Jordi Pujol: Del TC a la independència. Passant pel Quebec
Us deixo el link a aquest article del President Pujol, per si voleu comentar-lo.
Del Tribunal Constitucional a la independència. Passant pel Quebec:
http://www.ara.cat/politica/Del-Tribuna … 5_0001.pdf
És la primera vegada que el President Pujol parla tant obertament de la viabilitat de la independència de Catalunya.
Última edició per TirantLoNegre (27-01-2011 09:58:52)
___________________________________________________________________________________________ http://acatalunyallenguavehicularelcatala.blogspot.com/Ramon Muntaner, Crònica, cap. CCXCVI: «E divenres matí venc, la gràcia de Déu,de bona pluja, que pres tot Aragon e Catalunya e Regne de Valencia e de Murcia e durà entrò per tot lo dicmenge tot dia»
- Toni_M
- Membre
Re: Jordi Pujol: Del TC a la independència. Passant pel Quebec
Pobre home, tants anys intentant la via autonomista i dient que la independència no toca, i ara se n'adona...
Re: Jordi Pujol: Del TC a la independència. Passant pel Quebec
L´article és una passada.
Estic d´acord que el nacionalisme a pecat de certa ceguesa a l´hora de veure l´encaix de Catalunya a l´estat, ja desde els temps d´en Macià quan s´intentava canviar el tarannà d´Expanya i reconvertir-la en un estat plurinacional. Els Pujolistes (per que no es pot parlar de nacionalisme sense la figura d´en Pujol) varen continuar amb aquesta tasca per tal d´educar la política espanyola des d´aquesta perspectiva plurinacional de l´estat. D´aquí que en MAS digués fa poc quelcom semblant a "A Catalunya portem un segle intentant canviar Espanya i ja n´estem tips".
Que en Pujol digui ara que la independència és el darrer moviment per evitar la fi de la nació catalana, és una gran fita. A més, afirma que en aquesta situació d´ofeg per part de l´estat, inclús veuriem com molta gent que mai hagués imaginat votar per la independència, ara diria que SI.
En Pujol gosa del respecte de tothom. La seva figura és transversal a l´ideari polític de la gent, inclús als origens i la diversitat del poble català. És respectat per tothom: murcians, andalusos, etc...I per suposat pel sector més catalanista i independentista, però no només això, fora de Catalunya també és una figura respectada per les institucions.
Ara, el nacionalisme espanyol ja no te cap excusa per a no escoltar el que vol el poble català, i el nacionalisme català es veurà encara més presionat per la societat per ha demanar aquest canvi cap a un estat propi.
El nacionalisme català en el seu màxim exponent (en Pujol) ha perdut la fè en l´estat. Jo dels espanyols estaria preocupat.
___________________________________________________________________________________________ http://acatalunyallenguavehicularelcatala.blogspot.com/Ramon Muntaner, Crònica, cap. CCXCVI: «E divenres matí venc, la gràcia de Déu,de bona pluja, que pres tot Aragon e Catalunya e Regne de Valencia e de Murcia e durà entrò per tot lo dicmenge tot dia»
Re: Jordi Pujol: Del TC a la independència. Passant pel Quebec
ROGER TUGAS, ara.cat escrigué:Pujol carrega de raons els independentistes
L'expresident considera "lògic" l'increment de partidaris de la secessió després de la sentència de l'Estatut
L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, ha insistit avui en la tesi d'avalar la tesi de la independència com a opció de futur per Catalunya. Fins i tot ha admès que pot acabar sent una actitud més "digna" que la de no afrontar la crisi entre Catalunya i Espanya que en la seva opinió data ja de la segona victòria electoral de José María Aznar, l'any 2000. Per Pujol, "després de molts anys de mirar de dissuadir els qui optaven per l'independentisme ara em trobo que no tinc arguments per rebatre'ls. Llevat de la seva difícil viabilitat i del seu risc intern".
La sala en què l'expresident Jordi Pujol ha realitzat aquest vespre la conferència "Residuals o independents? O alguna altra solució?" estava plena de gom a gom, amb alts càrrecs de Govern i de CDC, com Andreu Mas-Colell, Felip Puig, Oriol Pujol o Francesc Homs. També hi era l'expresident del Parlament Heribert Barrera. L'històric dirigent de CiU ha començat el seu parlament reconeixent que alguns dels seus "plantejaments de sempre s'han de revisar" i això li "dol, sobretot pensant pel nostre país".
