Doncs seguint el costum de posar-vos imatges de lloc on he estat, hui toca Perpinyà, on vaig estar-hi fa ja uns anys. Aquesta volta posaré un altre sistema de visualització, que és posar les imatges en miniatura. Si voleu veure-les bé, feu click en la imatge, i vos eixirà més gran. Vaig a provar aquest sistema, perquè he pensat que si no, potser les imatges en tamany natural ocupen massa espai, i es dificulta la lectura del text. Si preferiu el sistema anterior, no obstant, digueu-m'ho.

Comencem per un dels símbols més clars de la ciutat: El Castillet, bell edifici de maons (ladrillos en castellà), que a l'interior té un museu de catalanitat, segurament construït per catalans exiliats durant Franco. Vaig veure que al Rosselló, com era terra plana, es veu que no hi havia quasi pedreres, i hi havia pocs edificis antics amb pedra i molts amb maons. Ací teniu els exteriors:





I ara veurem coses del museu de catalanitat de l'interior:

1-Ací teniu un text d'un bisbe nacionalista de Perpinyà de principis del segle XX, un tal Carsalade, que segons vaig saber després va ser amic de Verdaguer i altres catalans de la Renaixença:



2-Ací una altra cosa curiosa: Un sant Sopar en estàtues, segons deia el cartell, únic en el món (la imaginació de l'espècia humana a voltes sembla limitada, doncs):



3-Ací les mans de Pau Casals en escaiola, que passà un temps al Rosselló, després de la Guerra Civil espanyola, i una rotunda i bella afirmació nacionalista al costat:



4-Ací un típic vestit de pastor del Pirineu de principis de segle: Amb barretina, calçats de fusta, flabiol...



5-I ací un vestit d'ós que deia que en no sé quin poble del Rosselló es posa un home en un ball típic (crec que al Principat hi ha una cosa semblant coneguda com a Joanet de l'Onso):



Ací els exteriors de la catedral, edifici no molt ressenyable des del punt de vista artístic i, com dic, fet de maons, igual que molts edificis antics del Rosselló:



Llàstima que no vaig fer fotos de l'interior, però vos puc assegurar que estava ple de quatribarrades, la qual cosa té més valor encara, perquè denota com la gent, malgrat la francesització bestial, encara es troba arrelada i vinculada a l'estendard dels seus avantpassats.

Dins de la catedral estava una de les relíquies mésimportants de la cristiandat: El braç de sant Joan Baptista. I de fet el sant patró de la ciutat era sant Joan Baptista:



Com diem, doncs, sant Joan Baptista és el patró de la ciutat, i apareix en el seu escut:



I ací un altre edifici curiós de la ciutat: L'estació de tren, que Dalí en la seua bogeria-mística-genialitat, deia que era el centre del món. Evidentment és una bogeria de Dalí, però eixe edifici vos puc assegurar que té alguna cosa especial...Està com a dalt d'una xicoteta muntanya, tal com es veu en la foto, i, no sé com explicar-ho, és especial...



I ara una cosa que em va emocionar...Una inscripció antiga en lletra gòtica...Exactament igual a les que pot haver a Barcelona, València o Palma...



Com que tinc més experiència en llegir textos antics, vaig a trascriure-vos-la: "En l'any M CCCC VI lo mes de Juliol fo atrobada aquesta aigua e mesa per caves a la font nova, estans cònsols de la vila de Perpinyà los onratz En Johan Borró, En P. Guerart, En G. Buguarrel, En Johan Trinyac, P. Feliu, G. Burguera, draper hobrer"

Que en català modern vol dir que en juliol de 1406 es trobà un pou d'aigua i la seua aigua fou canalitzada fins a una font (la font nova), i cita els noms dels cònsols de la ciutat (nom dels antics representants municipals, que per exemple en València es deien "jurats", en Barcelona "consellers", en Lleida "paers", en Tarragona "cònsols" també, etc.).

I ara una llibreria en català, tipus "Tres i Quatre" a València. Vos puc assegurar que és l'única llibreria de la ciutat que tenia llibres en la nostra llengua, i l'amo era dels nostres descarat: li vaig dir que venia de València i em digué "hi he anat vàries vegades". A Perpinyà hi havia llibreries grans, com Paris-València o FNAC a València, i aquestes llibreries tenien TOT en francès. Vegent aquestes coses te n'adones que a València la cosa no està tan mal en definitiva: Tant Paris-Valencia com FNAC, com fins i tot "El Corte Inglés" tenen llibres a la nostra llengua:



I un Casal Jaume I (vaig entrar i estaven reunits. Recorde que tenien un disseny molt original de samarreta, amb un almogàver i a baix "Desperta Ferro"):



I ara un altre dels monuments insígnia de la ciutat: La Llotja:





Veureu que s'assembla de manera bestial a la Llotja de València, si bé és més xicoteta. Un altre símbol d'unió de la nostra nació. Si bé veureu com els "civilitzats" francesos han posat un centre comercial dins!!! Una volta vaig llegir que per als francesos l'únic important era les construccions tipus Versalles, i que el romànic i el gòtic els tenien totalment abandonats. Veient això es veu que realment és així.

I ara un altre dels edificis insignes de la ciutat: El Palau dels Reis de Mallorca. El Rosselló va pertànyer durant un  temps als Reis de Mallorca (que després de la mort de Jaume I i fins a Pere el Cerimoniós estigueren separats de la Corona d'Aragó). Els entesos diuen que aquest palau s'inspirà en el Castell de Bellver de Palma: Altre símbol de la unió de les nostres terres [Vos pose imatges per fora i per dins]:











I per a concloure, unes vistes panoràmiques del Rosselló, preses des de dalt del Palau dels Reis de Mallorca:





Bo, espere que vos agraden, i ja em direu els vostres comentaris.