El fantasma blaver
Molt sovint en aquest forum observe certa actitud triunfalista desproporcionada respecte al blaverisme, donant per fet que amb la pràctica desaparició del blaverisme polític en sentit estricte, el blaverisme social va pel mateix camí. Pel que sembla el darrer assaig del professor Vicent Flor "Noves glòries a Espanya" va en aquesta línia però tractaré de fer una aproximació de com veig el assumpte.
Primer que tot identificar la crisi del blaverisme cavernari (UV, CV, GAV, RACV etc.) amb un descens d'acceptació per part de la majoria de la societat de les tesis blaveres em sembla poc encertat. A banda del fracàs de les surrealistes Normes del Puig i de la pràctica desaparició dels cercles acadèmics (o pseudo-acadèmics) blavers, em sembla que l'espèrit blaver (potser una mica adaptat a postures mes racionals pero blaver en definitiva) es troba en plena forma.
Prenent les pedres angulars del blaverisme, es a dir: el menyspreu de la llengüa i la cultura dels valencians des-de una postura anticatalana visceral, País Valencià com a regió subordinada -i fidel- a Espanya i la qüestió dels simbols (senyera tricolor, himne regional, denominació del país etc.), trobe que han calat d'una manera molt pronunciada en la societat, especialment a la ciutat de València i rodalies, i no m'oblide del sud de la província d'Alacant on supose que la situació será molt pijor, i em de tindre en compte que aquestos dos son els nuclis poblacionals més importants, concentrant al voltant de la meitat de les persones del país.
Ja en cercles d'esquerres trobem una acceptació activa i pasiva, segons el cas, dels símbols blavers, i fins i tot un desconeixement (especialment en la gent més jove) no gaire menyspreable de les 'alternatives' el que planteja un problema molt greu: no és pot reivindicar el que no es coneix. Si bé és cert que dins de la gent d'esquerres l'anticatalanisme actiu no té gaire espai, també ho és que una majoria d'aquesta gent es troba sentimentalment més prop d'Espanya que no de Catalunya.
Ara bé, el que veritablement em preocupa es com ha calat el discurs blaver en la població més o menys desideologitzada: moltíssims votants del PP, molts del PSOE i la pràctica totalitat dels abstencionistes. En aquest espectre, que suposa la majoria de la població, encara que d'una manera heterogènia em sembla que el discurs blaver ha entrat fins a la cuïna. No es extrany escoltar des d'aquestes posicions un menyspreu del 'ser valencià' sense complexos, cagant-se obertament en la llengüa i en el seu ensenyament, i sempre des-de una postura anticatalana. I aquí és on diguem: si et cagues en la llengua, ¿que més et dona?. pero bé, aquesta es la historia de sempre, i el que es pense que aquesta tendència s'està invertint significativament va molt errat al meu entendre.
Per últim parlaria de la dreta espanyolista ideologitzada però com es fa tard vaig a tancar, total per al que n'hi ha que dir...
Salutacions i bona nit!
Última edició per Panoksky (09-05-2011 04:01:42)
Re: El fantasma blaver
L'única manera de resoldre el problema del blaverisme és explicar-lo a les escoles. Si no es pot fer pedagogia del que està passant a la societat valenciana desde la transició cap aquí, malament. No obstant, crec que en ser un fenòmen local, que neix basant-se en uns preceptes que són falsos, tard o d'hora caurà pel seu propi pes.
El blaverisme neix a la societat burgesa (gairebé analfabeta) i s'expandeix amb l'ajut dels poder central a la resta de la societat valenciana. A la transició, en veure l'empenta de la societat cap a la democràcia es produeix una fractura social a tot el pais (Espanya) que al País Valencà té com a resultat el fenòmen blaver.
En morir Franco, l'impuls econòmic dels anys 60-70 havia estat força important. A la societat valenciana hi havia una mitja-alta burgésia molt ben instal.lada ecòmicament, ideològicament molt propera al règim.
Paralelament a la mort d'en Franco es produeix una situació de crisi econòmica cojuntural de caràcter global (com ara la que tenim actualment) que incideix en la societat, però molt directament en aquesta burgesia. Aquesta situació cojuntural de crisi econòmica coincideix amb el nou moviment democràtic i el regim de llibertats que la societat espanyola estava començant a exigir (i molt especialment impulsat desde Catalunya amb manifestacions per l'estatut d'autonomia, etc).
Els feixistes valencians i espanyols tenen por del que passa a Catalunya, no fos cas que València s'impregnés també d'aquest tarannà pancatalà i llibertari. És lògic, Catalunya i València havien compartit llengua i història, la qual cosa era vista desde Espanya amb forta preocupació.
