- Webmestre
- Administrador
Homenatge a almogàver: La conquesta de Lleida
Crec que estareu d'acord amb mi que el company almogàver és un dels que participa al fòrum de manera més entusiasta. Per això se mereix un homenatge. Com és lleidatà, anem a intentar fer una auca de la conquesta de Lleida. Ací no dispose de tanta info com de la conquesta de València, per tant si dic alguna cosa errònia, demane disculpes anticipadament.
El primer que intentà conquerir Lleida fou el pare de la nació catalana i unificador dels comtats catalans, Guifré el Pilós.
Aquest comte d'Urgell, Cerdanya, Barcelona, Girona, Osona, Berguedà i Conflent, posà setge a Lleida en 884, però no reeixí, i els musulmans contratacaren. En un d'aquests contraatacs perdé la vida, en 897.
El següent personatge que ambicionà conquerir Lleida fou l'urgellenc Arnau Mir de Tost (1000-1072).
Aquest personatge, conqueridor i repoblador de la vall d'Àger per al comtat d'Urgell, fou un veritable "croat", que no donà treva als musulmans, i en el llit de mort es lamentava de no haver tingut temps de conquerir Balaguer i Lleida.
Guifré el Pilós fou certament l'unificador dels comtats i el pare de la nació catalana, però en morir féun un error, al meu entendre prou greu, que fou tornar a dividir els comtats. Eixa divisió va ser nefasta, sobretot pel que respecta als dos comtats que limitaven amb l'islam: el comtat de Barcelona i el comtat d'Urgell. D'aquesta manera, tot i que eventualment col·laboraren en alguns moments, no sempre fou així. Estic totalment convençut que, si hagueren estat unificats, com en temps de Guifré el Pilós, la reconquesta (i per tant l'expansió de la nació), haguera avançat molt més ràpidament.
Fruit d'aquestes indecisions tenim que Lleida estigué a punt de ser conquerida pels aragonesos, durant el regnat d'Alfons I el Bataller d'Aragó:
Aquest fou un gran rei, un veritable rei "croat", que dedicà tota la seua vida a avançar la reconquesta, fruit de la qual cosa conquerí Saragossa i tota la vall de l'Ebre. En el seu afany conqueridor, arribà fins a ocupar el Gardeny (que ens informe ara almogàver d'on està això) en 1123. Hi hagué controvèrsia llavors amb el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, que considerava que Lleida era zona d'expansió seua.
Al final una sèrie de gent important d'ambdós regnes resonlgué el conflicte. El comte de Barcelona, Ramon Berenguer III intentà conquerir Lleida l'any següent, en 1124, però fou derrotat a la batalla de Corbins, i no pogué.
S'arriba així a la mort d'Alfons el Bataller d'Aragó (1134). El seu regne comprenia aproximadament les actuals províncies de Navarra, Osca i Saragossa. El seu testament deixava el regne als ordes militars, fruit de la mentalitat croada d'aquest rei. Els navarresos no ho acceptaren i se separaren. Els aragonesos triaren com a rei el seu germà Ramir II:
Tant a Aragó com al comtat de Barcelona els convenia unir-se, per a unir forces front a l'Islam, i per a evitar possibles friccions futures, com aquesta que hem contat sobre la conquesta de Lleida en 1123.
Aquest rei era monjo, i el tragueren literalment del monestir on estava. Es va casar i va concebre una filla, Peronella, nascuda en 1136. Caualitat? Miracle? El cas és que Aragó també era cobejat pels castellans, i els nobles aragonesos estaven molt alterats d'ençà de la mort d'Alfons el Bataller.
D'aquesta manera, s'arribà al casament del nou comte de Barcelona Ramon Berenguer IV amb Peronella, en 1137, per poders, clar (car la infanta Peronella sols tenia 2 anys).
