Vaig a intentar fer una anàlisi dels resultats electorals al PV. Aquesta és la meua, i sols la meua opinió, i per tant, està obert el debat:

1-El més destacable crec que és que sembla que el PP valencià, malgrat les declaracions triomfalistes que fan, sembla que ha tocat sostre. Sí, guanya les eleccions, però no dóna la crescuda que té en altres llocs de l'Estat espanyol. I fins i tot, a València ciutat, Rita Barberà perd un regidor, que és tot un símbol.

2-El PSOE valencià s'enfonsa totalment. Amb un candidat tan mediocre com Alarte i la nul·la oposició que han fet, era previsible.

3-Sens dubte, la gran novetat és l'entrada d'EU i Compromís a les Corts Valencianes i l'Ajuntament de València. Francament, no m'ho esperava jo sincerament. Una causa sens dubte és l'enfonsament del PSOE valencià. Altra crec que pot ser la participació activa dels dos partits en les darreres mobilitzacions del país: Protestes contra TV3, protestes contra la corrucpció, etc.

És sens dubte una fita molt important que Compromís haja superat per si sol per primera vegada la barrera del 5 %. Això caldria dedicar-li-ho a Fernando Abril Martorell, maquiavèlic personatge, un dels pares de l'anticatalanisme al PV, que diuen que fou qui tingué aquesta "genial" idea, amb l'única finalitat d'impedir el normal desenvolupament del nacionalisme valencià. Aquest senyor segur que deu estar morint-se de ràbia a la seua tomba, ja que d'aquesta manera no han servit de res tots els seus esforços (als quals dedicà gran part de la seua vida) de que el nacionalisme valencià no cresca.

En el cas de Compromís, sens dubte, també s'ha fet un treball important, que ha donat els seus fruits. Ara bé, Compromís no és sols el BNV, també hi han altres partits units, bàsicament, dissidents d'EU. Un amic meu deia que els comunistes eren com una secta, però una cosa bona que tenen és que treballen molt. No dic que els del BNV no treballen, però alguns dels seus dirigents sí que no fan res.

Parlant encara de Compromís, en concret, a més han posat candidats atractius per fi. Enric Morera, malgrat les seues limitacions (té poca facilitat de paraula), dóna una imatge de serietat i honradesa. Igual que Joan Ribó, que a més sí que té facilitat de paraula, i és més conegut, i com no, Mónica Oltra, que és una gran política amb projecció de futur, que diu les coses clares. Certament, amb candidats com aquell Joan Mansanet que es presentà a l'Ajuntament de València (aliat amb el PSOE de Carmen Alborch), que presumia rimbombantment de que anava a ser "el primer regidor nacionalista des de la República" i que és una figura controvertida en el BNV, poca cosa podien fer. Per no parlar de Pere Mayor, que era un perdedor nat i que no era gens atractiu.

Continue reafirmant-me no obstant, que si s'haguera repetit l'aliança entre EU i BNV, els resultats haurien estat millors inclús, i podien haver arrapat algun (o alguns) escons més. Més encara si la coalició s'haguera ampliat a altres partits com els Verds o ERPV. Si dintre de quatre anys volem tirar el PP, una tal coalició deuria d'intentar-se.

4-És una gran notícia que CV s'enfonse i pràcticament desaparega. Com el seu principal finançador, Juan Lladró, per llei de vida (té més de 80 anys), faltarà aviat, llavors podrem dir que eixe partidet desapareixerà per complet. Ara bé, no ens hauríem de dormir, i la lluita contra el GAV i aquest propi partit ha de continuar, fins a conseguir la seua il·legalització.

5-I parlant d'il·legalitzacions, crec que tots els partits, no dic ja d'esquerres o nacionalistes, sinó democràtics, haurien de posar-se d'acord per a il·legalitzar España2000. És molt preocupant que aquest partit continue creixent i tinga regidors en poblacions tan importants com Onda o Silla (i en l'Estat espanyol, en Alcalá de Henares). Cert que és un partit minoritari i amb implantació ridícula, però és com un virus: El seu missatge d'odi i racisme pot arrelar en un context de crisi en certs àmbits i capes de la població. A banda, els seus dirigents són malaltissament anticatalanistes i antinacionalistes.

Continue pensant, però, que és un partit que mai assolirà fites importants en la societat valenciana, i que serà sempre minoritari, però la millor solució seria extirpar el problema des de la seua arrel, i per tant, il·legalitzar-lo.

6-També és preocupant el creixement moderat, encara que siga per efecte mimètic d'altres zones de l'Estat, del partidet d'UPYD. Aquest és un partit ultraespanyolista, antinacionalista i limitant també amb l'extrema dreta, en molts dels seus plantejaments, a banda que la seua dirigent Rosa Díez també és una dona malaltissament antinacionalista.

7-ERPV s'aguanta però no creix. Cert que ara tenia altres competidors forts, però continue pensant que a aquest partit li falta implantació a les zones rurals, i és un partit massa, per així dir-ho, "urbà" al PV. Me reafirme, no obstant, en que haguera estat bé que haguera pres part en una gran coalició de tots els partits "més enllà del PSOE", i que si en 2015 se vol tirar al PP, no hi haurà més remei, perquè si no, entre ells i els Verds, es tiren a perdre vora 40.000 vots, que hagueren donat, en cas d'una gran coalició d'esquerres i nacionalista, algun o alguns escons més.

8-Menció a banda mereix aquest moviment de "descontents" que ara s'ha posat de moda en tot l'Estat espanyol. Jo ací diré la meua, i és que mentres no s'articulen políticament en quelcom, no servirà de res. Seran com els anarquistes a principis del s. XX a l'Estat espanyol, que eren molt forts, però com que no votaven mai, mai no governaven. Sols quan se decidiren a participar en diferents governs republicans, pogueren dur a terme alguns punts del seu programa.

Doncs això és igual. Sóc escèptic de que vaja a succeir algun tipus de "revolució social" tipus Egipte. Les condicions són diferents i ací la gent, de moment, no està desesperada.

Bé, això és tot, ara comenteu el que estimeu pertinent.