l'entrevista

“L'anticatalanisme no és un negoci rendible”

10/06/11 02:00 - Tere Rodríguez

Sosté la tesi que el blaverisme, l'anticatalanisme valencià, va condicionar la conformació de la identitat valenciana actual i el sistema polític d'una forma decisiva. “No van ser quatre gats i van tindre molt de poder”, afirma Flor. A la forta implantació social i mediàtica d'aquest moviment, atribueix Flor les “anormals” relacions actuals entre Catalunya i el País Valencià.

Fa la sensació que la passada campanya electoral el PP valencià ha passejat menys el fantasma de l'anticatalanisme.

Perquè es pensaven que la coalició Compromís no entraria en les Corts. En tot cas, jo crec que s'ha utilitzat prèviament a la campanya. El setge a TV3 no va ser casual, ni dificultar l'actuació de Lluís Llach en la manifestació del 25 d'abril, tampoc.

En el seu llibre assegura que el blaverisme no s'ha esvaït completament, però en quatre anys el partit polític que genuïnament el representa —al marge del PP—, Coalició Valenciana, ha passat de 42.679 vots a 12.693.

Els resultats electorals del 22 de maig ens diuen que el PP ha aconseguit establir una hegemonia política al País Valencià presentant-se com el partit que defèn els interessos dels valencians. La tesi és que el blaverisme no ha mort, sinó que ha estat instrumentalitzat i comprat dins un discurs polièdric com és el del PP.

I podria tornar un partit anticatalanista independent del PP, a l'estil de la Unió Valenciana dels anys huitanta i noranta?

Ho veig difícil perquè els resultats no els acompanyen. Ara bé, el que tinc clar és que si hi ha alguna possibilitat que el PP perda la Generalitat valenciana en 2015, el fantasma de l'anticatalanisme, dissortadament, tornarà a aparèixer.

Per què va tindre tant d'èxit el blaverisme?

Per molts factors, entre els quals jo destacaria que no van ser quatre gats, com s'ha afirmat sempre; que van guanyar la batalla dels símbols; que van aconseguir una legítima representació institucional, cosa que va facilitar la seua visibilitat i projecció social, sobretot en el món faller; que va connectar amb el valencianisme sentimental; i que va tindre líders carismàtics com ara Vicente González Lizondo i Rita Barberá.

Vostè critica que el valencianisme d'arrel fusteriana [Joan Fuster], contrari al blaverisme, no ha sabut vendre el seu discurs ni tindre un líder amb projecció social?

Durant la transició es va pecar d'un de excés de racionalisme. Al País Valencià, hi ha un valencianisme que no està ben situat en el terreny de les tradicions i la identitat regional històrica, cosa que el blaverisme aprofita per a estrangeritzar el valencianisme i convertir-lo en una proposta pretesament al servei de l'imperialisme català, quan realment els nacionalistes que vénen de Fuster són els que treballaven pel País Valencià, el valencià i l'autogovern. Crec que s'han de superar errors del discurs del passat i utilitzar el fenomen social de la diputada de Compromís Mònica Oltra per buscar nous líders.

Lamenta el distanciament entre Catalunya i el País Valencià.

El blaverisme, en aquest sentit, va se demolidor i molt efectiu. El més dramàtic és que ha afectat tots els teixits. Econòmicament suposa unes pèrdues anuals de 8.300 milions d'euros. Com a negoci, l'anticatalanisme no és rendible.

Li és incòmode el País Valencià a Catalunya?

A Catalunya, sovint es percep el País Valencià com a producte de l'anticatalanisme i això li provoca un certa incomoditat, però hi ha una valencianofília.

No podem parlar, per tant, de relacions normalitzades a curt termini.

No, però sóc moderadament optimista.