Els dos regnes tenien una extensió semblant, amb un lleuger avantatge per a Aragó, tenint present també que encara n'hi havia comtats catalans independents: Urgell, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Empúries i Rosselló:
Una de les dificultats de la conquesta de Lleida era que l'Ebre en aquells temps era navegable fins a Saragossa. Per tant, els musulmans podien acudir fàcilment a l'auxili de la ciutat. D'aquesta manera, el comte de Barcelona i príncep d'Aragó Ramon Berenguer IV, pensà primer conquerir Tortosa (1148), i així tallar el pas d'un possible ajut, i després, com una fruita madura, caigué Lleida (1149).
Què ens ensenya l'episodi de la conquesta de Lleida, que com veieu durà i costà tants anys? Doncs jo crec que, quan una cosa se desitja molt, i s'intenta molt, al final s'aconsegueix.
- Webmestre
- Administrador
Re: Homenatge a almogàver: La conquesta de Lleida
Bé, i ara sols comentar que vaig visitar Lleida l'any passat, i m'encantà, sobretot la Seu vella. És una ciutat que té un cert aire a València, i on degut al riu Segre, fa tanta humitat com ací també! Vos pose algunes imatges:
-Aquesta és la Paeria, que és l'antic ajuntament, ja que els representants municipals a Lleida es deien Paers:
De la Catedral antiga de Lleida sols tinc unes poques fotos, perquè se'm gastaren les piles de la càmera digital, però és, com dic, impressionant. crec que se construí en temps de Jaume I, i és de transició del romànic al gòtic.
-Aci teniu una porta molt austera:
-I aquest és el campanari, que té un cert aire al Micalet de la catedral de València:
-Aquesta deuria de ser la porta principal, que és sobèrbia:
-I ara dos portes romàniques, que tenen una semblança increïble amb la porta dels apòstols de la catedral de València, la qual cosa demostra, doncs, que la porta dels apòstols de València segurament la féu un mestre lleidatà:
Vos pose per a acabar, i per a rellligar Lleida amb València, la porta dels apòstols (on estaven els 14 caps de repobladors lleidatans), i podreu observar la semblança:
Lleida fou una de les ciutats més importants de la Corona d'Aragó (potser per estar al mig de Catalunya i Aragó, ja sabeu que els territoris fronterers a voltes se desenvolupen més). Tingué la Universitat més important de la Corona d'Aragó (on estudià sant Vicent Ferrer, entre d'altres), a banda d'aquesta imponent catedral. Després de la Guerra de Successió (1701-1713-5), la universitat fou destruïda i la meravellosa catedral, convertida en una caserna militar. Tanmateix, hui Lleida disposa de nou d'universitat, i tot i que la catedral antiga no s'usa per al culte, està prou restaurada. De nou ens dóna això la lliçó de que, si n'hi ha voluntat de supervivència, se pot sobreviure.
Re: Homenatge a almogàver: La conquesta de Lleida
Certament Webmestre estic impressionat per els teus amples coneixements documentals i històrics dels PPCC. I t'agraeixo de tot cor la menció de la LLeidatana capital de la Terra-Ferma. I mes venint des-de el Túria. També veig que has estudiat Fotografia... quant convé evoques el detall o com la núm.,que fa 3, "El Campanar de la Seu Antiga " la composició i el nivell de drama i ombres, es de 10 sobre 10. Es a dir tot un artista de la fotografia.
I si noi. La Terra Ferma I Lleida al capdavant, ha sofert moltíssim I a voltes miserablement instat i instant a l'enemic, per el clerge i el latifundisme castellanitzat i assimilat d'Aragó, en el seu ja, tradicional i barroer:
" Hay que escarmentar a esos Leridanos/Catalanes"
Però a tot ben nascut a/de, la Terra-Ferma, no ens fa recular ni una sola polsada, sinó al contrari ens arrela, ferma i referma mes i mes , en nostra Catalanitat, nostra particular simpatia per València i per els PPCC.
Per cert Webmestre:
Per tan gentil i galant post de Lleida... Mereixes ser soci adoptiu, del nostre modest equip de Basket. Ací t'envio l'himne.
http://www.youtube.com/watch?v=cTPRiKl3Uuw
Notaràs que cantant-lo, No som precisament, Els Cors de Nabucco"... Però l'accent...resute quelcom familar no?
