Juas. sense comentaris l'entrevista.

jejejejejej prompte el Gav es podra comparar amb al Cia jajajajajajajaj

A mi lo que més m´emprenya de l´entrevista del Fastigós RECHIONALISTA, és que no pot parlar de la seua esquisofrenia sense anomenar-nos als catalans pel mig. És que tinc ganes que els blavers construeixin la seva nació espanyolera de merda. Aixina ens deixeran als catalans en PAU. Si és que nosaltres no tenim res a veure amb aquesta tendència sexual.

I dic jo, aquesta mania persecutòria d´on ve? Fastigós! Quina culpa tinc jo que un antic Rei anés a casa vostra a conquerir-vos. I quina culpa tinc jo que tu parlis català (acastellanat però català a la fi). Doncs tio! per demostrar que tu parles una altra llengua has d´aportar probes nano!

Probes irrefutables serien manuscrits escrits en valencià de l`epoca PREJAUME. Au va! Que t´esperem amb els braços oberts.

Tirant, no et capfiques, no poden demostrar res, o si de cas s'inventaran les proves.

El que sí que és trist i greu és eixe odi que limita amb el racisme que tenen envers vosaltres, els principatins.

Respecte a la llengua que parla, potser no parle català mal parlat com dius, sinó directament castellà, o fins i tot, en el seu cas, la llengua romaní, ja que per la seua aparença externa, sembla de raça gitana. Això no és un comentari racista, ja que tinc grans amics entre el poble gitano, i crec que és una raça molt noble, i injustament menyspreada.

L'únic que m'agrada de l'entrevista és quan diu que en la seu del GAV fan cursets d'informàtica. Sempre és millor això que no que posen bombes, boicotegen actes, facen pintades, insulten, amenacen, etc., com han fet durant els darrers 30 anys.

Webmestre escrigué:

Tirant, no et capfiques, no poden demostrar res, o si de cas s'inventaran les proves.

El que sí que és trist i greu és eixe odi que limita amb el racisme que tenen envers vosaltres, els principatins.

Respecte a la llengua que parla, potser no parle català mal parlat com dius, sinó directament castellà, o fins i tot, en el seu cas, la llengua romaní, ja que per la seua aparença externa, sembla de raça gitana. Això no és un comentari racista, ja que tinc grans amics entre el poble gitano, i crec que és una raça molt noble, i injustament menyspreada.

L'únic que m'agrada de l'entrevista és quan diu que en la seu del GAV fan cursets d'informàtica. Sempre és millor això que no que posen bombes, boicotegen actes, facen pintades, insulten, amenacen, etc., com han fet durant els darrers 30 anys.

Tú ho has dit, si que tenen proves (falses però se les creuen). Ja vaig exposar a un fil a valencianisme.com abans que em banejessin, a on parlava d´en RUSSAFI i la LIDERESA de València. La tia deia que en RUSSAFI ja parlava en valencià abans que els catalans arribéssim, quemvaparir!.

http://www.elpais.com/articulo/Comunida … pval_1/Tes

Noticia de El Pais escrigué:

Barberá afirma que el poeta árabe Al-Russafí ya hablaba valenciano en el siglo XII

Al-Russafí guardó siempre una gran añoranza de Valencia. Lo atestiguan sus poemas en los que glosaba su lugar de nacimiento, Russafa, aunque vivió la mayor parte de su vida en Málaga, donde murió en 1177. Fue, de hecho, uno de los poetas más apreciados por la dinastía almohade y su nombre forma parte de las antologías de poesía árabe. Para la alcaldesa de Valencia, Rita Barberá, sin embargo, al-Russafí hablaba valenciano...


...Barberá inauguró ayer la biblioteca municipal Nova Al-Russafí, en honor al poeta, y recitó unos versos traducidos al valenciano. A continuación, la alcaldesa explicó que el escritor ya hablaba de Russafa, "antes de la llegada de Jaime I", y matizó: "cuando los valencianos ya hablábamos así". La nota de prensa oficial del Ayuntamiento recoge así la intervención.

El concejal socialista Juan Soto también asistió "perplejo" al "ridículo" acto, según expresó ayer. Escuchó en palabras de la alcaldesa: "Allá por el año ciento y pico, antes de la llegada del Rey Don Jaime", este autor hablaba de Russafa, de la ciudad y del amor, cuando "no había llegado" el monarca que reconquistó Valencia y "así hablábamos los valencianos".

