Està clar que sóc poc realista i trobaria peròs a qualsevol comarca dels Països Catalans. ´
Reconec que La Safor, per ser una comarca de tradició agrícola i de certa tradició petit-burgesa de catalanisme, és de les més valencianes del País.
Tot i així, quan vaig pel cap de comarca i per pobles em fixe molt més en les carències i traïcions que en el que va conservant-se més o menys de la nostra cultura.
No us sentiu ofesos els saforencs. Jo conec Gandia, Tavernes, Grau, Platja de Gandia, Xeraco, Xeresa, Bellreguard i poc més. Parle sense viure-hi tot l'any.

Gandia:
Jo he sentit dir que l´anomenen a això "anarco-independentisme".

Per a mi sembla sentit comú que si un anarquista està en contra de les injustícies, hauria d´estar en contra de la imposició cultural que patim desde fa segles. El problema és que la minoria que més se sent fora de l´anarquisme és la del "nacionalismo = fascismo" (quan ells recotlzen, inconscientment, el nacionalisme espanyol, clar).

Lo de ni deu ni amo ni pàtria és un missatge internacionalista. A mi mateix tampoc m´agrada massa el terme pàtria... sé que la gent nacionalista que l´utilitza és amb un significat que jo potser compartiria, però té massa resonància imperialista per al meu gust.

És com el que deia Fuster, que som nacionalistes perquè ens obliguen a ser-ho!

No he llegit gens sobre el tema de l'anarquisme, però com qualsevol moviment polític es basa en principis filosòfics i en desitjos generalistes. Després, a l'hora de portar-los a la pràctica hi ha moltes formes de fer-ho i sorgeixen corrents. També es poden incórrer en contradiccions a l'hora de portar la utopia a la realitat.