En altre fil m'ha vingut aquesta idea, i vaig a contar-vos-la.

Fou el 25 d'abril de 1992, en Xàtiva. Dies abans havia conegut una pesona interessada, i ella em va animar. Quedàrem en l'Estació del Nord de València, i agafàrem el tren cap a Xàtiva (des de València hi ha tren cada mitja hora aproximadament). Jo anava un poc nerviós, sincerament, perquè mai havia fet una cosa així, i no sabia el que em podia trobar.

Arribàrem a Xàtiva i pujarem des de l'estació cap a l'Albereda, que és on tenia lloc la mani. Feia un poc de calor, i em vaig llevar el jersei. La mani començava al costat de l'església de sant Francesc, prop del monument dels Maulets. Allà vaig començar a veure gent coneguda. El meu amic coneixia més gent que jo, però jo també ne coneixia. Començà la mani, i l'assistència no fou molt gran, tot siga dit, però omplia tota l'albereda, encara que hi hagués espai entre la gent.

Jo vaig començar a anar amunt i avall, i vaig perdre el meu amic. En canvi em vaig trobar...fins i tot a uns companys de classe! Així que em vaig quedar amb ells. La mani acaba en la desapareguda (o reconvertida, perquè no sé què collons ha fet ara el ninotet-alcalde actual de Xàtiva, Alfonso Rus) plaça de bous. A l'entrada del concert, un amic meu, d'un poble de la Costera, R.V. (que no vol dir Regne de València, he he. Pose inicials per a no comprometre'l), féu un parlament molt divertit, i és que aquest amic meu té una gran eloqüència he he.

Actuaren Al Tall i Maria del Mar Bonet. Al Tall em va encantar, no l'havia sentit mai.

Acabat el concert, vaig agafar el tren de nou, i vaig tornar a València.

Bé, així va ser. Ara conteu la vostra.