Pujol ha analitzat els anys de col·laboració amb el govern central, en els quals ha intentat contribuir a "l'interès general d'Espanya" per dur-la a ser un estat amb més benestar, cohesió i confiança que reconegués millor l'especificitat i els drets de Catalunya. Ha reconegut, però, que cap al 2000 va començar a veure que aquesta aposta no havia reeixit i arran de la sentència de l'Estatut aquesta ja va esdevenir inviable. "Per pura lògica (...) té tot el sentit que hi hagi un increment notable de l'independentisme", ha assegurat.
L'expresident, en la fase final de la conferència, ha evitat declarar-se independentista, però ha acceptat que ja no té arguments per rebatre als que sí ho són, llevat de "la manca de viabilitat, també en el marc de la Unió Europea". "No puc dir que els independentistes no tinguin raó, perquè la tenen", ha acceptat, igual que ha declarat que no té "un projecte alternatiu". En definitiva, Pujol ha beneït la via d'Artur Mas cap al dret de decidir sense límits, pel qual, ha recordat, "hi ha majoria al Parlament", i ha prioritzat l'assoliment del nou pacte fiscal. "Mentre un país sumi, és viu i té futur", ha conclòs entre llargs aplaudiments.
___________________________________________________________________________________________ http://acatalunyallenguavehicularelcatala.blogspot.com/Ramon Muntaner, Crònica, cap. CCXCVI: «E divenres matí venc, la gràcia de Déu,de bona pluja, que pres tot Aragon e Catalunya e Regne de Valencia e de Murcia e durà entrò per tot lo dicmenge tot dia»
Re: Jordi Pujol: Del TC a la independència. Passant pel Quebec
Goiteu el que diu en Jose Mari Aznar:
ara.cat escrigué:CiU no hauria de que reclamar el concert econòmic o, amb la terminologia actual, el pacte fiscal. És un consell de José María Aznar a Artur Mas. L'hi ha brindat aquest dimarts a la nit, en una entrevista de més d'una hora i quart amb Pedro J. Ramírez a la cadena Veo 7.
http://ondemand.diariara.ondemand.flumo … 0001-0.mp4
Però aquest tio, no s'havia retirat després de "presuntament" cometre crims contra la humanitat a IRAQ?
http://www.mundoarabe.org/bush_y_aznar_en_crawford.htm
La trascripción del acta de Crawford, en la que se muestra la forma en la que el presidente de EEUU, George W. Bush, y su mascota fiel, el ex presidente de Gobierno español José María Aznar, planearon una guerra contra un país indefenso –que llevaba en ese momento una década sometido a las que la propia ex secretaria de Estado estadounidense Madeleine Albright calificó de “las sanciones más duras de la historia”, que costaron la vida a entre uno y dos millones de iraquíes- es probablemente uno de los episodios más vergonzosos e indecentes de la historia reciente. Bush y Aznar estaban discutiendo ni más ni menos que la manera menos gravosa de invadir ilegalmente un país por razones económicas y estratégicas y con una total indiferencia hacia el sufrimiento causado a su población.
El acta viene a corroborar algo que ya era sabido: que el tema de las armas de destrucción masiva no fue más que un pretexto y que no había nada que Iraq pudiera hacer antes de la invasión para evitar la guerra. Los datos de que Iraq estaba cooperando activamente con los inspectores de la ONU, ofrecidos por su jefe Hans Blix, y de que aquellos no habían hallado ningún indicio de la existencia de tales armas fueron rechazados con desprecio por la Administración Bush.
Durante la conversación, Bush se muestra más como el jefe de un grupo de gánsters que como el presidente responsable de una nación. De ahí las amenazas proferidas contra países miembros del Consejo de Seguridad de la ONU, como México, Chile, Angola, Camerún y Rusia, a los que se exigiría que votasen a favor de una resolución que aprobase la guerra o “se atengan a las consecuencias”. Afortunadamente, dichos países no se dejaron intimidar y esto no sólo salvó su propio honor, sino también la propia legalidad internacional.
