Ja era hora de dir Adéu PP.

Encara que siguen pro-PSOE, la enquesta no deixa precisament en molt bon lloc al PSOE.

Hui tenim una mica més de temps, i anem a fer una anàlisi més detallada:

-PP: La davallada en un any és important: Un 15 %. Però per les coses de la Llei d'Hondt, això no es manifesta en una pèrdua proporcional d'escons, i encara ne treuen massa. Tanmateix, si no s'avancen, encara resten tres anys llargs per a les eleccions autonòmiques, i no cal confiar-se.
No diu res l'enquesta de la ciutat de València, que és el "graner" de vots més fort del PP valencià.
No obstant, aquesta enquesta convida a l'esperança respecte a tirar fora aquest partit, i demostra que el nostre poble per fi s'està donant compte de tot el mal que han fet a la nostra terra.

-PSOE: La seua davallada percentual demostra com són de penosos, ja que en una situació de terrible desgast del PP valencià, són ells els que deurien de treure el màxim partit. Malgrat el canvi de cares en la seua direcció, Ximo Puig no està fent tampoc, doncs, una oposició seriosa, i a l'igual que els seus antecessors, sembla fins i tot disposat a col·laborar en el PP en temes clau, com una nova reforma de l'estatut.

-EU: La seua pujada és consqüència de l'esmentat desgast també del PSOE i de l'actual context de crisi, que afavoreix els partits d'esquerra. Tot i que aquest partit és espanyolista, com a mínim rexpesta la simbologia històrica del Regne de València (bandera quatribarrada) i usa el terme País Valencià.

-Compromís: Com a nacionalista, hom ha d'alegrar-se de la pujada de Compromís, i la seua consolidació com a tercera força política. Ara bé, també és cert que el major mèrit d'aquesta pujada se'l deuen a la tasca incansable de Mònica Oltra (sobre això obrirem un fil també), més que a la tasca insulsa i gris d'Enric Morera. Tanmateix, aquesta coalició té alguns punts foscos que tard o d'hora hauran d'aclarir. Ens estem referint bàsicament al seu sector neoblaver, encapçalat pel susdit Enric Morera (que en realitat fa el que li diuen altres), i del qual formen part destacats membres del BNV: Pepa Chesa, Pere Fuset, Joan Mansanet, etc.

-UPyD: Aquest és el punt més greu d'aquesta enquesta. Sens dubte, treuen massa vots, per a ser un partit ultraespanyolista i fins i tot d'extrema dreta. Hom podria dir que ací ha anat a parar el vot més espanyolista, tant de PP, com de PSOE, com fins i tot d'EU. Així mateix, el seu trasllat a València de l'èxit que estan traient a Madrid és un símptoma clar de l'espanyolització del PV.
Sens dubte, els partits nacionalistes haurien d'atacar també aquest partit, i no centrar-se sols en el PP, tot i que hi haja tants motius per atacar al PP.

En l'enquesta no apareix Espanya2000, i és bo que continuen siguent extra-parlamentaris. Ara bé, les darreres eleccions cresqueren, i això és preocupant. També se deuria de lluitar contra ells amb totes les forces.

Per últim farem esment de la inicitativa de "Nosaltres els fusterians", que sembla que es materialitzarà en una coalició electoral entre ERPV, SI, MDT i PSAN. A nivell valencià és molt positiu això, i independentment dels seus resultats ja es bo que es done aquest pas, que sens dubte fa anys que es deuria d'haver donat. Així mateix, fóra bo que Compromís buscara també aliar-se amb ells, i no amb neoblavers patètics com Joan Sorribes o Víctor Baeta.

Doncs veient l'estimació de vot crec que el el País Valencià ha entrat en un nou paradigme. La pujada de Compromís i EU no es deu només a un traspàs de vots desde el PSPV. Hi ha una nova generació de joves valencians que acaba d'entrar en el joc de la política de manera ferma (la Primavera Valenciana és un reflexe del que està passant a la societat). Malgrat que encara hi ha un fort sentiment d'espanyolitat, la societat es comença a questionar si el Projecte PPero val la pena. Els joves són els primers.

A la societat catalana dels 80's passava el mateix. Tot i que el sentiment d'espanyolitat era fort, el catalanisme polític era més fort i no ens deixàvem ensarronar per Espanya. Doncs crec que el País Valencià està entrant en aquesta fase.

La societat valenciana actual està molt més preparada que aquella dels anys 80's que es va deixar endur per la pesta blava. Els joves es questionen coses, i ja no veuen el Principat com una amenaça. Jo diria que el debat Catalunya ja comença a esvair-se i això és una avantatge, perquè pot fer que en un futur poguem establir llaços, ja no només econòmics i comercials que se'n derivin del Corredor Mediterrani, sinó també llaços culturals (com no pot ser de cap altra manera car catalans i valencians sóm pobles culturalment i troncalment germans).

No sé com ho veieu des d'allà, però el que jo veig m'agrada.