Informació urgent sobre una presumpta estafa de Joan Mansanet
Sóc un militant de Més Compromís, i han arribat a les meues oïdes uns fets gravíssims que han de ser posats en coneixement de tothom.
El partit on estic presumeix d'honest i íntegre, i això i la lluita contra la corrupció del PP els darrers temps són les claus del seu èxit electoral. Per això no es pot permetre l'existència de pomes podrides al seu si, que si no se lleven a temps acabaran podrint tota la cistella on estan. En especial d'una persona que s'ha passat tota la seua vida estafant i enganyant altres, com és el cas de Joan Mansanet. Aquest xic presumptament ha estafat els llauradors de la cooperativa "La Valldigna" de Simat de la Valldigna, que és el poble dels seus pares (no d'ell, perquè ell és natural de la ciutat de València), també la fundació Birlanga-Fuster, de la que va ser patró i junt amb Lluismi Campos (altre estafador "en sèrie"), l'històric capellà nacionalista Pere Riutort. Entre altres estafes que possiblement ha fet i que no han eixit a la llum.
Però ací anem a parlar de la presumpta estafa a la Fundació Birlanga-Fuster, els detalls de la qual han arribat al nostre coneixement. Joan Senent era el president de dita fundació. Aquesta havia estat fundada en 1986 per a administrar l'herència de Rafael Birlanga Roses, destinada al foment de la llengua i la cultura valencianes. Aquest senyor era oncle d'Antoni Birlanga Casanova, que fou conseller d'Economia entre 1982 i 1995.
I ací entra en joc Joan Mansanet. Aquest xic havia estat un dels fundadors de l'ACV Tirant lo Blanc, de la que va ser el primer president, però no va ser reelegit pel motiu de no haver fet res de profit per l'entitat. Prèviament havia estafat els llauradors de la cooperativa "La Valldigna" de Simat de la Valldigna a inicis de la dècada del 2000.
Llavors el nomenaren patró i administrador de la susdita Fundació Birlanga-Fuster, on de nou es distingia per no treballar gens.
En 2007 Joan Mansanet era cap del Bloc Nacionalista Valencià a la ciutat de València, i en les eleccions municipals intrigà perquè no se presentaren i anaren en coalició amb el PSOE de Carme Alborch. Però això ho feu ell a títol personal, sense comptar amb el partit, i sense posar les sigles del partit, amb la qual cosa això no servia de gaire perquè invisibilitzava el partit a la societat valenciana. Damunt, inicialment anava a anar en posició nº 12 (amb opció a eixir de regidor), i al final passà a la posició nº 14, sense opció a eixir de regidor. Diuen les males llengües que possiblement rebé diners per a això. Qui sap.
Quan s'acabaren aquelles eleccions començà Senent a analitzar la comptabilitat de la fundació, i li demanà comptes a Joan Mansanet. Aquest donava llargues, i al final li presentà una fulla Excel, on apareixien una sèrie d'eixides de diners estranyes.
Resulta que Joan Mansanet tenia firma autoritzada per als xecs, i amb això obrí la línia oberta de La Caixa (entitat on estaven els diners, que llavors tot just començava aquest servici), i treia fons. Sembla que se posà un sou a si mateix d'uns 1500-1600 € al mes. El trencament definitiu de la confiança fou immediat, i Joan Senent li proposà dimitir com a administrador, justificar les eixides de diners que poguera i si no, tornar-los.
El president Joan Senent convocà una reunió de la fundació per a juliol de 2007, però no era coneixedor de la maniobra que s'anava a fer. El president demanà la dimissió de Joan Mansanet per no presentar la justificació de les eixides de diners, i Mansanet digué que ja que Senent demanava la seua dimissió ell demanava la de Senent. Llavors Antoni Ferrando (representant de la Universitat de València) proposà altra reunió per a setembre i així ho acordaren.
Joan Senent convocà la reunió a finals de setembre de 2007. Per a que Toni Ferrando poguera assistir sense faltar a les seues classes la reunió es va convocar el 8 d'octubre en seu notarial. Però a aquesta reunió en seu notarial no acudiren el susdit patró Ferrando, ni Antoni Birlanga, ni Manuel Sanchis-Guarner Cavanilles, que també ho heren, excepte els germans Senent (Joan i Eugeni) i no se pogué fer per manca de cuorum., però Joan Senent li demanà al notari la protocolització de l'informe del president, que portava escrit, i aquest ho féu.
