en compartiments estancs, supose que hi hauria interrrelacions, con hi ha ara, i per això les llengües romàniques s'assemblen per proximitat, i els dialectes d'eixes llengües amb els de les del costat encara més, fins i tot hi ha zones mixtes on es mesclen.
És més, el castellà i el gascó (dialecte de l'occità) són les llengües romàniques que més es diferencien de la resta, per influència del basc, que de llatí no té res a banda del que li han afegit darrerament per montar un euskera estàndard. I si algú em diguera que l'aragonés va canviar les seues consonants sonores per sordes per influència del basc, i d'ahí va passar al valencià apitxat, tampoc m'extranyaria...

Xilxeiro escrigué:

Així és un adverbi i no té femení,

Crec que he deixat prou clar que feia broma, no soc tan burro com dir que un adverbi, igual que "mai", tinga femení (maia?) xD

Xilexeiro escrigué:

(que ja en tenen prou, de sentit diminutiu, per influència aragonesa afegim el sufixe, i ho disminuim encara més XD).

Micotiua, xicotiua... en el col·loquial

Xilxeiro escrigué:

És més, el castellà i el gascó (dialecte de l'occità) són les llengües romàniques que més es diferencien de la resta, per influència del basc,

El castellà s'asembla al basc? posa exemples xD

Xilxeiro escrigué:

Em sembla que de segorbí no tens res

Ell te de valencià, el que jo tinc de parentesc a les tribus Jambuja centreafricanes. xDD

Ja estaria bé que el govern aragonés donara oficialitat a l'aragonés i encara més important, al català de la Franja. No sé com està la redacció del nou estatut d'Aragó, però caldria fer sentir la nostra veu.

He sentit dir que Marcel·lí -Marcelino Iglesias, president del Govern d'Aragó és de la Franja. Sabeu si és cert?

Per això que si no van a fer res en l'estatut per l'aragonés, fa falta gent que es conciencie per recuperar-la i clavar pressió, i més encara si la gent que s'interessa són de fora d'Aragó. Imagineu-se un grup de valencians, catalans , aragonesos , espanyols,bascos... tots enfront del parlament o lo que siga, cridant en aragonés... mmmm crec que és massa. Però si donem els passos poc a poc, tampoc es una cosa tan impossible.