Entre el público, se encontraban algunos veteranos dirigentes secesionistas, como María Dolores García Broch, en lo que podría ser un guiño al electorado blavero y ultraderechista, por parte de la alcaldesa, que no utiliza nunca el valenciano, salvo en frases hechas o cortas.

El grupo municipal socialista en el Ayuntamiento de Valencia lamentó ayer las "afirmaciones pseudoeruditas" de la alcaldesa, Rita Barberá, y le pidió que "se centre y reflexione" sobre determinados asuntos antes de pronunciarse en público porque "cuando ella hace el ridículo" lo hace "toda la ciudad".

Home, alguna cosa deurien parlar evidentment, però aquest pallo era arab! casumlolla.

Aquesta palla va mal follada, jeje!   

I en FASTIGÓS Fallostrós, deu ni dó!!! aquest no menja cereals pel matí i deu anar restret, jeje!

..continuava la notícia escrigué:

Desde el grupo municipal del PSPV se censuró que la responsable municipal asegurara que el poeta árabe ya escribía en valenciano más de un siglo antes de la llegada del monarca medieval Jaume I. Apuntaron que hizo "tan interesante afirmación" después de "la lectura emocionada de la traducción moderna al valenciano de un poema de este autor del siglo XII". Además, Soto lamentó que Barberá haya considerado "conveniente, recalcar con solemnidad la veracidad de su afirmación ante la sorpresa y la objeción de alguno de los asistentes, al que ha acallado de inmediato". La alcaldesa le dijo que era la que tenía el turno de palabra.

El concejal manifestó irónicamente que informará de este "interesante hallazgo filológico de la alcaldesa a las cátedras de literatura árabe de universidades como la de El Cairo y Damasco, además de la de Valencia, para que lo tengan en cuenta en posteriores investigaciones". El edil del PSPV consideró que "de confirmarse la afirmación de Barberá, la historia de la literatura árabe daría un giro copernicano".

Jejejeje! perdoneu però és que em pixo a sobre, jojojojojoj!!!!!!

Última edició per TirantLoNegre (03-01-2011 11:13:08)

Si, d´això ja en va parlar en Guarner. Resulta que en Russafi i d´altres poetes no escribien mossàrab sinó directament àrab. El que passa és que deixaven anar una harxa mossàrab (llengua parlada pels cristians) al final de les seves obres. Aquí tens una traduïda:

Garīdboš, ay yermanēllaš                       Dieu-me, ay germanetes,

kómkontenēr-hémewmā´lē,                     Cóm contenir el meu mal?

sīnal-ḥabībnon bibrē´yo:                         Sense el meu estimat no viuré


¿ad obl' iréydemandā´re?                       a on aniré a buscar-lo?

bay-šemioqorasonde mib                       El meu cor se m´en va.

Yārabbīšišetornarad Oh Déu,                 ¿Potser se´m tornará?

țanmal miodoler al-habīb                         ¡Tan fort el meu dolor pel meu estimat!

Enfermo Ϋedquanšanarad                      malalt está, ¿quan sanarà?

¿Qué farémamma?                              ¿Què faré, mare?

Mioal-habibeštad yana.                          El meu estimat és a la porta.

Home, sens dubte que hi ha un substrat mossàrab a tota la península (més pronunciat al sud) però pensar que el català (valencià) ve d´aquí...Llavors probablement no ens podriem ni comunicar. Per aquesta mateixa raó hauriem de pensar el mateix de l´andalusí.

El més probable és que els Principatins tinguem un català més Occitanat (la llengua germana que ens tocava) que no pas els valencians (que seria més mossarabitzat, com és el cas de l´andalusí o castellà d´andalusia). Resulta que aquestes harxes les trovabes a tot arreu (desde Tudela a Navarra, fins a Sevilla). Així doncs, hauriem de pensar que a Navarra o a Sevilla també parlarien valencià romanç en aquella època.

Home, ja vaig dir a val.com que en Guarner va deixar anar alguna perla en aquest aspecte en la seva obra "La llengua dels valencians" però que anys més tard es va adonar de la seva equivocació i ho va reconèixer.

Diu en Sanchis Guarner en el su llibre "La llengua dels valencians, valència 1967, pag 110, col.leció Garbí

D´altres mostres del dialecte mossàrab llevantí són les cinc cançons eròtiques populars que figuren a l´estrofa -Khardja-d´un tipus cançó estròfica erudita-muwaxxah- les altres estrofes de la qual són de llengua àrab o hebrea. Són coneguts molts dels autors d´aquests poemes cultes de tipus muwaxxah, i com que resuta que n´hi ha cinc que són
originals d´escriptors dels Regnes de taifa de Dénia, València i Lleida, podem suposar, una mica arriscadament, que les seues khardjat posaven en llavis del les fadrines de l´harem, reflecteixen, més o menys lliurement, el parlar romànic prejaumí dels mossàrabs valencians."

