Doncs la sensació és una mica estranya. Tothom donava per fet que en Mas seria el guanyador com ha passat, però no pas perdent 12 diputats. Ha estat una sorpresa tot plegat, però qualsevol Principatí convergent us dirà que abans de ficar la papereta a dins l'urna probablement es va aturar uns segons i va dubtar entre la papereta de CiU i la de ERC.

Doncs això és el que em va passar a mi. I com jo hi van haver-hi 80 Mil que van traspassar el seu vot cap a ERC (d'aquí la pèrdua de tants diputats de CiU.

I ara ens queda aquella sensació extranya - Ho haurem fet be això? - perquè crec que encara que el parlament català és clarament sobiranista (CiU i ERC passen de la majoria absoluta, i més si sumem les CUP. I si a sobre posem ICVerds tenim hipermajoria que està d'acord en fer la Consulta per l'autodeterminació).

Però tot i això, sabem que un govern CiU+ERC és quelcom impossible. I això ens posa molt nerviosos perquè implica que en Mas haurà de fer govern amb el PSC o amb el PP.  El PSC (Pere Navarro) ja ha dit que no vol saber res i que no se'n fia. ERC diu que farà pactes però no vol ser en aquest govern. El PP encara no s'ha pronunciat.

La veritat és que em veig anant-hi a votar altra volta ben aviat.

Què penseu?

gustau_1975 escrigué:

Els discursos dels convergents és com si foren ja el nou govern i CyU ha de formar, però, govern encara,
I la por de CyU, sabent la davallada patida, és perdre el govern per altres coalicions o haver de pactar amb el PP. 
Ara Catalunya què hi guanya?
Dues opcions: Mas tira endavant amb el referèndum sense un duro car Espanya no torna els diners espoliats i furtats. O Mas no convoca el referèndum? Mala peça al teler!
Ara m'agradaria saber quin és el full de ruta cap a la independència d'aquests dos partits?
Tant de bo, aquests dos partits siguen els que faran la independència.

No ho sé pas qué faran. El que veig és que cada cop el govern CiU-ERC és més difícil. Els republicans (ERC) són uns somiatruïtes si pensen que podran fer polítiques de despesa social. És molt senzill d'entendre. D'on traurem els diners per fer aquestes polítiques? Espanya no paga, només ens deixa crèdit a un alt interés i perquè anem pagant el deute.

D'altra banda els frikis dels ecopastanagues (IC-Verds) intenten que no es pugui crear govern MAS. Demanen no votar-lo en la investidura. Els PSC-PSOE ja han dit que no donaran suport a en MAS. Total, que ens trobem en un País que crec que serà ingovernable.

Sincerament Gustau, no penses que ara era l'hora d'unir-nos en comptes de separar-nos (incloc SI)? Ens juguem el futur del país.

Ara tindrem un govern que serà molt dèbil i que permetrà coses com el nou Decret de Nova Planta que acaba de fer el ministre WERT (la derogació de la Immersió lingüística ja és un fet a Catalunya).

Wert: "El que fem és aplicar la sentència del Tribunal Constitucional"

Jo ja em veig anant altre cop a votar.

Doncs per fi, ara que tinc un poc de temps, vaig a dir la meua sobre aquest tema.

Primer de tot, i sobre això hi tornaré al final, he de dir que trobe aquestes eleccions totalment innecessàries. No ja sols pel resultat final, que ha estat decebedor per a qualsevol nacionalista, sinó perquè una manifestació és, com se sol dir, flor d'un dia, i molta gent se sol apuntar per oportunisme, o senzillament, per a passar-ho bé.