Aznar, por su parte, adopta una actitud patética de obediencia hacia el amo (“Nos ayudaría ese texto para ser capaces de copatrocinarlo y ser sus coautores y conseguir que mucha gente lo patrocine)", aunque no exenta de nerviosismo. “Necesitamos que nos ayudéis con nuestra opinión pública. Lo que estamos haciendo es un cambio muy profundo para España y para los españoles. Estamos cambiando la política que el país había seguido en los últimos 200 años”, suplicó Aznar. Esta “ayuda” consistía en que Bush presionara lo suficiente para aprobar la mencionada resolución en la ONU con el fin de intentar salvar la cara de Aznar y Blair ante sus propias opiniones públicas. Dicha resolución, pues, no se buscaba por razones de legalidad o respeto al Derecho Internacional, sino como una mera pantalla propagandística.
Esta declaración demuestra no sólo que Aznar era plenamente consciente de que el pueblo español estaba totalmente en contra de la guerra, como demostraban todas las encuestas y las manifestaciones antibélicas que habían reunido a tres millones de personas en diversas ciudades de la geografía española una semana antes, sino que se disponía a participar en una guerra de agresión y en una gran matanza, algo en lo que España no se había visto inmersa desde al menos dos siglos antes. En este sentido, cabe señalar que Aznar no sólo violó la legalidad internacional sino que manchó el propio honor de España, aunque éste se vio luego restaurado por las propias protestas en la calle contra la guerra y, sobre todo, por la humillante derrota sufrida por Aznar en las elecciones del 14 de marzo de 2004.
El resultado de aquella conspiración es evidente. Más de un millón de iraquíes muertos en una guerra de agresión, dos millones de desplazados, la destrucción de la red educativa y sanitaria y la pérdida de una parte irremplazable del patrimonio cultural de Iraq, incluyendo múltiples objetos procedentes de civilizaciones que se hallan entre las más antiguas de la humanidad, como las de Ur, Babilonia, Asiria y otras. Un país económica y socialmente avanzado ha retrocedido muchas décadas y se halla inmerso ahora en una dura guerra. Toda una generación de niños iraquíes, según la ONU, ha perdido su infancia y carece de la atención y medios adecuados. A esto hay que añadir también la muerte, hasta el momento, de casi 3.800 soldados estadounidenses, 169 británicos y muchos otros.
La publicación de las actas de Crawford debería servir de base legal para iniciar el procesamiento de Bush y Aznar por el delito de “conspiración contra la paz”, recogido en el Juicio de Nuremberg (1946-47). Es claro que en el caso de Bush habría que añadir también los delitos de crímenes de guerra y crímenes contra la humanidad. Ciertamente, el procesamiento de Bush y Aznar no serviría para paliar el sufrimiento ocasionado a millones de iraquíes, pero demostraría al menos que valores como la justicia y la dignidad ocupan aún un pequeño lugar en este mundo y que muchos ciudadanos de EEUU y España no están dispuestos admitir que se cometan tales crímenes en su nombre
Última edició per TirantLoNegre (03-04-2011 15:13:43)
___________________________________________________________________________________________ http://acatalunyallenguavehicularelcatala.blogspot.com/Ramon Muntaner, Crònica, cap. CCXCVI: «E divenres matí venc, la gràcia de Déu,de bona pluja, que pres tot Aragon e Catalunya e Regne de Valencia e de Murcia e durà entrò per tot lo dicmenge tot dia»
Re: Jordi Pujol: Del TC a la independència. Passant pel Quebec
El mestre Yoda ha canviat en menys d'un any el seu discurs respecte a la independència. Convençut durant anys de govern, que Catalunya seria capaç de canviar Espanya, i que no calia la independència per que Catalunya desenvolupés els seus drets nacionals...Canviar Espanya?
a Espanya ja no hi ha qui la pugui canviar
, va deixar anar en Macià en la seva etapa de diputat a Madrid durant els anys de la república. I en Pujol va deixar anar en una ocasió al mateix parlament de Catalunya No és hora de demanar la independència
... hehehe! perdoneu que rigui...
