Benvolguts amics:

Els darrers esdeveniments del Principat, que repercuteixen com sempre a la resta dels PPCC perquè som com un cos orgànic, ens obliguen a pronunciar-nos. Ja fa anys férem un comunicat, amb un to molt suau, perquè confiàvem que les aigües tornarien al seu lloc. 2 anys després, i no n'estem pas orgullosos, gairebé totes les desgràcies que predírem (excepte l'ocupació militar...i ja veurem) s'han complert. És per això que ens veiem obligats a emetre un nou comunicat, molt més dur. No tenim esperances que això puga canviar res, i d'altra banda la nostra web té un ressó molt modest. Però si algú dels implicats ho llegeix, esperem que, com a mínim, reflexione.

En aquesta nova exposició, seguirem l'esquema hegelià de tesi / antítesi / síntesi.

1-Tesi..

La tesi són els PPCC, entesos com a una unitat i un cos, on tot allò que passa en una part afecta a la resta.

Com ja apuntàrem en el primer missatge de fa dos anys, el procés del Principat de Catalunya perjudica la resta dels PPCC. Ja vàrem dir, i és de pura lògica. que una eventual independència del Principat de Catalunya provocarà una onada recentralitzadora a la resta de l'Estat sense precedents.

Però el nacionalisme del Principat és, com se sol dir, autista, va a la seua i pensen sols en les seues quatre provincietes i no en tots els PPCC (llevat d'alguna escadussera excepció evidentment).

Aquest era l'status quaestionis fa dos anys, i les coses que anunciàvem han anat a pitjor. I això ens condueix al següent apartat.

2-Antítesi

L'antítesi és el procés del Principat en si.

És un dels majors disbasrats de la història moderna de Catalunya, i Puigdemont un dels personatges més nefastos dels darrers anys per a Catalunya.

La ingenuïtat i irresponsabilitat amb què han actuat els polítics catalans és colpidora. De veres se pensaven que l'Estat espanyol no anava a fer res? Què se pensen que és l'Estat espanyol, que té un dels millors serveis secrets del món? (Ho digué Markus Wolf, ex cap dels serveis secrets d'Alemanya Oriental, i un dels majors experts en espionatge del món).

L'efecte més clar que han aconseguit és fomentar i reviscolar l'espanyolisme extrem a tot l'Estat espanyol, també a casa nostra. Gràcies a ells, els carrers de tots els PPCC es veuen plens de banderes espanyoles, ço que ja pràcticament havia desaparegut (llevat dels edificis oficials, és clar). Per no parlar del creixement imparable de Vox, del qual ells són els principals responsables. Això és el que volien? Doncs ja ho tenim. Gràcies processistes!

I quina classe de república pretenien instal·lar? En tots els processos revolucionaris s'acaba imposant la facció més radical. Anaven a fer una república socialista a aquestes altures?? S'ha parlat també molt de la intervenció de potències estrangeres. Està clar que Rússia, que vol desestabilitzar Europa Occidental com siga, ha estat darrere en alguns moments. També potser Xina, que persegueix objectius semblants (a més de voler imposar la seua hegemonia comercial). De fet a TV3 un contertuli parlà de que una Catalunya independent cediria els ports de Barcelona i Tarragona a Xina per a obtenir protecció militar (i el presentador Jaume Barberà hi assentí!). També és possible que Israel estiguera darrere. Al cap i a la fi, el New York Times, que és un diari controlat pel lobby jueu nordamericà, ha donat canxa, i continua donant-ne, al procés. I un dels "periodistes", si bé aquest home és potser altres coses també, que més el defensen, l'argentí Ernesto Ekaizer, és jueu.