Aleshores Joan Mansanet convocà reunions del patronat de la fundació pel seu compte, a la qual cosa tant el president com el patró Eugeni Senent li digueren que allò era il·legal i per no tindre facultats per a fer-ho. A les reunions que organitzà Mansanet sí que anaren Antoni Birlanga i Antoni Ferrando. Llavors anà Joan Mansanet a l'Escola Universitària de Magisteri, que tenia representació a la fundació, i demanà que substituïren el seu representant, l'històric capellà nacionalista, i mestre en aquella Escola Pere Riutort per Adela Costa, que era la vidua de Josep Lluís Blasco Estellés.
Així mateix, Joan Senent envià diversos informes a diverses instàncies, entre elles la conselleria de Justícia dirigida pel llavors conseller Serafín Castellano. Però aquest home resultà ser amic de Pere Mayor, i llavors la conselleria no actuà.
La Fundació Birlanga-Fuster tenia dos immobles a la ciutat de València. Ambdós foren expropiats per l'Ajuntament de València, d'una manera irregular. En temps en què encara tenien bona relació, Joan Senent li digué a Joan Mansanet que reclamara per eixes expropiacions, però ell ho féu malament. Els diners obtesos com a compensació en qualsevol cas foren dipositats en el Fons de Garantia de Dipòsits, i la idea de Senent era conservar estos diners en el Fons per a revertir en el seu moment les expropiacions.
Mentrestant Joan Mansanet continuava fent reunions il·legals de la fundació. El nomenament d'Adela Costa era totalment il·legal. Joan Mansanet nomenà, també il·legalment, quatre amiguets seus com a patrons de la fundació, entre ells Pere Mayor a qui nomenaren president i a més canvià els estatuts. Tot, insistim, il·legal.
Tot açò era una bomba per al partit en que tots militaven, per consell del seu advocat de llavors accediren a fer un acte conciliatori previ. Això se feu a la seu del partit, el Bloc Nacionalista Valencià, en presència dels màxims dirigents de llavors, Pere Mayor i Enric Morera. Joan Senent demanà també que estiguera Pepa Chesa, altra dirigent. L'acord al qual s'arribà és que Joan Mansanet devia de justificar les despeses irregulars, en la qual cosa semblaven estar tots d'acord, tot i que posà com a condició fer-ho en seu d'advocat. Però Joan Senent, que ja el coneixia, li va fer firmar un document comprometent-se a fer-ho. Al final no presentà la documentació requerida, a més la que presentà era tota errònia i mal preparada.
I com aquesta conciliació prèvia havia fracassat, llavors decidí Joan Senent anar a la via judicial a principis de 2008. Des de llavors està el tema en mans judicials. Esperem que al final se faça justícia. Encara que, simplement dir que en tot aquest temps, Joan Senent ha estat expulsat de la presidència de la fundació, i han posat de president Pere Mayor, i de secretari Joan Mansanet. Els diners que estaven en el Fons de Garantia de Dipòsits provinents de l'expropiació dels dos immobles de la Fundació a la ciutat de València han desaparegut, amb la qual cosa el volum de la presumpta estafa és considerable.
Com hem dit al principi, doncs, les estafes de Joan Mansanet no poden ni deuen durar més. PERQUÈ QUI ESTAFA ELS NACIONALISTES ÉS PITJOR QUE ELS BLAVERS.
JOAN MANSANET DEU SER EXPULSAT DEL NACIONALISME.
I LA JUSTÍCIA DEU CONDEMNAR-LO ROTUNDAMENT PER AQUESTA PRESUMPTA ESTAFA.
ESPEREM QUE AIXÍ SIGA.
- Webmestre
- Administrador
Re: Informació urgent sobre una presumpta estafa de Joan Mansanet
Realment és molt greu el que contes. Esperem que la justícia ho aclarisca aviat.
El que és sorprenent és que a aquest Joan Mansanet no l'hagen tirat del partit, com a mínim fins que la justícia aclarisca les coses. I no sols això, sinó que ha estat 9 anys d'assessor de Consol Castillo (dona de Pere Mayor) a l'Ajuntament de València embutxacant-se uns 3500 € mensuals.
En Compromís donen premi a la gent que està ficada en embolics com els que conta aquest usuari i que estan pendents de resolució per part de la justícia? En fi
I recordem que, segons la norma 12 del nostre fòrum
12- Els moderadors d'aquest fòrum no es fan responsables del contingut dels missatges publicats pels usuaris de la web. Només els usuaris són responsables dels seus missatges.
Re: Informació urgent sobre una presumpta estafa de Joan Mansanet
Perfectament dit, Militant. Respecte moltíssim a qui es dedica a crear un compte específicament per a informar-nos de les estafes d'aquesta mena d'individus. Observem com açò no deuria de ser un assumpte nou ja que aquest Joan Mansanet porta prou de temps així, i que Compromís ja sap perfectament el que passà.