Mentre a la resta d'Espanya, la població en general està confosa en mig d'una crisi econòmica incipient i una mancança de valors (que abans havien estat insuflats pel mateix règim feixista d'en Franco), culpant de la crisi econòmica a aquest nou model democràtic que certs sectors socials estaven impulsant (molt especialment desde Catalunya), al País Valencià aquesta mancança dona lloc al desenvolupament del fenòmen del blaverisme, que es caracteritzaria per culpabilitzar dels mals del País Valencià a aquells que impulsaven la llengua i la cultura valencianes com a modus de vida per als valencians, i com a ens inseparable de la cultura catalana. D'aquí ve l'odi cap al fet català.
Per tant el blaverisme és un fenòmen totalment artificial, nou, que finalment caurà pel seu propi pes perquè no te raó de ser.
Una pregunta, els xiquets valencians a l'escola, saben d'on ve la llengua que parlen? Saben que vam compartir història formant la Corona d'Aragó? Saben que vam compartir llengua i reis? Saben que la llengua valenciana és llengua catalana?
Que és el que estan aprenent a les escoles els xiquets. Pot ser només és una questió de que no sel's amagui la veritat.
Està en les vostres mans.
___________________________________________________________________________________________ http://acatalunyallenguavehicularelcatala.blogspot.com/Ramon Muntaner, Crònica, cap. CCXCVI: «E divenres matí venc, la gràcia de Déu,de bona pluja, que pres tot Aragon e Catalunya e Regne de Valencia e de Murcia e durà entrò per tot lo dicmenge tot dia»
Re: El fantasma blaver
El fantasma blaver:
el problema del blaverisme n'és que encara que no trobem una atac obert contra la unitat de la llengua per part dels mass media (si exceptuem dels discursos del PP de tant en tant), i em referisc als atacs obertament que sovintejaven als anys 80 per part d'UV. Més encara, ens trobem que a les escoles i en general en la societat no se'n parla de la llengua.
A les escoles ensenyen valencià però no fan referència a la unitat de la llengua, si més no de passada. A la societat, Canal 9 fa any que ha abandonat el valencià i només la presència de TV3 feia de model.
De fet, al País Valencià, la llengua és considerada als estudis com una cosa estranya, o encara els xiquets diuen "Lengua y Literatura" a l'ensenyament de l'espanyol i Valencià a l'ensenyament de la nostra llengua. Els nens en consideren la llengua espanyola la pròpia i per tant no hi cal anomenar-la pel seu nom i el Valencià és com l'anglès i per tant com alguna cosa de nova.
Clar, a l'assignatura de Valencià, hom ensenya una llengua, deixant de banda la gramàtica i la literatura, allò que fa que hom s'estime la llengua i la considere com a pròpia.
Una pau relativa per abans de la tempesta. "O hacer con cuidado sin que se note el efecto"
- senderi
- Membre
Re: El fantasma blaver
Estic d'acord.
El blaverisme com a tal, amb les seves forces polítiques i agrupacions pseudoculturals, està ferit de mort, però el blaverisme sociològic sembla que ha pogut penetrar dins una part de la societat valenciana, almenys en part.
Re: El fantasma blaver
gustau_1975 escrigué:El fantasma blaver:
el problema del blaverisme n'és que encara que no trobem una atac obert contra la unitat de la llengua per part dels mass media (si exceptuem dels discursos del PP de tant en tant), i em referisc als atacs obertament que sovintejaven als anys 80 per part d'UV. Més encara, ens trobem que a les escoles i en general en la societat no se'n parla de la llengua.
A les escoles ensenyen valencià però no fan referència a la unitat de la llengua, si més no de passada. A la societat, Canal 9 fa any que ha abandonat el valencià i només la presència de TV3 feia de model.
De fet, al País Valencià, la llengua és considerada als estudis com una cosa estranya, o encara els xiquets diuen "Lengua y Literatura" a l'ensenyament de l'espanyol i Valencià a l'ensenyament de la nostra llengua. Els nens en consideren la llengua espanyola la pròpia i per tant no hi cal anomenar-la pel seu nom i el Valencià és com l'anglès i per tant com alguna cosa de nova.
Clar, a l'assignatura de Valencià, hom ensenya una llengua, deixant de banda la gramàtica i la literatura, allò que fa que hom s'estime la llengua i la considere com a pròpia.
Una pau relativa per abans de la tempesta. "O hacer con cuidado sin que se note el efecto"
Els catalans ignorem també moltes coses. Fins fa poc...