També potències més veïnes. Ja Artur Mas suggerí que de la defensa de Catalunya s'encarregaria França. Per no parlar de la intervenció d'Alemanya, a través de l'empresa estatal T-Systems, en el disseny informàtic de la nova república. També és sospitosa la decisió del Tribunal de Schleswig-Holstein sobre el cas de l'extradició de Puigdemont, si bé ací potser ha influït el fet que aquest és un Land del Nord d'Alemanya i protestant, i Puigdemont repeteix com a un lloro una retòrica contra el Sud d'Europa catòlic, sobre la qual parlarem més avant. Llavors, amb tantes potències i interessos pel mig, quina classe d'indepèndència seria aquesta? Quina república tindríem? De ben segur una república bananera.

Aquesta ingenuïtat té arrels pregones en la història del Principat, potser en la major influència del catarisme, a diferència de la resta dels PPCC. El catarisme era una religió dualista (bé i mal sense terme mig), especialment extesa en Occitània i Catalunya als ss. XII i XIII. I d'una tal ingenuïtat que induí als màxims poders locals occitans i catalans (el comte de Tolosa i el rei d'Aragó) a enfrontar-se a les dos principals potències de llavors: França i el Papat. La derrota era més que segura, i si a això unim la irresponsabilitat de Pere el Catòlic, pare de Jaume I, que anà a la batalla en estat d'embriaguesa pràcticament i s'arriscà tant que el mataren en la batalla, s'entén que la batalla de Muret estava perduda abans de lluitar-se.

Aquest caràcter ingenu, de llunyana influència càtara com diem, s'ha repetit en diversos moments de la història del Principat:

1-En la guerra civil de Catalunya contra Joan II (1462-1472). Aquesta guerra presenta considerables analogies amb l'actual procés: Fou iniciat per l'arrogància d'alguns dirigents del Principat, fou un gran disbarat, on se triaren fins a 4 reis diferents de Catalunya (un d'ells el rei de Castella!) i encara que siga a títol anecdòtic, el principal protagonista i iniciador, Carles de Viana, té una certa retirada a Puigdemont.



2-La Guerra dels Segadors (1640-1652), on se substituí la sobirania espanyola per la sobirania francesa, i aquesta, és clar, resultà molt pitjor. Al final, el Principat pergué la Catalunya Nord, que ja du vora 400 anys en mans franceses.

3-La Guerra de Successió (1701-1713), on quan ja estava tot perdut, els catalans (del Principat) confiaren tot a Anglaterra. I aquesta, és clar, usant el caràcter cínic i oportunista tan típic d'ells, present ja en l'Edat Mitjana en personatges com Guillem d'Ockham, una volta obtingué el que li interessava (Gibraltar, Menorca, dret d'asiento, etc.) deixà tirats els catalans.

4-Si bé podríem dir que la mostra més clara d'aquest caràcter ingenu de llunyana influència càtara és l'anarquisme, l'autèntica força política predominant al Principat a l'inici del s. XX. No sabrem mai quants vots hagueren tret si s'hagueren presentat a eleccions, perquè no ho feren mai, seguint la seua doctrina. Doncs aquesta doctrina és delirant per complet, i irrealitzable. L'anarquisme és el principal responsable del caos continu que hi hagué en Catalunya (i en altres zones de l'Estat), a l'inici de la Guerra Civil, de la crema incontrolada d'esglésies i assassinats de religiosos, del caos en el front d'Aragó (on la majoria de milicians eren catalans), i de que el bàndol republicà perguera la Guerra Civil en definitiva.

Val a dir que l'anarquisme tingué també molta força al País Valencià (i féu molts desficacis també).

Doncs tornat al catarisme, ara ha ocorregut més o menys igual. S'ha dividit la població del Principat en bons (independentistes) i roïns (unionistes). I aquesta divisió és totalment irresponsable, ja que pot degenerar àdhuc en un conflicte civil de conseqüències inimaginables.

Més ingenu és encara pensar que el món ens mira. Però tan important se creuen que són els catalans? No diuen que viatgen tant? Amb els problemes que té el món hui dia, van a estar pendents d'ells?