I Webmestre, et faig una pregunta: és aquest missatge tan greu com per a que tu recordes eixa norma del fòrum? No és res en contra teua, però alguns missatges meus són igual de greus que aquest i no m'has avisat en aquells.
Gràcies.
- Webmestre
- Administrador
Re: Informació urgent sobre una presumpta estafa de Joan Mansanet
No patisques, Llibertari, quan observem quelcom greu t'ho direm. Els teus missatges no són pas tan greus com aquest, en el sentit que denuncia un xic que presumptament té contactes amb cercles de poder que fins ara li han ajudat.
Però res no és etern...
Re: Informació urgent sobre una presumpta estafa de Joan Mansanet
Webmestre escrigué:No patisques, Llibertari, quan observem quelcom greu t'ho direm. Els teus missatges no són pas tan greus com aquest, en el sentit que denuncia un xic que presumptament té contactes amb cercles de poder que fins ara li han ajudat.
Però res no és etern...
Bé, de nou gràcies per aclarir-me el tema, Webmestre.
Re: Informació urgent sobre una presumpta estafa de Joan Mansanet
Doncs jo tinc un conegut que coneix molt bé el Joan Mansanet i m'ha contat coses fortes d'ell. És un ser menyspreable, que s'ha passat tota la vida estafant gent de bona fe (que potser s'han enlluernat per la seua imatge de pijo benestant) i que és incomprensible que no hagen fet fora ja de Compromís i del nacionalisme valencià.
Anem a fer un repàs:
-Si anaiitzem els antecedents de la seua família, ja son pare Rafael Mansanet, que treballava en el món de les assegurances, féu una estafa que anà la policia i li precintà el despatx. Diuen que salvà pels contactes que tenia amb l'Opus Dei.
La seua família prové de Simat de la Valldigna (la Safor) i són uns terratinents i explotadors, primer de garrofers, i després de tarongers. Gent molt creguda, i de fet la mare de Mansanet tenia criada en el poble (l'única!). Per cert, treballar dur no és lo seu en aquest xic, com anirem veient. I és tan inútil que no ha estat capaç de mantenir el conreu de taronges a les seues terres i l'ha substituït per alvocats (aguacates). I és que de la gent pija i coenta poc se pot esperar.
-Quan anava a la facultat de Dret (on fou un estudiant mediocre), ja era un personatge d'allò més singular. Ja llavors usava una vestimenta de pijo-executiu (influència de son pare i de l'Opus Dei segurament) que enlluernava molta gent. Però es ficà en el BEA (Bloc d'Estudiants Agermanats), que era un grup més aviat de gent de poble (perquè Mansanet prové de Simat de la Valldigna però ell és de València ciutat) i d'esquerres.
Allà tingué un enfrontament personal amb Ximo Bosch (altre pinta, d'ell en perlarem en altre moment). Fou un enfrontament pel lideratge del grup, entre dos "maredeuetes".
Al final pergué i se n'anà. I llavors muntà l'Associació "Tirant lo Blanc". Des d'aquesta associació es dedicà a promoure el neoblaverisme entre la gent jove, i a cercar poltroneta clar, la qual cosa en alguns moments aconseguí, com veurem.
Comentar també que en aquella època, en les manifestacions nacionalistes que s'hi feien a la ciutat de València, ELL ANAVA DE PÚBLIC. No tenia collons ni per a participar a la mani? ÉS POSSIBLE QUE FÓRA TAN COVARD? Què se pot esperar d'un personatge aital?
Quan anava a la Facultat de Dret conten també que ell i altres dels seus amigots (en especial Robert Barberà, que li professa una admiració gairebé homosexual he he he) se posaven ajocats en una mena de barra que hi havia en el rebedor, controlant tota la gent que entrava i eixia, com si foren els amos. Se pot ser més imbècil i ridícul???
-Al voltant de 2002-3, tingué lloc un lamentable fet al poble dels seus pares, Simat de la Valldigna (perquè insistim que ell és de València ciutat). Resulta que, una volta més, s'enlluernaren amb la seua imatge i retòrica de pijo-executiu, i el nomenaren secretari de la Cooperativa "La Valldigna". Allà presumptament cometé la seua primera gran estafa (perquè a banda d'aquesta i la de Joan Senent ací explicada, hi han més, com veurem). Molts diners desaparegueren, i quan anaven a enxampar-lo, fugí literalment per cames, raó per la qual a Simat li tenen ganes. Aprofitar-se en qualsevol cas de la poca cultura dels llauradors per a estafar-los és molt lamentable, miserable i fins i tot repugnant.