Qui sap Webmestre, potser quelcom similar, devien cantar els LLeidatans a València, fent forat a la Muralla Sarraïna, (per espantar-los o per fer-los mal de cap, que tot fa paret)
Gracies per tot i a tots per vostre magnific Fòrum, que es,vostra Valencianissima Web Antiblavers.info.
Última edició per Almogaver.cat (03-10-2010 05:56:30)
- Webmestre
- Administrador
Re: Homenatge a almogàver: La conquesta de Lleida
Gràcies de nou, almogàver, pels teus continus elogis a la nostra web, i sobretot, per la teua participació, que sempre anima i dóna punts de vista interessants al nostre fòrum.
Se m'ha oblidat dir que va ser una llàstima que se'm gastaren les piles de la càmera digital i no vaig poder fer més fotos de la catedral vella de Lleida, ja que l'interior és també magnífic.
A la web ne tenim, però, aquesta imatge, que correspon al sepulcre del rei de la Corona d'Aragó Alfons el Benigne i la seua dona, Elionor de Castella:
A més, la catedral vella de Lleida està damunt d'una muntanya, i la vista que n'hi ha és senzillament impressionant. També haguera estat bé poder fer fotos des d'allà.
M'ha agradat l'himne del club de bàsquet de Lleida, i l'accent evidentment ens és molt familiar he he.
No sé, almogàver, conta'ns més coses típiques de Lleida, algun monument també interessant, alguna cosa curiosa.
Com dic al final, crec que és admirable que, després de perdre Lleida en la Guerra de Successió la seua famosa universitat (la més important de la Corona d'Aragó) i ser convertida la seua magnífica catedral antiga en una caserna, hui en certa manera ha recuperat les dos coses: La Universitat ja no és la més important dels PPCC, però ha tornat, i la Seu antiga...per desgràcia ja no tindrà la lluentor que degué tenir originàriament, després de tres segles d'haver estar convertida en una caserna militar, però les restauracions que s'hi han fet crec que han estat prou encertades, i una lluentor tan important, no pot desaparèixer així com així, i encara és apreciable, si es visita.
Re: Homenatge a almogàver: La conquesta de Lleida
Doncs mira, per temes documentals d'arxiu o històrics, preferiria deixar aquest tema per gent molt mes assenyada i tècnica en la matèria... Com ets tu mateix company Webmestre o en Senderi.
De fotos no se com passar-ne a la vostra web. aixi que poso un petit vídeo. referent a la Seu Antiga. els castellans la violentaren i convertiren durant casi 300 anys, la Seu de; Casa de Deu, a/en una immensa i casernària quadra de cavalls i fems; blasfèmia, renecs i odi castellanista.
Ja vindrà el nostre moment, si Deu vol. "Al seu moment, ho aprestara "
No es qüestió de, "si"... sinó de... "quant".
http://www.youtube.com/watch?v=j22rwEnqpFA
Lo que si podríeu venir l'any que ve...i formar una Gran Penya Valenciana i Valencianista per "la gran Caragolada" que es fa al maig. Segur que vos sentireu com a casa. I mos faríeu molt feliços. Desprès de tot...LLeida, es també vostra casa, una mica peque, si la comparem amb la Gran Ciutat de València, però si ens premem una mica mes de una mica, tots hi cabrem.
Una cosa Valencians. Sabeu com diem els de la Terra Ferma (Lleida) Segrià, l'Urgell... Als parents de segona generació? Doncs: Cosins Valencians, Tieta Valenciana o Oncle Valencià...etc.
Pensem, que podrie ser, en record dels LLeidatans i gent del Segrià, que anaren al País València en el principi del Regne de València, i que allí foren feliços i allí es quedaren per sempre mes.
Última edició per Almogaver.cat (04-10-2010 04:38:28)
Re: Homenatge a almogàver: La conquesta de Lleida
Us ha quedat un punt a l'aire nois!!!
