- Webmestre
- Administrador
Re: Ser Joan Fuster
El documental és magnífic. Reconec que fora de Nosaltres els valencians no he llegit cap altre llibre de Fuster, i Fuster pel que he vist és tot un pensador en sentit ample, un ideòleg, i com vaig sentir una volta, junt amb Josep Pla, possiblement l'escriptor més important en català del s. XX.
Crec que penjaré aquest documental en la secció d'audiovisuals del material addicional. Però hui és un poc tard, demà potser.
- Webmestre
- Administrador
Re: Ser Joan Fuster
Ja el teniu penjat íntegrament en la secció de Material addicional.
És un documental magnífic, després de veure-ho amb detall, he aprés coses i detalls que no sabia de la personalitat de Joan Fuster.
Disculpeu el retard, sorry.
Re: Ser Joan Fuster
Algú podria explicar-me el que diu Eliseu Climent de que van matar a Sanchis Guarner?
"Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble."
- Toni_M
- Membre
Re: Ser Joan Fuster
Jo suposo que es refereix a que, tot i que les atemptats mateixos no el van matar, ell va morir d'un atac al cor i se suposa (i estic segur) que li dóna per aquests intents d'acabar amb ell.
Re: Ser Joan Fuster
Es interessant la reflexió que ens demana en Tombatossals, I el teu punt de mira en aquest respecte Toni. Lo del atemptat a en Sanchis Guarner, em vaig assabentar fa poc per un post d'en Webmestre posat en aquesta web.
La impressió d'un lleidatà, que se sent un boci d'ací també, Aixi ho interprete:
El missatge d'en Climent,(que no se si el poema es seu,) però si, la dedicació, al seu amic Sanchis, diria que es i es refereix a una:
Comunió Espiritual entre la terra, l'aigua, el vent i el sentiment de, i en un Tot.
I essent a la vegada la veu d'aquest Tot.
Be, crec que no m'explico ...Es al meu entendre, com la filosofia del mestre Li " La del Sempre Aixi"
la de sense forçar res, compenetrat-se amb per exemple... La flaira de la por o la Sal del Mar, la del taronger o la dels ametllers florits, de terres serranes d'Alacant fen via cap Alcoi.
El escoltar, (no sols sentir) el vent de Xaloc, Garbí, i Llevant...
En el entendre, el assumir ser base, i veu, del patir i la alegria de la gent. El sentir el cant de la mare al bressol, o les veus d'infant en una tarda d'estiu o el plor i humiliació, o l'orgull i el cant de joia d'un poble. I el poble ... El Poble Valencià, i ser part i també un Tot, aquest poble, aquest vent i d'aquesta terra. i la seva natural veu; sense pors, ni concessions.
Es aixo lo que ens diu en Climent referint-se al seu amic Sanchis. (si es que ho interpreto com cal)
però ell al igual que el nostre benvolgut Webmestre, diuen amb tres simple i belles frases lo que personalment preciso una llibreta per dir sols una aproximació de lo que en Climent (que repeteixo, no se si el poema es seu, però es ben trobat) li diu al seu amic Sanchis, en:
"Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble."
Última edició per Almogaver.cat (21-11-2010 21:37:20)
- Webmestre
- Administrador
Re: Ser Joan Fuster
Almogàver ens ha fet una bella i poètica reflexió com sempre, però es pot dir que, efectivament, Manuel Sanchis Guarner morí de llàstima, com se sol dir, davant del clima de violència extrema que el blaverisme i l'extrema dreta crearen a València ciutat durant la transició.
Sobre les bombes a Sanchis Guarner (pequè foren 2), amics, vos vaig a tirar de les orelles, llegiu el dossier sobre violència blavera que hem fet, que per això està. Extret d'aquest dossier, doncs:
Ja va rebre una primera bomba casolana, que el GAV reivindicaria anys més tard, quan els fets havien ja prescrit, en maig de 1978. Els assaltants a més li deixaren una pintada en la porta de sa casa, insultant-lo. Aquesta primera bomba fou reivindicada pel GAV molts anys després (quan els fets ja havien prescrit), a la seua revista Som, en un artícul commemorant els seus 25 anys que duia per títol 25 anys, 25 accions.