Les arrels de tot aquest procés estan sens dubte en el pujolisme. Pujol féu una gran obra de govern, això és cert. Però a banda de la corrupció desvergonyida d'ell i de la seua família, instaurà un seguit de pràctiques nefastes al Principat, que amb els anys no han fet que anar a més:

a) Creació d'un funcionariat posat a dit i molt ideologitzat.

b) Funcionament mafiós i poc clar de moltes coses. L'exemple més clar és TV3. Manipulen la informació de manera descarada, donen una visió unilateral de les coses i un llarg etcètera.

c) Acumulació de poder i caudillisme al líder. Cosa claríssima en Pujol, però que han continuat els seus successors, sobretot els del seu partit. Igual que ara amb Puigdemont, personatge que ningú d'ells s'atreveix a qüestionar, malgrat les nombroses bajanades que ha fet i fa. En relació amb una futura hipotètica Catalunya independent, ja alertà Alfons López Tena que el resultat podia ser un Estat totalitari, on el president tenia dret fins i tot a nomenar els màxims representants de la judicatura. Després tornarem a López Tena en qualsevol cas.

Fins i tot alguns dirigents processistes actuals estan estretament vinculats a la família Pujol, com és el cas d'Erika Casajoana Daunert, la família de la qual és amiga íntima del clan Pujol.

Però allò més greu, que ens ha mogut precisament a emetre aquest comunicat d'urgència, han estat els aldarulls protagonitzats des del darrer mes per l'anomenat Tsunami Democràtic.

Un dels motius pel qual férem aquesta web fou la lluita contra el terrorisme blaver. La lluita contra el gamberrisme, mala educació i atacs personals que amics personals nostres (com Abelard Saragossà p.ex.) reberen per part del blaverisme. Per tant, no podem pas estar d'acord amb altres formes de violència i terrorisme.

D'altra banda la llei i l'ordre són les bases de qualsevol civilització. Sols la llei i l'ordre han fet florir les civilitzacions, les cultures i els imperis (inclós el nostre imperi creat després de la Reconquesta i l'expansió mediterrània gràcies als almogàvers).

No se poden tallar les principals avingudes de Barcelona contínuament, ocupar la plaça Universitat (i demanar condons com a producte de primera necessitat, com feren els que l'ocuparen), etc. perquè sí. El mal econòmic i d'imatge fet a Barcelona i Catalunya és enorme. Això a banda de la polarització de la població.

A l'ingenuïtat derivada de la influència càtara que ja hem detallat, caldria afegir en aquestes protestes l'esperit que podríem dir, kumbayà. Es podria definir això com a una manera concreta de viure el catolicisme derivada del Concili Vaticà II. Això deriva en que tot s'omple d'un to festiu, com si hom anara a un esplai o una excursió (recordem que el desenvolupament de l'escoltisme a Catalunya fou una conseqüència d'aquesta influència del Concili Vaticà II). Però clar, hom no va a un esplai ni a una excursió en molts casos, ans a crear caos, cremar contenidors, crear aldarulls, etc. D'altra banda, molts dels que promouen aquests aldarulls i tenen aquest esperit kumbayà, són gent de classe alta, que té la vida econòmica solucionada, i que per tant els dóna igual aquests aldarulls. Però clar, els que ho fan no tenen la vida econòmica solucionada.

Sobta també la radicalització dels hereus de l'antiga Convergència, que ara van de la mà de la CUP a tot arreu. I que conste que en la CUP hi ha gran gent, com els de Poble Lliure i el nostre gran amic Antoni Infante. Però també hi ha gent dolenta i paranoica, com els d'Endavant, amb personatges foscos com Jordi Salvià o Josep Villarroya al PV (que siguent fill de pare de Terol, s'ha canviant el seu cognom a...Vila-roja! No comment). D'altra banda, la CUP ja es contradiu, perquè han participat fins i tot a les eleccions espanyoles, han tret diputats que han jurat la Constitució i reben una abundant subvenció pels seus diputats, ben espanyols ja, doncs.