Isaac Salvatierra, ara.cat escrigué:Paraula de Jordi Pujol
Quatre experts analitzen per a l'ARA.cat 'l'adéu a Espanya' de l'expresident de la Generalitat i la seva repercussió. Què té l'exlíder de CiU que encara és tan influent dins i fora de Catalunya?
Set anys després de deixar el càrrec, Jordi Pujol continua sent el President Pujol. Al marge del tractament protocol·lari que reclama la figura institucional, la força d'un dels líders cabdals de la història del país, es manté intacta. Què té Pujol?
Hi ha pocs líders que passin la prova del zapping. Que quan parlen per televisió, l'espectador s'hi quedi enganxat, siguin o no sants de la seva devoció. "Pujol és un dels pocs líders d'aquest país que 'ocupa' l'espai mediàtic", remarca el politòleg Ferran Requejo. L'ARA.cat ho constata cada dia. Qualsevol notícia on apareix el seu nom al títol té audiència assegurada. Digui el que digui, Pujol encara és una persona de referència, molt reconeguda dins i fora del país. Pel seu pensament i per la seva gran habilitat oratòria.
Ja no hi ha polítics així
La Catalunya que avança a batzegades, entre la desafecció i l'abstenció, i entre la manifestació del 10-J i l'onada imparable de les consultes independentistes, necessita líders com els de la transició. El sociòleg Salvador Cardús està convençut que apareixeran "quan arribi el moment". I, si des dels anys 80 no se n'han creat de nous, és perquè "tampoc ha calgut". Diu Cardús: "Els líders apareixen en els moments necessaris, i estic convençut que Catalunya en tornarà a tenir quan arribi la independència; ja hi són aquests líders, tenen entre 30 i 35 anys, i sortiran a la llum".
És una qüestió generacional, però també de capacitats i de visió de país. Cardús remarca que Pujol té una formació "molt sòlida" perquè de ben jove "ja pensava en liderar el futur de Catalunya". La periodista i escriptora Patrícia Gabancho creu que els polítics "de primera generació" no tenien "la servitud de l'aparell, no eren professionals" i això els feia "més generosos i menys interessats". Els actuals "funcionaris de la política" –afegeix Gabancho– estan menys preparats culturalment i menys disposats a fer renúncies personals.
El dia que plegui Jordi Pujol
Cent personalitats del país van avenir-se el 2003 a vaticinar què passaria el dia que Jordi Pujol deixés la presidència de la Generalitat. Albert Om, des de l'Hora del Pati de RAC1, començava la frase: "El dia que plegui Jordi Pujol..." i un personatge del món polític, social o cultural l'acabava. "El dia que plegui Jordi Pujol... arribarà a casa i dirà a la Marta Ferrusola: "Ja sóc aquí!", deia irònicament la periodista Helena Garcia Melero. "El dia que plegui Jordi Pujol... segurament continuarà manant perquè la cabra tira al monte", afegia l'escriptor Ferran Torrent. Les frases, la majoria molt ocurrents, van quedar guardades en un llibre.
I Pujol potser no ha continuat manant, però sí que ha continuat desenvolupant el seu pensament polític i fent-lo arribar a la gent. Amb sopars o xerrades amb grups reduïts o a través de les publicacions del Centre d'Estudis Jordi Pujol. Recentment, encara va viatjar a Nova York per donar un parell de conferències a les universitats de Columbia i NYU.
"Jo no m'he retirat de la política –acostuma a dir–; m'he enretirat". I així ha estat durant una colla d'anys. Conscient del seu magnetisme, a diferència del que ha fet Aznar a Espanya, Pujol s'ha mantingut en segon pla. Ha deixat via lliure a les noves veus de CDC i ha mantingut un escrupolós respecte institucional amb els seus successors al càrrec, evitant polemitzar-hi en tot moment.
Adéu, Espanya
Però el país ha canviat. I el pensament de Pujol també. Progressivament, del 2003 ençà, a mesura que fracassen els últims intents de canviar l'Estat des de Catalunya, Pujol va escrivint la seva particular Oda a Espanya. Fins que l'Estat estripa la baralla.