Aquesta suposició (poc rigorosa com ell mateix diu ´arriscadament´..´´més o menys´) va donar corda als blaversi les seues esbujarrades teories sobre els origens de la llengua. I els Espanyoleros com en Cesar Vidal es fan ressò cada cop que li donen una oportunitat, per tal de confondre el jovent (i els vellets fatxendes si escau). Així doncs, els xiquets s´apunten ràpid a les teories blaveres, donada la ignorància dels primers anys de joventut i mancança de coneixements sobre la llengua al Païs Valencià.

Ara be, si hem de ser rigurosos, el mateix Guarner no dubta de la unitat de la llengua:

Sanchís Guarner no dubta de la unitat de la llengua, pag 21 del mateix llibre

Ningú no ha negat mai la unitat de la llengua parlada a tots aquests països, si bé, segons veurem, s´ha disputat, i es disputa encara, sobre la procedència que hagen o no de trascendir les modalitats regionals a la llengua..."

Però el mal ja està fet. Goita el que diu d´ell en Germà Colón:

Diú en Germà colón en el seu llibre, Pag 389 "Estudis de flologia catalana i romànica

Si això es veritat, tindríem, entre d´altres lexemes, qoraçón, kererk manyana,
en comptes de cor, voler, matí, tec. El 1976, en un llibre publicat a Madrid
per l´editorial Gredos, vaig rebutjar aquest punt de vista i vaig fer notar
que les cançonetes en llengua romànica posades en boca d´una donzella que
apareixein en poetes hebreus i àrabs ere un bé comú, el qual els autor de l ´Al-landalus
colocaven convencionalment a la fi de llurs composicions. Amb referència als estudis més seriosos
sobre la questió, vaig deixar clar que la llengua d´aqueixes harges no representava de cap manera
el romança prejaumí de València. També vaig matisar prou la pretesa valencianitat
(de Bocairent i de Morvedre) dels dos autors esmentats, valencianitat que es pot estirar fins a Toledo i a Sevilla...Avui, entre
els especialistes, queda ben demostrat que les harges no es poden prendre com a reflex
espontani de la llengua parlada en una determinada regió, ni de la situació lingüística en un moment definit.
Els poetes se servien de harges prèvies que es conservaven en col.leccions de muwaxahes.
És el que van fer, per exemple, Todros Abu-l-Afyya i Ibn Luyun. Encara n´hi ha, però
més. Ibn Harun al-Asbani al-Ladiri (és a dir, de Lleida; mitjan segle XII)
és autor d´una de les cinc composicions <llevantines>; hi apareix manyanaa ´matí´i
uns altres lexemes semblants; tanmateix, la mateixa harga es troba en
Abul-l-Abbas al-A ma, que era de Tudela (Navarra) i visqué a Sevilla, el qual és
ben anterior al poeta lleidetà, car va morir el 1126:

Ya matre al-racina!
A rayyo de manyana,
!bon Abu-l.Haggag
La face de matrana


(Abbas al-Ama de Tudela)


Non dormireyo, mamma:
a rayyo de manyana,
!bon aAbu-l-Qásim,
la face de matrana!

(Ibn Harun al-Ashalí de Lleida)

Són aquestes paraules pròpies de Lleida, o seran privatives de Tudela o fins i tot de Sevilla? La harga d´un muxuwaxh d´Ibn Ruhaym (segles XI-XII) fill de Bocairent i que fou almoixerif de Sevilla, reapareix en una
composició, en caràcters hebreus, de Todros Abu-l-Afiya, que era de Toledo, mentre que l´altra harga d´Ibn Ruhaym retorna en muxuwaxahes d´Ibn Baqí i de l´hebreu Yehuda Halevi.

El parlar dels mossàrabs valencians i mallorquins podrà ser tant diferent de la llengua catalana dels conqueridors com es voldrà. Ara bé, poca cosa en sabem, i menys del lèxic; les Harges, per cert, no ens són de cap utilitat per estudiar-ne les suposades diferències.

El mateix Sanchis Guarner va rectificar després, però el mal ja estava fet. Els qui sempre l´havien criticati combatut es van aprofitar d´aquella badada i han muntar la faula dels ´mil anys de la llengua valenciana´.
Quan es busquen precedents il.lustres, caldria anar en compte de no caure en paranys tan vistosos.