Com hem dit adés, malgrat la seua flagrant corrupció, l'obra de govern del President Pujol fou enorme. És molt trist veure un partit moderat i europeista, com era l'antiga CIU, convertit en un grupuscle que ha canviat de nom no sé quantes voltes, radical i, segons, diuen ells, antieuropeu. Amb un partit així, els enemics de la nostra nació ho tenen fàcil per a atacar-nos, francament.

Cal recuperar el catalanisme de Prat de la Riba, de Cambó, de Tarradelles i de Pujol en la seua primera època. Cal bastir de nou un centre-dreta catalanista moderat, que duga Catalunya de nou pel camí de la racionalitat i del sentit comú.

Com hem dit adés, la llei i l'ordre són la base de qualsevol civilització. Catalunya ha prosperat amb el comte Guifré unificant els comtats, amb l'abat Oliba fundant els monestirs de Ripoll i Montserrat i repoblant la Catalunya interior, amb Ramon Berenguer III conquerint Tarragona, amb Ramon Berenguer IV conquerint Lleida i Tortosa i fundant els monestirs de Poblet i Santes Creus. I sobretot, amb Jaume I expandint la nostra nació a les Illes i el País Valencià i conseguint, doncs, el que els seus avantpassats havien somniat però no havien pogut fer mai. I tots ells fent una gran obra legislativa, cristal·litzada en els Usatges al Principat o els Furs de València al PV, entre altres monuments jurídics.

Així doncs, de moment no podem comptar amb els successors de l'antiga Convergència, que estan totalment fanatitzats i no enraonen. De moment sembla que l'únic partit que pot dur Catalunya de nou al bon camí és ERC. Per descomptat la postura de Jonqueras ha estat molt més digna que la de Puigdemont. I la política és l'art del possible. Per tant la postura d'ERC és l'única amb un mínim de sentit comú en aquests moments.

I diguem això amb totes les reserves possibles. Primer perquè ERC, i Jonqueras mateix, són canviants, i no duen un camí clar sempre. En segon lloc, perquè ERC està col·laborant a desnacionalitzar Catalunya, amb el conseller del seu partit Chakir el Homrani. Aquest conseller magribí està omplint Catalunya de MENAs. Els MENAs són menors d'edat enviats des de Marroc preferentment. Són joves aventurers, delinqüents i sovint salvatges. Han estat involucrats ja en agressions, robatoris, assassinats i violacions. En qualsevol país normal s'enviarien de tornada al seu país. I què fa Catalunya? Doncs els posa en albergs, alguns de 4 estrelles gairebé, amb menjar garantit, pagueta i en alguns casos els busquen treball (als que no es dediquen a delinquir, clar).

La situació és delirant i aberrant. Primer, perquè el rei de Marroc és una de les persones més riques del món. Doncs per què no se'n fa càrrec d'ells? En segon lloc, perquè el nostre jovent preparat es veu obligat a emigrar a d'altres països, i a aquests jóvens delinqüents se'ls dóna, com hem dit, llit, menjar i pagueta. En tercer lloc, i en referència als que d'ells han comès delictes greus (com pot ser una violació, una cosa horrible), no se'ls torna directament al seu país. Això és inacceptable.

I és que els MENAs magrebís provenen d'una cultura, la islàmica, on no se respecta la dona. I aquest és un altre dels drames de Catalunya, propiciat per l'esquerra, però front al qual la nova dreta post-pujolista no fa res, que és l'augment de la població islàmica. Això fou fomentat per Àngel Colom quan fou delegat de la GenCat en Marraquesh, rebent ordres directes de Pujol. Està clar que a Catalunya han fomentat aquesta immigració per a contrarrestar la immigració espanyola. Però se donen compte del que han fet?? La immigració islàmica dóna problemes d'adaptació a tot Europa, singularment respecte a les dones.