La mala notícia
La sensació que tenim al Principat respecte els valencians és que si bé parlem igual, no sentim igual. Sembla que ens separa l'abisme sobre tot desde la perspectiva política. No entenem que passa amb la política valenciana ni perquè resulta guanyador sempre l'enemic polític.
Per això us he de dir que el tema del Pais Valencià no preocupa gaire a la societat catalana. Si ni tan sols coneixem la nostra història com voleu que coneguem la vostra. Vosaltres veniu a Barcelona i feu un tomb pel carrer i aneu-li fent preguntes a la gent, com per exemple, Què va passar a la Batalla de València?
Pregunteu-li a un Català Estàndar:
-Batalla de València? és que hi ha hagut una batalla a València! Quan? Per què?
- Qui és en Sanchís Guarner o en Fuster? Guarner!, Fuster! Qui són aquests? De veritat que a en Guarner li van fotre una bomba a casa seva?
- Valencià? És un dialecte del Català. En general un català estandard no sap ni que ell mateix parla un dialecte. Així que directament et diu, nooooo! nosaltres parlem llengua, vosaltres parleu dialecte.
- Blaver? que vol dir aquesta paraula? els que diuen Valencià a la llengua són blavers. Nosaltres parlem Català, vosaltres parleu un dialecte del català. I els que no estiguin d'acord són uns Blavers...
....- Sí nanos! som uns ingnorants i molt imbècils en aquest tema! Som tan ignorants que ni tan sols sabem que tots parlem llengua, cadascú en la seva variant.-
- Països Catalans? home, de cara a explicar el temps que farà demà, va bé simplificar al nord i al sud, l'est i l'oest. Total, si mirem una mica cap allà li veiem la xemeneia al veí. Però això dels PPCC, de veritat que és una realitat en algun lloc? Ni tan sols ens ho creiem aquí.
-Els PPCC només és una paraula que defineix el que potser voldriem però no és una prioritat per a nosaltres. Per què hauriem de formar part d'una confederació amb el País Valencià i els altres catalanoparlants. Ara només toca el Pacte Fiscal amb Espanya. El que passi a València no ens importa un rave...
- Què és un Blaver? Blavers, que és això -Un blaver és aquell que nega l'existència de la llengua catalana al País Valencià, i també nega els origens catalans de l'antic regne de València! A més s'inventa una franja blava a la senyera.- Sí de veritat! I aquests tios d'on collons han sortit? Que fa que hi hagin feixistes a València? I per què neguen ser catalans si catalans no són. Catalans som els del Principat. No?
I vosaltres direu, què fa en Tirant en aquest fòrum...
La Bona Notícia
- No hi ha cosa més gratificant per un català que veure com es parla la llengua a d'altres indrets fora del Principat. Ens fa que ens preguntem coses. Com és que es parla català al sud del Sénia.
-Quan un valencià ens diu que ell se sent català flipem en colors, però ho acceptem 100% i ho aplaudim.
- Per les dues raons anteriors, sospitem que tenim quelcom en comú amb els valencians però no sabem què. De moment sabem que parlem i escrivim en el mateix idioma i vagament també sospitem que hem compartit història. Però molt vagament, donat que no som gaire experts en història ni llengua i literatura. Però, mira! als llibres de BUP hi havia una assignatura que parlava del segle d'or, i ves per on, tots els autors importants eren valencians i mallorquins. Què curiós, que tots tenien cognoms de catalans. Això deu ser del tema de la reconquesta i en Jaume I. I l'assignatura es deia Literatura Catalana... Realment vam anar a València, i ells van posar la llengua al lloc que li pertocava. Llàstima que entrés un paio anomenat Felip, a liar la troca...
- Per les dues raons anteriors , si un valencià li diu a un català si vol formar part d'un projecte comú, et dirà que sí sense condicions.
- Doble denominació de la llengua? vale, accepto vaixell!
- PPCC, bé si voleu podem fer-ho.
- spanya? a prendre pel cul!
- Però, cadascú a casa. Els valencians són valencians, no catalans...Cap problema! serà com tu diguis.
- l'AVL i L'IEC han de reinventar l'Estàndar de la llengua...cap problema, serà com tu diguis.
- Etc,etc,etc...
Som uns somiatruïtes...! que vol dir que somiem desperts per què la realitat n'es que el BLOC no hi serà al Parlament Valencià i que tornarà a guanyar un mal...p..t que ens vol ficar a prendre pel cul el més important...La llengua.
Si li treus a un català la llengua és com si li treiessis les muntanyes de Montserrat. I a un Valencià, no?