Senc si algun company del Principat se sent ofès, però parle des de la distància, i sovint així es veuen les coses més clares. Crec que el poble del Principat és una mica ingenu, i als fets em  remitisc. D'altra banda, l'espanyolisme al Principat sempre ha estat més fort del que les eleccions autonòmiques demostraven. Hi ha un fet cabdal, i és que durant molts anys els immigrants espanyols s'abstenien. Això explica perquè a les eleccions generals i europees solia guanyar el PSC, i en canvi a les autonòmiques, CIU. En una cojuntura de posar a la gent entre l'espasa i la paret, no les tinc totes de que s'aconseguira la victòria del sí en un referèndum.

D'altra banda, ho he dit moltes vegades, per a mi personalment és més important la reunificació dels PPCC que la independència d'una part seua, per molt important que siga. Tampoc no tinc clar que la independència del Principat arrossegara la resta de territoris. Més aviat podria ocòrrer tot el contrari: Que augmentés la pressió de l'Estat espanyol i l'Estat francès en la resta de territoris. Tampoc no m'agrada en darrer terme, la idea de molta gent del Principat, sembla que prou estesa, de que si s'independitzara el Principat, els nacionalistes del PV, les Illes i la Catnord ens "exiliaríem" allà. Doncs no, la nostra terra és aquesta, i no seríem uns bons nacionalistes si en els moments difícils la deixàrem.

Bé, fetes aquestes valoracions crítiques, vaig a fer una anàlisi pormernoritzada, insistisc, des de la distància, dels resultats dels diferents partits:

-CIU: El gran perdedor. Mas ha pecat de precipitació. Sobretot continue sense entendre per què eixe partit sembla teledirigit per l'"avi" Pujol, que ara, a la vellea, com diem a València, li ha entrat l'independentisme.
És vergonyós també que aquest partit semble centrar tot l'independentisme en el tema econòmic, quan n'hi ha tantes raons, històriques, culturals i lingüístiques, per a defensar-lo. Per aquesta raó, com han dit els companys, no sembla molt creïble el seu independentisme.
Ara bé, com ja he dit altres vegades, aquest partit és admirable per moltes raons, perquè és un centre-dreta civilitzat i nacionalista, que ja m'agradaria que hi haguera al PV o a les Illes.

-ERC: Aquest partit ha crescut a base de descontents de CIU. No critique la seua postura actual, tant perquè l'independentisme de CIU és poc creïble, com he dit adés, com, sobretot, perquè donar-los un xec en blanc, com feren l'any 1980, pot conduir a la seua absorció per CIU, i està en joc, doncs, la seua supervivència.

Tanmateix, pel bé del Principat i fins i tot dels PPCC, ambdós partits estan condemnats a entendre's i arribar a un mínim d'entesa que faça possible la governabilitat del Principat.

-PSC: No ha caigut tant com diuen, malgrat haver baixat sens dubte. El socialisme espanyol camina a la deriva, i la filial principatina no és, doncs, l'excepció.

-PP: Un dels triomfadors, malgrat no haver crescut tant com es pensaven. Sens dubte han tret massa diputats, que no poden fer altra cosa (ço que faran), que tocar els nassos.

-ICV: El seu creixement, com el d'EUPV al PV correspon a descontents del socialisme. Tanmateix, per a mi, vist des de fora, és un "partit misteri", no sé ben bé quina postura prendran en cas que es plantege algun dia seriosament el tema de l'autodeterminació.

-Ciudadanos: El partit del Yoyas. Una de les mostres més preocupants del que ha passat amb l'actual polarització que ha creat la precipitació de Mas i l'"avi" Pujol. El seu creixement demostra la força real de l'espanyolisme al Principat, i de com tants xarnegos i killo-garrulos algun dia podien crear un partit que els representara. El fet que haja triplicat els vots és més que preocupant. També ha triplicat els vots, tot i que no haja obtingut representació, el partit ultraespanyolista del còmic-actor Toni Cantó, UPyD, i no seria estrany que algun dia arribaren a una espècie d'entesa ambdós partits al Principat.