A principis de juny del 2010, pocs dies abans de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, en un sopar a Castelldefels, Pujol encara es mostrava públicament contrari a la independència (vegeu vídeo de l'acte, a partir del minut 5:30)
En menys d'un any, l'expresident s'ha revisat a ell mateix i ha fet el pas. Dimarts passat va admetre en una conferència que no tenia motius per anar contra la independència i dijous va confessar que ha votat 'sí' a la consulta sobiranista del 10-A.
"No es pot dir el mateix abans que després del procés de l'Estatut", diu Ferran Requejo. L'historiador i director de la Fundació CatDem, Agustí Colomines, creu que Pujol "s'adona que el vell esquema del catalanisme clàssic de regenerar Espanya ja no funciona". I això explica el seu gir. Afegeix Patrícia Gabancho: "Pujol ha fet la mateixa evolució que ha fet el país; la gent prudent s'ha tornat descreguda". Per Salvador Cardús, en set anys Pujol "ha hagut de fer el dol": "Fa uns mesos Pujol va enviar cartes a diferents personalitats citant Espriu i Vicens Vives i demanant que hi reflexionéssim. Era la racionalització de la seva lògica política. Com dient, allò que vaig intentar i no va funcionar no era una idea meva". La repercussió de les seves últimes paraules s'explica per la "sensació de veritat" –diu Cardús–, perquè aparentment van "en contra del seu interès".
L'opció independentista suposa un fracàs a la via històrica, que ell havia assumit a fons. Una decisió presa –coincideixen tots els analistes– sense "cap tacticisme polític". "Com sempre, Pujol va per lliure", conclou Cardús.
El molt honorable n'és conscient del que ens hi juguem. Ni tan sols Espanya s'adona que això s'ha acabat. En Pujol n'és conscient i per això ha jugat la seva darrera carta política que és donar recolçament a les consultes per la independència i votar que SÍ.
Els espanyols encara no s'ho creuen però Catalunya ja és una nació independent.
Última edició per TirantLoNegre (03-04-2011 17:51:38)
___________________________________________________________________________________________ http://acatalunyallenguavehicularelcatala.blogspot.com/Ramon Muntaner, Crònica, cap. CCXCVI: «E divenres matí venc, la gràcia de Déu,de bona pluja, que pres tot Aragon e Catalunya e Regne de Valencia e de Murcia e durà entrò per tot lo dicmenge tot dia»
Re: Jordi Pujol: Del TC a la independència. Passant pel Quebec
Pels seus actes els coneixereu
I tot seguit va anar-se’n a Espanya a demanar perdó davant el Rei Banana, i Arturet al darrere per reunir-se amb Mr. Bin.
Quina parelleta els dos: Pujolet i Arturet! Puja, puja Arturet, puja dalt el Pujolet.
Re: Jordi Pujol: Del TC a la independència. Passant pel Quebec
Afegisc un enllaç a un article interessant:
http://www.avui.cat/noticia/article/7-v … abril.html
"Pujol i Mas han votat acompanyats de la mà per la por, perquè volen que CiU monopolitzi el debat independentista i així refredar-lo al seu gust. Si fos per ells, la consulta mai no s'hauria fet. Cal que quedi ben clar."
Re: Jordi Pujol: Del TC a la independència. Passant pel Quebec
Si creieu en les casualitats, mireu que ca passar tot just passada la consulta a Barcelona, CiU tomba la Llei de la Independència amb la seua abstenció i a l'endemà els fiscal de l'estat diu que al cas Millet, Ciu no hi té res a vore.
Ah collons! Corruptes i traïdors, açò és Pujol i Mas i CiU, del TC a l'autonomia passant per Espanya.
http://www.naciodigital.cat/noticia/241 … /cas/palau
Au va! anem llestos
Re: Jordi Pujol: Del TC a la independència. Passant pel Quebec
Si, aquí hi ha marro (molta casualitat). El clavegueram estatal arriba ben lluny.
Última edició per TirantLoNegre (15-04-2011 22:19:22)
___________________________________________________________________________________________ http://acatalunyallenguavehicularelcatala.blogspot.com/Ramon Muntaner, Crònica, cap. CCXCVI: «E divenres matí venc, la gràcia de Déu,de bona pluja, que pres tot Aragon e Catalunya e Regne de Valencia e de Murcia e durà entrò per tot lo dicmenge tot dia»
|
© 2004-2011 Antiblavers.org i altres contribuïdors |
