Potser algun tipus de jerarquia de l´època. Templers, almogavers, catars,...

Exemple dels Templers era:

La jerarquia templària era formada per:

Gran Mestre. Autoritat suprema, vitalici. Poder militar i econòmic.
Senescal. Conseller del Gran Mestre i segona autoritat de l'orde. Custodiava el segell.
Mariscal. Cap de les operacions militars. Assistit per un sots-mariscal i per un turcopolier.
Gonfanoner. Teòricament portava el Baussent de l'orde.
Draper. Encarregat de la logística.
Comanadors de les diferents províncies: d'ultramar (Jerusalem, que actuava com a tresorer, Antioquia, Trípoli); i d'Aragó, Catalunya i Provença;, Apulia, Anglaterra, França, Hongria, Aquitània, Alemanya, Castella, Portugal i Escòcia.

Els almogavers es podien classificar en:

Almogàver: Era el peó d’infanteria. Era el gruix de l’exèrcit però no el més marginat. La manera de lluitar, la tàctica i l’efectivitat en combat depenia d’ells i es pot dir que eren un dels elements claus. Tot i així de vegades era menys considerat alhora de repartir els beneficis o les soldades.
Almogaten: L’almogaten era un gran superior de l’almogàver. Era infanteria i s’encarregava de dirigir una petit regiment o grup d’almogàvers (era com una mena de capità). A dins la batalla s’encarregava que el seu grup no es dispersés, que no es lliuressin abans d’hora al combat, etc. Dirigir el comandament del grup bàsicament.
Almogàver a cavall: Era d’un rang superior als dos abans esmentats. Aquest era més temible que un almogàver normal i corrent d’infanteria i la diferència més notable és que portava cavall. Ens consta que eren almogàvers molt temuts i molt ferotges, ja que de vegades baixaven dels seus cavalls per entaular combat amb l’adversari cos a cos i en igualtat de condicions. Aquest grup però no estan gaire esmentats a la crònica i no ens consta si eren molt freqüents o poc freqüents.
Adalil: Era l’almogàver que s’encarregava d’ordenar a l’host tal com els seus alts càrrecs ho havien decidit. A vegades feia funció d’explorador, ja que normalment es coneixia més bé que els altres les estratègies de combat degut al seu coneixement geogràfic de la zona. Era un càrrec molt important.
Capitost almogàver: El capitost almogàver normalment era un dels alts càrrecs de la jerarquia almogàver. Normalment acostumaven a ser capitostos els nobles catalans o, en alguns casos pocs freqüents, algun almogàver que destaqués molt per sobre dels altres en les vessants militars.
Senescal (Senescalc) de la Host: Era el màxim dirigent dels almogàvers i màxim representant i responsable de tot l’exèrcit. A part de dirigir les tropes al combat, també s’ocupava dels aspectes més polítics de la companyia. Corbaran d’Alet va exercir aquest càrrec després que Roger de Flor aconseguís el megaducat. Bernat de Rocafort també va arribar a ser Senescal de la Host un cop van assassinar a Roger de Flor i van capturar Berenguer d’Entença.
Dins de la jerarquia també caldria destacar el paper del consell dels almogàvers. Era un consell de dotze a catorze almogàvers experts en la batalla i amb rangs normalment força alts que es reunien amb el màxim representant dels almogàvers (amb Roger de Flor al principi o més tard amb Bernat de Rocafort o Berenguer d’Entença) per establir els preus de les soldades, per comentar les estratègies i per comentar tots plegats els plans de futur. Sobre aquest consell d’almogàvers cal destacar l’anècdota de què un cop Bernat de Rocafort, ja a les acaballes del seu comandament de la companyia catalana, s’estava tornant més avariciós, odiós i salvatge; va ser aquest consell que va decidir rellevar-lo del poder de la companyia i entregar-lo a l’enemic Robert de Nàpols, tercer fill de Carles d’Anjou.

Encara que també podria utilitzar-se com a classificació el tipus d´armes que els almogavers utilitzaven

Coltell: El coltell era una espasa curta, a vegades amb una forma lleugerament corbada, que sovint s’acabava amb una punxa que sobresortia (que es feia servir per degollar o fer ferides profundes). Era una arma que era utilitzada a l’edat mitjana. A les mans d’un almogàver molt sovint el trobem definit com a “coltell catalanesc”. Era bàsicament l’arma primària de qualsevol almogàver i poder la més utilitzada en combat per aquest cos militar. Era l’arma primària que servia per ferir ràpidament a l’enemic i aprofitada al màxim degut al seu poc pes.

Llança: La segona arma dels almogàvers era una llança curta, no gaire pesada que solament tenia la funció de parar la primera ofensiva del rival. A vegades trobem que un sol almogàver podia lluitar amb dues llances curtes i així aconseguir una major efectivitat en l’ofensiva del rival. Podem suposar que les llances només eren utilitzades pels almogàvers de les primeres files ja que portar d’equipament una llança (encara que sigues de dimensions curtes) suposava molt pes i era contradictori a la manera d’actuar d’aquests mercenaris.

Dards: L’última arma de l’equipament almogàver la trobem en els senzills però poderosos dards. Cada almogàver en solia portar uns tres o quatre i els llançaven a l’enemic a distància, de vegades amb una força realment devastadora. Servien només per ferir a l’enemic a distància i, també solien ser utilitzats en l’ofensiva enemiga per causar alguna o altre baixa a les files rivals. Es pot dir que algunes tenien una certa semblança a les javelines, si més no pel llançament d’aquestes cap a l’enemic.

O qualsevol altre jerarquia, sempre que no sigui de tipus eclesiastic, o rotllo secta blavera o neoassul, huas, huas!

Última edició per TirantLoNegre (04-02-2011 22:19:20)

Tot això és molt divertit... però no sé triar una de les dues... A vorem...

Jo m´estava mirant tema dels Catars, que són els heretges occitans de l´època. Només veig jerarquies religioses (tipus secta).

També prefereixo Templers, encara que les armes dels almogavers fan patxoca.

Doncs els Templaris, però hi ha pocs, no? S'hauria d'afegir algun rang més.