Però les flamants feministes furibundes del Principat (i de tot arreu), no diuen res. I com diem, l'esquerra tampoc. Clar, cal tenir present que l'esquerra, no sols a Catalunya, ans a tota Europa, la formen bàsicament funcionaris, gent que en temps d'inestabilitat econòmica es pot considerar privilegiada. I clar, ells com tenen treball fixe, no han de competir pel seu lloc de treball amb un foraster. I com viuen en barris pijos o semi-pijos, no han de suportar immigrants molests als seus barris.

En el fons l'esquerra sempre ha estat anticatòlica, i per això li fa gràcia la immigració musulmana. I a casa nostra tenen idees encara dels anys 60 del passat segle, quan al món islàmic hi havia moviments d'esquerres (Algèria, Nàsser a Egipte, el baassisme, Sukarno a Indonèsia, etc.). Hui al món islàmic predomina l'integrisme, i els saharuais o els kurds són autèntiques excepcions. Molts kurds per cert, s'estan convertint al zoroatrisme, la religió ancestral dels seus avantpassats.

Però l'origen i l'essència de la Catalunya medieval és la lluita contra l'islam. Abans hem citat el comte Guifré, l'abat Oliba, els comtes Ramon Berenguer III i IV i el rei En Jaume. Tots tenen en comú una cosa: Lluitaren contra l'islam (també l'abat Oliba, que fundà Montserrat al costat del Llobregat, la llavors frontera). I parlant de Montserrat, que és l'essència de Catalunya en tots els sentits: Un xiquet magrebí ho entendrà això? Igual amb els monestirs de Poblet i Santes Creus.

Tot plegat la situació a Catalunya és greu, molt greu, i cal cercar els culpables:

-Ada Colau: La primera alcaldessa antisistema d'Europa, ha convertit Barcelona en una de les ciutats més insegures d'Europa, tenint la guàrdia urbana amb recursos mínims i no posant solucions al greu problema de seguretat de la ciutat, causat en gran part pels MENAs esmentats. I clar, això repercutirà en la primera font d'ingressos de la ciutat (i de Catalunya): el turisme.

Per culpa del seu doble joc amb l'independentisme, ha estat la guàrdia urbana vora 20 dies sense intervenir en l'ocupació de la plaça Universitat, on han succeït tantes coses: Han desaparegut 40000 € que els acampats tenien de caixa de resistència, hi ha hagut una violació, etc.

En el fons aquesta dona forma part de la gauche divine barcelonina, a la qual pertanyien altres personatges singulars, com la "filósofa" Marina Garcés, antiga okupa i ara professora universitària, i que prové de bona família, no cal oblidar-ho.

-Carles Puigdemont: És el grandíssim culpable de tot el que està passant. Començant perquè la seua fugida fou això bàsicament, una fugida, un acte de covardia, i també de mentida, perquè el dia anterior havia dit al seu govern que "demà a treballar tots".
D'ençà que viu a Waterloo, no ha fet més que bajanades. Bàsicament es passa el dia escrivint en Twitter i repetint com un lloro el mateix: Repeteix tots els tòpics de l'Europa nòrdica protestant contra el Sud d'Europa catòlic. Però aquest tio és babau?? No se n'adona que Catalunya és Sud d'Europa també?? Ben és cert que al principi li reien la gracieta en aquells països, però ja li han copsat, com aquella professora danesa, Marlene Wind,  que li donà un bon repàs.
En el fons, l'únic que vol és viure del cuento, com ha fet sempre al llarg de sa vida, i sobretot, cridar l'atenció i sentir-se important. Aquesta sembla ser l'obsessió d'ell i del seu grupet de gironins que ara ocupen càrrecs importants (Torra, Torrent i altres). Tenen l'obsessió a més de denigrar Barcelona i exalçar Girona, quan Girona és una ciutat molt bonica, però amb tots els respectes, un poblet respecte a Barcelona (o València, Palma o Perpinyà).
Potser és aquest menyspreu per Barcelona allò que els ha dut a promoure els aldarulls passats. Bé, els ha promogut eixe Tsunami Democràtic, però està molt clar que darrera d'ell està el grup de Waterloo. El mal que han fet aquests aldarulls a Barcelona, econòmics i d'imatge, són enormes, i sols per això, Puigdemont se mereix anar a presó. Confiem vivament en que així siga.