Última edició per TirantLoNegre (09-05-2011 23:01:55)
___________________________________________________________________________________________ http://acatalunyallenguavehicularelcatala.blogspot.com/Ramon Muntaner, Crònica, cap. CCXCVI: «E divenres matí venc, la gràcia de Déu,de bona pluja, que pres tot Aragon e Catalunya e Regne de Valencia e de Murcia e durà entrò per tot lo dicmenge tot dia»
Re: El fantasma blaver
Acabe de llegir una carta de Pompeu Fabra, trobada i opinada per n'Eugeni S. Reig, un alcoià més significatiu dels Països Catalans, especialment País Valencià.
Pompeu Fabra, en un article publicat en la revista Nostra Parla l'any 1918, adreçant-se als valencians, deia:
“Nosaltres, catalans, no desitjaríem altra cosa sinó que emprenguéssiu una obra de forta depuració del vostre idioma, encara que no us preocupéssiu gens d'acostar-vos al nostre català; que tractéssiu de descastellanitzar el valencià i de redreçar-lo i d'enriquir-lo procurant acostar-lo al valencià dels vostres grans escriptors medievals. Així, tot fent una obra purament valencianista, us trobaríeu haver fet una obra catalanista, d'acostament al nostre català: elevant la vostra llengua escrita per damunt els parlars valencians actuals, recolzant-la en el valencià del segle XV, produiríeu un valencià que no seria pas una llengua altra que la catalana nostra, sinó la modalitat valenciana de la llengua catalana, al costat de la nostra modalitat catalana i de la modalitat balear”.
“Molts valencians i balears creuen encara que l'obra d'unificació del català escrit suposaria la supeditació de llurs varietats dialectals al català de Catalunya. No, no es pretén de supeditar cap varietat a una altra: es tracta simplement que dins cadascuna de les tres grans regions de llengua catalana, es realitzi una obra de depuració, de redreçament de la llengua. Cadascuna d'elles té els seus clàssics dins la nostra gran literatura medieval: que cadascuna els prengui per models per depurar i redreçar la seva varietat dialectal; i això sol faria que, sense sortir-nos els uns i els altres del nostre català, ens trobaríem escrivint modalitats no pas molt diferents d'una sola llengua literària”.
“Eliminats, dins cada varietat, els barbarismes de lèxic i de sintaxi, reintroduïdes en la llengua escrita les paraules i les construccions perdudes durant els segles de decadència literària, enriquida la llengua escrita pels mots i girs que ens ofereixen els diferents parlars actuals, bandejades les mil corrupteles que hi pul·lulen, evitades les grafies consagradores de pronúncies merament dialectals; les diferències que encara trobaríem entre el català de Catalunya i el català de València i el català de les Illes, potser es reduirien a unes quantes divergències morfològiques, les quals per llur nombre i per llur importància no justificarien pas de parlar com encara alguns parlen d'una llengua valenciana i d'una llengua mallorquina enfront d'una llengua catalana.”
Fins ací les paraules de Pompeu Fabra.
Per a desgràcia nostra, molts valencians no han fet gens de cas de les paraules del mestre Fabra i s'han limitat a copiar la llengua culta que s'ha elaborat a Catalunya. Per això mateix, perquè copiar és molt fàcil i no costa gens d'esforç i, en canvi, estudiar, investigar i treballar implica fer un esforç molt gran, en RTVV sempre sentim que diuen endavant en lloc d'avant, feina, feiner i malfeiner en lloc de faena, faener i malfaener, matalàs i matalasser en lloc de matalaf i matalafer, ronyó en lloc de renyó, rigut en lloc de rist, homes en lloc d'hòmens, joves en lloc de jóvens, etc. És molt trist que els valencians balafiem el nostre cabal lingüístic d'una manera tan lamentable, que llancem per la borda el patrimoni lèxic que ens hem passat de pares a fills durant segles i segles i que hem aconseguit fer arribar fins al segle XXI. ¡Quin crim!
http://www.avui.cat/noticia/article/5-c … cians.html
Última edició per Pendrach (09-05-2011 23:56:28)
- Toni_M
- Membre
Re: El fantasma blaver
El blaverisme ja ha plantat el que volia i sembla que ha florit bastant, el que queda ja és intentar mantenir la seva flama. És veritat, potser políticament ja no hi és però les seves idees han entrat a la societat. No podem lamentar-nos però. Cal educar les generacions vinents, ja que als pares no els faràs canviar la seva forma de pensar.
|
© 2004-2011 Antiblavers.org i altres contribuïdors |