¿No ha tingut algun d´aquests senyors el grotesc acudit de proposar la prova del carboni per comprovar la autenticitat del penó de la conquesta? Millor farien sotmetent aquestes teories fantasioses al carboni del
rigor fil.lògic. Però això, n´estic segur, no es farà: el que es pretén no és la veritat científica, sinó el soroll per tal que l´embolic dure i dure. Pel que a mi respecta, no tornaré a perdre el temps ocupant-me d´inanitats amb els que no volen partir d´un principi de racionalitat. Seguiré el consell dels escolàstics:
´Cum principia negantibus non est disputandum´"

I el que diu en Germà Colón no te desperdici, ja que com podeu veure en aquest link de l´enemic comú als que parlem català, no li falta raó:

SUPOSATS PRIMERS TEXTOS EN VALENCIÀ:

Jarches antigues (S.X-XI) en romanç valencia:

http://www.lenguavalenciana.com/




Manel Sanchis Guarner reconeix la seua errada aquí baix:

Cita:
"Aproximació a la història de la
llengua catalana, Bacelona 1980, -Salvat, Pag 100."

"El 1980 reconeix que "es segur que tals Khardjas no reflecteixen realment el parlar dels mossàrabs llevantins"...
"Algunes d´aquestes harges -apareixen també en muwaxahes originals d´autors nascuts en altres terres"

Em penso que per a demostrar mil anys de llengua valenciana hauriem de trobar algun document o manuscrit del segle IX. En aquesta època s´escriu directament en llatí (llengua culta utilitzada per a l´escriptura, fins el segle XVI). Una cosa era la llengua vulgar (la del carrer) i l´altre la llengua culta. El llatí era la llengua culta però les llengües romanç ja s´estaven formant al segle IX. El català concretament com diu Manel de Montoliu a "La llengua catalana i els trobadors, pag 39", ja es parlava al segle IX.

la nostra llengua fa la seva primera aparició en documents del segle IX, que són en realitat bilíngües, llatí i català...el vulgar català que en els documents més antics sols es revela esporàdicament en algunes paraules..."

En aquesta època, segle IX, desconec si hi han documents amb paraules en Castellà pel mig però em penso que no. Si que hi han documents en Astur-Lleonès (nodizia de kesos):



Els Castellans volen fer seu el document. Això és grotexc perque resulta que es tracta de Dialecte LLEONÈs com diu aquí:

http://www.partidocarlista.com/leon/idioma.htm

http://corazonleon.blogspot.com/2007/09 … ons-o.html



Per tant podriem pensar que el català és més antic inclús que el castellà.

Hauriem de trobar documents semblants al Pais Valencià que tinguèssin aquesta dimensió, però crec que no s´han trobat mai ni s´en trobaran.

L´unic que hi ha és el mossàrab del que parlava en Guarner i en Colón. Si això és valencià llavors jo estic parlant mossàrab ara mateix.

El document que demostraria de veritat l´origen de la llengua és aquest. Greuges de Caboet, trobat a la Seu D´Urgell que es creu que va ésser escrit al segle XI (any 1065-1080 d.c), que és el primer document del que tenim constància, escrit integrament en català.



Això si que s´assembla molt al que valencians i catalans parlem:

Català antic: per mal che Mir Arnall m·avia fait et dict a mi et a ma muler

Traducció al català central: Pel mal que en Arnall m´havia fet i dit a mi i ma muller

Català antic:E sso rancurós de Guilelm Arnal quar fed conveniencia de la mia onor

Traducció al català central: Aquest culpable d´en Guillem Arnal que ha fet mal el meu onor

Català antic:Et son rancurós de les toltes e de les forces que fa en la  onor)

Traducció: i són culpables de les forces que fan en contra meu.

Manuscrito en Català antic: Rancur-me’n de la cavalleria de Mir Guilabert qui no m·és servida.
Traducció: culpable de que la cavalleria d´en Guilabert no m´és servida.

Veure l´enllaç que parla dels Greuges de Caboet:
http://www.bnc.cat/fons/detall.php?id=26

Que vingui aquí algun Blaver com el Fayostrós, que l´estic esperant amb ànsia. Au va blavers! demostreu-me que no parleu la meva llengua!

Última edició per TirantLoNegre (04-01-2011 09:55:04)

Tornant a l'entrevista en si, una de les darreres preguntes que li fan és d'allò més ridícula:

¿Una dòna és una verdadera dòna quan esta té...?

La resposta de fayostros també és d'allò més coenta.

A què ve aquesta pregunta???