I parlant de presó, els que deurien anar TOTS a presó són els membres del clan Pujol, incloses les filles, que semblen les menys corruptes (Marta i Mireia). Però tots ells, començant pel matrimoni de Jordi Pujol i Marta Ferrusola, i acabant amb els fills (les filles esmentades i Jordi, Josep, Oriol, Josep i Oleguer) han de ser empresonats. El latrocini fet durant 40 anys no pot restar impune. El cas Pujol és el cas de corrupció més gran de l'Estat espanyol, i en realitat és gairebé impossible saber tot el que han furtat.
Per desgràcia el procés també ha servit per a tapar per complet aquest cas, tot i que les actuacions judicials continuen, i es preveu que la fase d'instrucció del procés principal acabe en 2021. Massa tard, davant la magnitud de tot allò que han robat, potser es quede curt i tot. Però els membres del clan han de ser jutjats i sobretot, condemnats. Però som pesimistes, ja que tenen un dels millors advocats penalistes d'Espanya, Cristóbal Martell (com Pujol pare tingué a Joan Piqué Vidal, grandíssim penalista), i la condemna, si la hi ha, serà molt suau.
Mentrestant per a gran vergonya de Catalunya i del nacionalisme català, Jordi Pujol pare sembla totalment rehabilitat i li han fet fins i tot algun homenatge. Fins i tot escriu regularment en la web de l'associació Serviol (que segur que és ell a soles) i intenta usar de tant en tant el to paternalista que usà amb els catalans durant 40 anys. Però després de tot el que ha fet com gosa fer-ho??? El millor que podria fer, als seus 89 anys és callar-se per a sempre!!

I en fi, davant d'un panorama tan preocupant en terra dels nostres veïns i germans, no s'hi val sols lamentar-se. Cal oferir solucions, i serien aquestes:

1-Tancament, reforma o refomulació de TV3. L'actual model de TV3 no és viable per diverses raons. En primer lloc, perquè amb 2100 treballadors i uns sous mitjans de 60000 € bruts anuals, suposa una despesa descomunal. En segon lloc, perquè és la TV sols per a una part dels catalans, no per a tots els catalans. En tercer lloc, perquè com ha destacat el periodista Xavier Rius, TV3 té una responsabilitat criminal en el procés i en les conseqüències negatives que puga tenir. El personatge que està ara de director, el valencià Vicent Sanchís, és un personatge així mateix poc recomanable, que ha exercit tota la vida de llepaculs i que abandonà la seua terra quan més calia que es quedara (quan el blaverisme estava tan fort). En l'apartat següent tornarem a eixos valencians "exiliats" a Catalunya.
Recorde que una volta vaig llegir que els principals responsables de les guerres a l'ex-Iugoslàvia foren les televisions sèrbia i croata. Doncs ací igual. Afegim per tant que per a desactivar el conflicte, també caldria tancar les televisions de l'extrema dreta espanyola, començant per Intereconomia, i també la premsa digital ultraespanyolista (Libertad Digital de Losantos, OKDiario d'Inda i Cristina Seguí, sobre la qual parlarem al final, etc.).