-Abans, però, se conta que en 1995 la revista Saó li pagà mig milió d'antigues pessetes per a fer un llibre sobre cooperativisme valencià...llibre que no va escriure mai (perquè entre altres coses és un gos i un gandul, per això està grosset).
-Durant un temps, aquest xic fou el màxim dirigent de l'antic BNV (base de l'actual Compromís), a la ciutat de València. També fou candidat del partit a les europees de 2003 (on aquest partit tragué els pitjors resultats de la seua història) i en 2007 candidat a l'alcaldia de València pel mateix partit.
Com es pot comprovar, ha tingut posicions importants en el nacionalisme valencià, sempre ficat a dit i sobretot per la seua relació amb l'entorn de Pere Mayor.
Les eleccions municipals del 2007 a la ciutat de València foren molt estranyes. El BNV féu una aliança amb el PSOE, i inicialment Joan Mansanet anava en posicions d'eixir regidor, però després ell mateix s'esforçà a convèncer la gent del seu partit de que calia que anara en posicions en la llista més baixes. I renunciar a ser regidor??? Potser com és un gos no tenia ganes de treballar. Però potser, més probablement, conten les males llengües que rebé diners del PSOE per a això.
-Sobre la presumpta estafa a Joan Senent, es parla ací, tingué lloc en eixe temps.
-També per aquell temps ell i un altre pinta, Lluismi Campos, presumptament estafaren el capellà nacionalista Pere Riutort i la seua fundació "La Mata de Jonc". Sembla que qui feu la part més important de l'estafa fou Lluismi Campos, però Joan Mansanet també col·laborava llavors molt en aquella fundació i hi prengué part. Diuen però, que Campos i Mansanet s'han barallat darrerament, i és que ja diuen que els mafiosos sovint acaben barallant-se entre ells.
-Podria esperar-se que a un personatge tan problemàtic i tan fosc el tiraren del partit i del nacionalisme valencià definitivament veritat?
Doncs no. L'any 2011 Consol Castillo, dona de Pere Mayor, amb qui ja hem apuntat que tenia una relació molt estreta, isqué triada regidora a l'Ajuntament de València. I nomenà Mansanet com a assessor (nou nomenament a dit). Això implica embutxacar-se cada mes 3500 € nets, en 14 pagues, i un treball a mitja jornada, amb caps de setaman lliures (treball ideal per a un gos com ell).
Així ha estat la darrera dècada, fins que en 2019 Consol Castillo decidí no continuar com a regidora. Llavors Mansanet presentà la seua candiadatura per a les primàries de Compromís per a triar els candidats a la llista municipal de València a les municipals d'aquell any. Com que Joan Mansanet tragué una posició que no li permetia ser regidor, abandonà la política activa.
No sabem res d'ell en els darrers temps, però investigarem. És possible que l'hagen nomenat a dit per a altre xirtinguito, perquè treballar dur, aquest xic, no és lo seu. I sembla que sols sap fer estafes i coses fosques per a sobreviure.
Sembla que la causa de tanta ambició pels diners és la seua voluntat desmesurada de mantenir un estatus de riquet de poble, en el qual li han educat. Conten així que quan se casà amb Eva Sanchis (altra poca-vergonya, que se posà un sou de 48000 € bruts anuals com a alcaldessa de Godella [Horta Nord]) en el monestir del Puig (un dels llocs on se casen els pijos de la ciutat de València), a banda de convidar unes 200-300 persones, llogà un ballador valencià perquè li feren un ball típic davant. És semblant al que fan els bascos, que ballen un aurresku o com se diga davant de les autoritats. Ell ja se veia com a autoritat llavors!
Dir per últim que aquest xic sembla ser amic íntim de Jordi Pujol Junior, sí, el de Victoria Álvarez, la col·lecció de cotxes de luxes i les innombrables estafes. A ell el dugué Mansanet una volta a l'escola d'estiu de l'ACV Tirant lo Blanc. Aquest supera Mansanet, cert, però amb mestres així, res bo no se pot esperar.
I A UN PERSONATGE AIXÍ ENCARA NO L'HAN TIRAT DEL PARTIT?
ESPEREN QUE ALGUN DIA EL PP, CS, VOX, EL PSOE I TOTA LA SOCIETAT VALENCIANA SÀPIGUEN QUE EN COMPROMÍS ENCARA HI HA UNA PERSONA AIXÍ I DAMUNT HA TINGUT CÀRRECS IMPORTANTANTS?
Doncs si no ho fan, és la nostra obligació escampar tota aquesta info a tots els partits valencians i a la societat valenciana en general.
|
© 2004-2011 Antiblavers.org i altres contribuïdors |
