Experiència personal: aquí un que es passava els estius al poble a València (Casinos), quan va començar a parlar català (cap als 17 anys - sóc aragonès i de llengua materna castellana), ho feia apitxat perquè és el que parla la família.

Però als 19 vaig marxar a Barcelona i amb els anys se m'ha pegat el parlar d'aquí, tot i que he recollit influències d'altres territoris de parla catalana (faig la vocal neutra d'una manera poc comuna a Barcelona, per exemple).

Vaig conèixer un cas a la meva facultat d'un noi de Tortosa que canviava l'accent a Barcelona però després els caps de setmana quan tornava a casa, feia servir el de sempre. Però gairebé tothom que he conegut, mantenen els seus accents (tot i que s'acaben pegant coses del català central, sobretot si vius a l'àrea de Barcelona) siguin de Lleida, València, Mallorca...

De fet, ara que ho penso, moltes vegades quan he baixat a València em trobo amb un cas particular. Si vull conversar en català, haig de parlar apitxat, perquè si ho faig amb el meu accent de català central, sovint trobo molta gent que canvia a castellà.

Última edició per Toni_M (06-12-2010 13:54:49)

El català central es més còmode al parlar que no més bonic, entenc que per això s'apega més.

De vegades costa resistir-me quan puge a Barna, tot i que la meua cabotoneria no em deixa xD

M'agrada sentir com diuen:

- Que's curiós, com xerra el Valencianet aquet jejejeje ( amb eixe accent tan marcat )

Última edició per saforenc (06-12-2010 17:15:51)

Home per que vulgues que no sempre hi ha hagut una certa sorna (malauradament) cap a l'accent lleidetà. Passa a tot arreu, és el "conflicte" poble- ciutat. I aleshores hi ha lleidetans que si no tenen molta personalitat acaben pronunciant expressament com el català central, ni que sigui per que la gent no se'n rigui.
Als andalusos també els hi passa força això, se senten acomplexats dels comentaris que fa la gent de la meseta o d'on sigui i ells mateixos acaben canviant-se l'accent.

Quan seré a Catalunya, conservaré la "meua" perquè la meua escriptura, manualment, no distingeix les diferencies entre la "v" i la "u" (vaca, uaca / meva, meua/ jueva/ jueua), igual que el llatí. Cadascú fa una manera oportuna.

Per l'altra banda, a Barcelona si qualsevol lleidatà o valencià té molta personalitat, pot conservar les paraules naturals. Això passa igual que l'amic meu que és de les illes Canaries, quan estava estudiant a València, ell sempre conservava les paraules canaries durant sis anys (sense canviar fonèticament ni lèxicament).

A Toni_M, quan sigues a València, pots parlar en valencià meridional, no pas apitxat. Si ells canvien a castellà, continues parlant en meridional (quan jo estava a València, alguns me miraven malament)... perquè l'apitxat és el dialecte més lleig de la nostra llengua, junt amb el dialecte barceloní. Tal com ha dit Quim Monzó, referent ad aquest dialecte: "el català s'està convertint en un dialecte del castellà".

Bon salut...

Be companys personalment, parlo el Català amb l'accent de la Terra Ferma Lleidatana. molts semblant a la parla dels Andorrans i Pirineus Lleidatans o l'Urgell i la Segarra també.
http://www.youtube.com/watch?v=cTPRiKl3Uuw

A voltes em dien ... Es vostè de Lleida ? O de la quarta província? (Amposta) O de les Garrigues ? I alguna que altra:Es vostè Valencià?
Tambe diem entre nos, fent broma o per complicitat: " Els Reixos...(Reis mags) O, parlem de "Lo Marraco (una bestiola-totem, lletxisima)
I els típics:"Dellonces, Deixonces i Demallonces"
Per exemple: " Bon Dellonces a tothom"... "De deixonces, porta'n totes les que pugues"... "Ja no me'n recordo de demallonces"

Diuen els puristes, que son barbarismes... Doncs be, jo soc un barbar entre bàrbars, si hi a amistat, una bona conversa, el sopa a la taula i el porro ben ple de vi, i el vi...vi, bo.

En fi companys que no soc gens una flor d'hivernacle. Mes ve un cactus de molt, i molt seca.