2-Deixar treballar els Mossos: Compte, no demanem la seua dissolució, sinó simplement que els deixen treballar i fer la seua feina, que com la de tots els policies de tot el món és vetllar i mantenir la llei i l'ordre.
Els mossos són excel·lents professionals, una de les millors policies d'Europa. I el processisme no pot ni deu pretendre usar-los per als seus interessos, com feren l'1 d'Octubre, donant-los ordres de no intervenir les urnes, la qual cosa era la seua obligació, ja que són policia judicial. I més lamentable i vergonyós és el que ha succeït a conseqüència dels aldarulls passats, on se'ls ha hostigat de totes les maneres i fins i tot en TV3 se'ls ha denigrat.
Això és una manera de fer les coses tramposa i mafiosa, molt del Sud d'Europa, que tant critica Puigdemont. I ells són del Nord d'Europa, culte i neutral? Són ben mafiosos i del Sud.
En qualsevol cas, deixant estar aquesta darrera consideració un tant jocosa que hem fet, la funció principal dels Mossos és la de tota policia, mantenir la llei i l'ordre. Se'ls ha de deixar fer la seua feina i ja està. I com a grans professionals que són, segur que la faran.

3-Empresonament de Puigdemont i del clan Pujol: No anem a estendre'ns més sobre aquest punt, perquè ja n'hem parlat prou.
Com a corolari, podríem dir que quan el proper febrer s'acabe la inhabilitació d'Artur Mas, fóra bo que ell agafara les regnes del seu partit, el tornara a la moderació i desfera tot l'embolic que ell i només ell va causar: Tot aquest desgavellat procés. Qui trenca quelcom, que ho arregle.

3-Síntesi

I en arribar a la síntesi hem de parlar del nostre PV, i de com allò que està succeint a casa dels nostres veïns i germans del Nord ens afecta.

Ací podem treure diverses conclusions. La primera és bastant clara: Sense renunciar a una futura reunificació dels PPCC, mai el PV no ha d'obeir cegament tot el que se faça a Catalunya i les consignes que emanen d'allà. I això per diverses raons:

a) El Principat i el PV formen realitats diferenciades, des del punt de vista històric i social. I de fet els nostres camins històrics prou vegades han divergit, com ens indicà Pere Maria Orts en converses privades abans de morir (p.ex. ells tingueren guerra contra Joan II i dels segadors i nosaltres no; o nosaltres tinguérem Germanies, i ells no).

b) Les consignes que ara mateix emanen d'allà, com hem exposat amb molt de detall en l'anterior apartat, són totalment disbaratades, i contraproduents per al PV.

c) No podem, doncs, reproduir els errors que s'estan fent allà ara mateix.

De fet, els "seguidors cecs" del procés del Principat fora de la Catalunya estricta als PPCC sols es troben entre els nordcatalans i entre alguns (no molts) balears i valencians. L'actitud dels nordcatalans és prou ridícula, perquè ells no tenen ni autonomia, ni la seua llengua està reconeguda oficialment per l'Estat francès. El seu antiespanyolisme és més aviat una nova mostra del menyspreu al Sud d'Europa que mostren alguns del Nord, i que Puigdemont repeteix com a lloro? Podria ser.

Respecte als balears i valencians, doncs hi ha un grup d'ells que repeteix mimèticament tot el que se fa a Catalunya. Aquest grup és molt minoritari a les Balears. Com també ho és al PV. Que analitze ACPV com és possible que malgrat tota la quantitat ingent de diners que rep de Catalunya, la seua incidència en la societat valenciana és mínima. I si no sols cal veure el Centre Octubre, i com estant el centre de València ple de turistes i de gent, gairebé ningú hi entra.

Altra cosa són els valencians instal·lats a Catalunya, i que en molts casos són partíceps entusiastes del procés. Exemple clar són els rebedors de subvencions Vicent Partal i el citat Vicent Sanchís, actual director de TV3. Altres valencians que viuen allà són conscients de la realitat i són prou crítics, i ens mereixen tots els respectes, com és el cas de Raimon (que ja alertà en el seu dia que eixe procés podria trencar els PPCC potser per a sempre), o Alfons López Tena, personatge aquest darrer que admirem i que ens ha guiat en moltes de les idees exposades. Tots ells, però, inclosos els dos darrers, pequen d'escàs valencianisme. Perquè ells viuen del tot integrats a Catalunya i opinen sobre coses catalanes. en definitiva, no tenen cap vinculació a València, sinó si venen de vacances. Els valencians no podem seguir eixe camí d'anar-nos a viure allà (com alguns principatins han suggerit!). I d'altra banda, si tots els nacionalistes valencians ho férem, què passaria amb la nostra terra?