En Nadal de 1978, va rebre un misteriós paquet en forma de torró. El professor Manuel Sanchis Guarner va sospitar i no el va obrir. Trucà a lapolicia i la policia se l’emportà. Va resultar ser una potent bomba, amb mig kilo de dinamita, que d’haver esclatat haguera acabat amb la seua vida. El llavors president del GAV, Pascual Martín Villalba, escrigué a Las Provincias que la bomba se l’havia posada Sanchis Guarner a si mateix. Això ho denuncià Sanchis Guarner, i en un judici ple d’irregularitats, sorprenentment, van absoldre Pascual Martín Villalba. El professor Sanchis Guarner morí en 1981.
Els que el conegueren a prop, diuen que morí, com se sol dir, de llàstima, davant d’aquest fet i de la desmesurada violència anticatalanista que hi hagué en la transició.
El fill de puta (i per una volta vaig a usar un llenguatge directe) de Pascual Martín-Villalba, encara viu, i de fet isqué fent el gracioset en el documental "Del roig al blau". La sentència absolutòria d'aquest malparit isqué uns mesos abans de la mort de Sanchis Guarner d'atac al cor, i tot i que no es pot demostrar científicament, crec que hi ha una clara relació de causa-efecte.
La sentència absolutòria de Pascual Martín-Villalba podem dir a més que fou la primera mostra de la impunitat judicial blavera al PV, i de com la justícia valenciana és, diguem-ne, per dir-ho fi, curiosa.
En qualsevol cas, conec algunes persones que conegueren directament el professor Sanchis Guarner, i tots coincideixen en que morí, com se sol dir, de llàstima.
Més informació ací:
http://www.antiblavers.info/galeria/alb … 4/VS51.pdf
Re: Ser Joan Fuster
Com possible que un ancià de 70 anys siga capaç de fabricar una bomba potent??? És impossible... Havia sigut un dretà expert de bombes caseres (segurament seria un militar) que havia treballat per al GAV o altres partits dretans.
Re: Ser Joan Fuster
Açò tan sols passa ací... va ixir una fornada d'intelectuals que cridaven als quatre vents que erem un poble, el POBLE VALENCIÀ, i que gent que es consideraven valencians atemptaren contra ells... Això no hi ha qui ho entenga.
A saber quans anys caldrà esperar per a què sorgisca altre grup d'intelectuals que defensen el que som, un País, i de l'única manera que existeix que es fer cultura, cultura valenciana, la nostra.
P.D: Almogàver com habràs observat jo signe amb ixos bells versos, que són del gran mestre Vicent Andrés Estellés.
"Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble."
Re: Ser Joan Fuster
.
Última edició per Almogaver.cat (22-11-2010 21:20:12)
Re: Ser Joan Fuster
Tombatossals escrigué:Algú podria explicar-me el que diu Eliseu Climent de que van matar a Sanchis Guarner?
"Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble."
--------------------------------------------------------------------
Doncs francament no ho havia notat en aquest concepte. Pensava que ens invitaves, a una reflexió sobre aquest vers, que equivocadament havia interpretat que: En Climent, ho havia escrit al seu amic Guarner. Encara que notava, intuïa, que ( possiblement ) no siguessen d'en Climent, sinó que els havia usat, com per exemple nos usem:
" Qui perd els orígens perd identitat"... Per definir una situació determinada, encara que no ho haguéssem escrit nos.
Aixi doncs xiquet, et demano disculpes, per la meva miopia.
Be company Tombatossals, no podies escollir millor i mes noble "Motto" per el teu noble, sensitiu i patriota escut.
Última edició per Almogaver.cat (22-11-2010 22:06:25)
Re: Ser Joan Fuster
Moltes gràcies Almogaver! I no et preocupes que una errata la pot tindre qualsevol.
"Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble."
Re: Ser Joan Fuster
El millor escriptor assagista del nostre país valencià
|
© 2004-2011 Antiblavers.org i altres contribuïdors |