-CUP: Una de les poques sorpreses agradables d'aquesta jornada. Els seus tres diputats, a banda de ser un vot de protesta contra l'actual sistema econòmic i de partits, representa l'independentisme més genuí i autèntic. El que més ha defensat la idea dels PPCC al Principat (junt amb ERC), sens dubte. A més, el seu sistema assambleari per a mi és el camí que deurien seguir tots els partits, la democràcia autèntica. Sens dubte, espere i confie que aquest partit pose el dit en la nafra en tants i tants aspectes, tant nacionals com socials.

-SI: Per a mi, el seu fracàs estava cantat, i senc si s'enfada l'amic Gustau. El seu anterior èxit fou conseqüència de l'"efecte Laporta", i Laporta ja ha demostrat també el seu oportunisme i que fou això, un bluff passatger. És molt preocupant en qualsevol cas que Ciudadanos haja tret molts més vots que aquest partit.

També ha estat positiu que s'haja esvaït pràcticament el partit espanyolista P x C, del ninotet Anglada.

Per a concloure, vaig a fer una reflexió en positiu. Com deia crec que Fuster, tot està per fer, i tot es pot fer. Ara toca treballar ferm. I de moment, com he dit adés, pel bé del Principat i fins i tot, dels PPCC, toca que els dos principals partits nacionalistes, CIU i ERC arriben a alguna mena d'acord que permeta, com a mínim, la governabilitat del Principat en els pròxims temps. No són desitjables unes noves eleccions perquè es podrien produir sorpreses desagradables, com aquestes.

I cal mirar avant, doncs, i no lamentar-se. Toca continuar treballant en el manteniment i enfortiment de l'autogovern del Principat i en la construcció dels PPCC.

Doncs jo vaig a dir la meva també... tot el que va passar l'onze de Setembre i la resta estava tot perfectament orquestrat pel govern català i l'ANC (Assemblea Nacional de Catalunya). Tots dos actors estaven perfectament conxavats. I ara permeteu-me desenvolupar el meu raonament.

Primer de tot dir-vos que el pla MAS ha saltat pels aires. En Mas no podrà dur a terme el seu pla de crear un NOU ESTAT A EUROPA i els catalans hem perdut una gran oportunitat per aconseguir la Independència de Facto. I ara dixeu-me que m'expliqui.

Primer de tot dir que ERC no podrà liderar aquest Procés amb solvència. SI tampoc no era prou solvent per fer-ho. Diguem-ne que totes aquestes formacions de segona fila són només aprenents de la política.  Només en MAS podia fer-ho. I ara deixeu-me que m'enrolli una mica.

Fixeu-vos bé en aquest eslogan: NOU ESTAT A EUROPA de cara al que us diŕe més endavant.

Fixeu-vos bé en tot el que va passar quan Mas va tornar de veure Rajoy (reunió sobre el pacte fiscal el dia 19-S, uns quants dies després de la gran MANI). A la Plaça de Sant jaume l'estava esperant una gentada de l'ANC, amb pancartes de suport i estelades. Fins i tot van acabar tots cantant l'himne dels segadors. Una gran escenificació per al President de cara a convocar unes noves eleccions en les que sortiria molt reforçat.

Fixeu-vos en la MANI de l'11-S uns dies abans: Mas veia venir que aquella Mani anava a ser important. L'ANC el va ajudar a donar un cop d'efecte a Espanya. No pensava pas que seria tant bestial com ho va ser, però si que sospitava que seria molt gran. I aquella era una gran oportunitat pel president perquè li permetria fer dues coses importants: negociar amb força el pacte fiscal i assolir protagonisme de cara a unes noves eleccions en les que s'erigiria com el lider que portava cap a l' Independència el seu País. Però havia de fer-ho d'una manera subtil. Per això no va anar a la MANI tot i que va estar "en esperit". Tot plegat era una fita històrica i el President sabia que no podia perdre aquella oportunitat.