El nacionalisme valencià també ha de desempallegar-se dels elements espanyolistes i distorsionadors, sempre disfressats o usats per l'esquerranisme que l'impregna des de la transició. Mònica Oltra n'és l'exemple més clar. Ella, com és filla d'immigrants en Alemanya, no entén el nacionalisme valencià més enllà de parlar en valencià (amb un bell accent de les comarques centrals, tot siga dit).

I aquest esquerranisme que impregna el nacionalisme valencià implica també el risc de repetir els errors dels nostres veïns de dalt respecte als MENAs i la immigració islàmica. El nacionalisme valencià ha de deixar de fer el babau amb la política de portes obertes a la immigració, singularment islàmica, per les raons ja dites més amunt.

També és distorsionador el neoblaverisme, sobretot en la seua vessant històrica (o pseudo-històrica), representat per Vicent Baydal i altres xiquets. La senyera del Regne de València, per exemple, no pot ser la bandera blavera, invenció del s. XIX, com demostrà l'esmentat Pere Maria Orts. La bandera històrica de la nostra terra és el penó quatribarrat bocellat.



Acceptem també la senyera preautonòmica del PV, que fou eliminada per les pressions del terrorisme blaver en 1980:



Tot i això, com hem dit sovint, respectem els que estimen la bandera blavera i la senten com a pròpia.

També és cert que el neoblaverisme du uns anys inactiu. I quina és la causa d'aquesta inactivitat sobtada? Doncs el fet que Compromís ha agafat quotes de poder i això ha implicat souassos per a ells. Mireu per favor els sous d'alguns destacats xiquets neoblavers d'altres èpoques i entendreu moltes coses (singularment Pere Fuset i Vicent Flor, entre molts altres).

Que servisca l'exemple de la corrupció pujolista dels nostres veïns del Nord perquè això no succeïsca mai ací. Per desgràcia, però, els casos de corrupció han esquitxat Compromís. I més que poden fer-ho si no treuen gent com Lluismi Campos, que té un càrrec important a l'ombra d'Enric Morera, i està en judicis amb l'històric capellà nacionalista Pere Riutort, a qui presumptament hauria estafat.

No voldríem que aquest llarg text s'interpretara com un text impregnat d'anticatalanisme. Res més lluny d'això. Com hem dit, confiem i esperem la reunificació dels PPCC. I seguirem lluitant contra els seus enemics, com portem 14 anys (camí ja de 15) fent. I en aquest sentit, i com a senyal de solidaritat amb els nostres germans del Nord, encetarem una campanya contra Inés Arrimadas, que representa el pitjor espanyolisme i les seues formes més insultats i garrul·les.



Cal tenir en compte que, malgrat aquesta foto, on ella apareix de manera prou hortera i ridícula per cert, els seus pares són d'un poble de Salamanca, i ella no és, per tant, andalusa d'origen. Perquè Andalusia és una nació també germana.

També ho farem contra Pepe Herrero



I en especial contra la nostra estimada Cristina Seguí.



Aquests són uns pseudo-periodistes que intenten seguir la lamentable trajectòria de Maria Consuelo Reyna, en difondre l'odi i enfrontament entre valencians. Però d'això ja en parlarem quan toque.

I, en fi, estem oberts i agrairem com sempre a tots els vostres suggeriments i comentaris.

Però nosaltres sempre hem practicat i exercit la llibertat de pensament, seguint l'eslògan del diari alemany Das Bild: Unabhängig, überparteilich (independent, per damunt dels partits).

Perquè seguint al gran filòsof i teòleg escolàstic escocès del s. XIV, el beat Joan Duns Escot:

Voluntas, ut in nobis primus actus est, libera est (La vountat, com és en nosaltres el primer acte, és lliure).

Equip d'antiblavers.