Fixeu-vos bé uns mesos abans en el tema del Pacte Fiscal. Aquest era només una excusa. De fet, CiU mai a tingut fè en el Pacte Fiscal en la línia del Concert, i aquesta era la primera part del PLA MAS. El primer pas abans de preparar a la societat catalana de cara a un referèndum, i això enganxa amb el que us diré més endavant.

Fixeu-vos bé que va dir en Mas, fa anys, abans de ser President, quan ERC i SI presionaven per fer un Referèndum (parlo d'abans de la legislatura MAS). El candidat MAS va dir quelcom com això: "Catalunya no està encara preparada per un Referèndum...Si voleu portar al País a un Referèndum, nosaltres (CiU) tenim la clau per dur aquest procés endavant". El Referèndum sempre ha estat a l'ADN de CiU, malgrat que molts de vosaltres penseu el contrari. Deixeu-me que m'expliqui. Una cosa és INDEPENDÈNCIA SI o NO i una altra cosa és NOU ESTAT A EUROPA SI o NO. INDEPENDENCIA SI o NO implica la intervenció de l'autonomia. En MAS (i CiU) són molt més subtils:  NOU ESTAT A EUROPA és el pla MAS, I no només el lema de la MANI. Ara deixeu-me explicar-vos en que consisteix aquest pla.

CATALUNYA NOU ESTAT A EUROPA: Seguint amb el que va passar el dia 11-S, en Mas es va sentir legitimat per convocar unes noves eleccions un cop el tema de Pacte Fiscal estava totalment barrat. Recordeu que el Pacte Fiscal estava perfectament calculat des d'un principi al PLA MAS, perquè el Pacte Fiscal era l'enzim que permetria obtenir un gran consens al País de cara a un Referèndum en el futur. d'aquí aquella frase d'en MAS uns anys abans, que el País no estava encara preparat i que CiU s'erigia com l'actor capaç de dur el País a la fita final del Referèndum.

No ho perdem de vista. Quín era el PLA MAS? NOU ESTAT A EUROPA  SI o NO.

Digueu-me...Trobeu en aquesta frase quelcom que pugui fer que Catalunya pugui ser expulsada d' Europa? Alguna cosa que ens pugui treure fora d'Espanya, potser? No amics meus. En aquesta pregunta no hi ha cap llei europea ni espanyola que digui que hem de tornar a renegociar el nostre ingrés a Europa, ni tan sols res que ens pugui expulsar d'Espanya. Perquè en cap moment hem sortit d'Espanya senyors meus.

I us preguntareu, i aquí a on està la Independència? Exacte! aquest era el pla d'en MAS. Aconseguir la Independència sense haber de preguntar-la. I us preguntareu a on està la gràcia de tot això? Doncs és molt senzill. Ni Espanya podria parar la creació d'estructures d'estat a Catalunya, ni Europa podia parar la creació d'un NOU ESTAT A EUROPA.  Cap dels dos ents (ESPANYA i EUROPA) no podrien parar la creació d'estructures d'estat a Catalunya (com la hisenda pròpia, poder legislatiu, poder judicial, etc) un cop el govern es troba en majoria i recolzat per un Referèndum en el que el poble ha votat massivament SI...és a dir, que el senyor MAS anava a crear un Estat a dins d'Espanya, totalment independent d'aquesta, i reportant només a EUROPA. Maquiavèlic però perfecte.

Era un pla perfecte que el poble de Catalunya no ha sabut llegir entre línies. No obstant, no està tot perdut encara. Si ERC deixa de voler el protagonisme encara tenim una oportunitat. Perquè amics meus. Heu de saber que el REFERÈNDUM que plantejarà ERC serà INDEPENDENCIA SI o NO, i això implica dues coses. La primera, que sortim d'Espanya o pitjor encara, que ens intervinguin l'autonomia per ser anticonstitucional. I la segona que si Espanya ens deixa en pau, hauríem de renegociar l'entrada a EUROPA i Espanya ens vetaria l'entrada. Tot plegat molt complicat.

Com ja podeu comprendre, el PLA ERC no té sortida. Millor dit. Només té una sortida que és o bé sortir d'Europa i que Déu ens ampari, o bé que EUROPA presioni Espanya per tal que no boicotegi l'entrada de Catalunya a la Unió Europea, a banda de la més que probable intervenció i anul.lació de l'autonomia.

Una fita realment difícil...No creieu amics meus?

I ja no parlo de les possibles reaccions d'Espanya davant d'una pregunta tan agresiva com INDEPENDENCIA SI o NO. Fins i tot, NOU ESTAT A EUROPA seria molt millor vist pels estaments carques espanyols. Ja sabeu de qui parlo (el rei, l'exèrcit, etc)...car en cap moment es parla de la paraula tabú (independència). Fins i tot el tema monàrquic està ben calculat. El rei d'Espanya sap que la dreta Catalana li donaria suport en uns moments en que la monarquia espanyola es troba al punt de mira de certs sectors de la dreta espanyola més rància (FAES, etc). Tot estava collonodament calculat.

Macos! No sé si m'he explicat prou clarament.

I no és que jo estigui d'acord amb en MAS i el seu pla.

Última edició per TirantLoNegre (10-12-2012 23:40:19)

Encara que en teoria no era necessari dissoldre el parlament per convocar un referendum de consulta sobre la independència, ja que els partits soberanistes tenien majoria amb l'antiga composició, des del punt de vista de la coherència política sí que era necessari, ja que es tracta d'una decisió molt important que deu figurar obligatòriament en el programa electoral, per aquesta raó el pas per les urnes era, a la meua manera de veure, obligatori.

Encara que el resultat de les eleccions haja estat desconcertant, existeix una àmplia majoria parlamentària soberanista. CIU i ERC estan obligats a pactar, el contrari seria una aixecada de camisa per als ciutadans. Entenc a més que en el referendum la pregunta ha de ser clara i directa: INDEPENDÈNCIA SI / NO, els plans maquiavélics, confusos i enrevesats manquen de sentit i a la llarga poden resultar molt perjudicials.

No obstant això d'altra banda estic també d'acord amb Webmestre i amb Gustau: en aquests moments el poble català encara no sembla estar preparat per a un referendum i el resultat, insistisc en aquests moments, no està clar. En definitiva no sembla prudent convocar un referedum per una manifestació.

Un dels aspectes que em semblen més perillosos és demanar la independència únicament per raons econòmiques. Encara que el poble català té capacitat per a eixir avant econòmicament, la crisi econòmica que patim és global i els primers anys d'independència segur que seran difícils, la qual cosa pot provocar el descoratjament a la ciutadania.

A més dins de l'aspecte econòmic hi ha qüestions que remanen confuses i que caldría aclarir: que passarà amb el deute de Catalunya i amb els diners que Catalunya ha rebut d'Espanya?, que passarà amb el rescat bancari, en el qual hi ha diversos bancs catalans afectats?, que passarà si Espanya ha de ser intervinguda?. Considere que caldria parlar més sobre aquestes qüestions, ja que darrere de tots els rescats, intervencions etc, estan els diners de la UE. Jo crec que amb qui realment caldria pactar és amb la UE. Una Catalunya fora de la UE no seria desitjable.

Pense finalment que efectivament, tot està per fer, no obstant això el camí cap a la independència a mitjan terme, sembla irreversible. Treballar per la reunificació dels PPCC ha de ser altra de les prioritats en un futur pròxim.

Bona vesprada, germans i germanes.

Seré un poc pessimista...

Des de les eleccions catalanes, està augmentant una barbaritat d'informacions i notícies en la xarxa sobre la independència catalana i l'amenaça (de mort) catalanòfoba... Sembla que, finalment, es convertirà en una altra independència "eslovana".

Salutacions!

Última edició per Pendrach (08-02-2013 22:33:42)