Gardeny es un dels dos turons que domina la ciutat i un importantissim lloc estrategic per al seu domini. Aixi ha sigut un lloc militar i historic desde fa molt de temps. Els exercits de Pompeu varen col.locar alli el seu campament i tan moros com cristians tambe el van fortificar. A l'edat mitjana va pertanyer a l'ordre del Temple que va col.locar-hi un dels seus castells-monestir. I durant la guerra moderna les seves fortificacions van ser sempre objectiu de les tropes espanyoles o franceses com a mitja de poder obrir la nou que representava Lleida. Recentment hi havia una caserna militar i actualment el terreny pertany a l'ajuntament que hi vol ficar un centre de recerca (si aconsegueix superar la pressio per a que s'urbanitci) ...
Salutacions,
Cu-Cut from Lleida
Última edició per cu_cut (04-10-2010 12:34:22)
Re: Homenatge a almogàver: La conquesta de Lleida
Certament Cu-Cut, no s'ha nomenat Gardeny. Peró estic baix la impressió que en Webmewstre no s'ha oblidat de Gardeny. Es que ens dona peixet...per explicar-ho nos.
Lo que no sabia Que les legions de Pompeu, les tingues a Gardeny, (que també en tenia) De fet el moment mes difícil per Juli Cèsar en la Batalla de Ilerda, es l'intent d'ocupar Gardeny. però crec que el gruix les tenia en la mateixa Ilerda i el damunt de Ilerda on ara esta la Seu antiga.
I aprofitant el benentès.... dir que, aquella batalla, no fou un enfrontament directe com per Exemple Cannae, sinó que dura mesos fou molt molt dura i mes de moviments i contra moviments de parcials encontres però molt besties, i amb fred i humitat. Recordes el famós :
ILERDAM VIDEAS "Que vegis Lleida"...
Quant entre els romans es volia desitjar una situació terrible, llarga i dificultosa ?
(Es pressuposa que entre caragols, es comuniquen quelcom similar)
Però com diria el Pare Pons, No cal que ho estudieu aixo, que no sortira als exàmens, millor estudieu El Cid i Reis Catòlics i que Cristòfor Colom fou un humil llaner d'origen Genovès, encara que li graciosament a un llaner, i estranger, li atorguessen els extraordinaris i (a mes hereditaris) títols de Admirant, Virrei i Governador General. Que anés a les corts d'Europa, que fes negocis de igual amb els reis. i el Papa Catalanum del Borjia de Gandia, l'escrigues nomenant-lo "Dilectissim amic".
Re: Homenatge a almogàver: La conquesta de Lleida
No, segons J. Lladonosa els exercits de Pompeu dominaven la ciutat i el seu pont i tenien el seu campament al turo de Gardeny.
El Ilerdam Videas tambe era usat a Roma com una malediccio en aquells temps, Ilerda estaba molt lluny de Roma i era una especie de siberia.
Salutacions,
Cu-Cut
Re: Homenatge a almogàver: La conquesta de Lleida
Correcte,Cu-Cut es lo que he dit. De fet al tenir el control total del terreny pogueren evitar un encontre directe al J,Cesar, I fer un guerra de desgast, fins que arribe's mes Legions des-de Africa amb Pompeu al capdavant.
Però semble que cada volta les tropes de Cèsar es feien mes i mes fortes. Segons ens digué el pare Pons, (un sigularissim mestre) que hi agüe dos intents de capitulació. El primer, assabentats els dos generals de Pompeu en camí de fer un segon front al Ebre, tornaren precipitadament i mataren a tots els que negociaven l'armistici i retornaren catapultant els caps dels representants de Cèsar. la segona fou mes diguem-ne cordial i ajustada a jurisprudència. Juli Cèsar, accepta la capitulació amb una sola condició, que es desmantelles l'exercit. (prova de una notable generositat, o/i que aquella guerra de desgast encara podia portar cua i Cèsar no volia temptar sa sort. Ni perdre inútilment mes homes molt ben entrenats, que precisaria en altres combats.
Però Tornem-hi...
Com deia el Pare Pons "aixo no cal que ho estudieu perquè al examen no vos ho preguntaran".
Concentreu-se amb els Reis Catòlics i cia.
Be de fet nomes parlo de lo que em van ensenyar i ( i que no figurava els els llibres de text) So, com que no soc tècnic en la matèria, prego que benignament, disculpis si veus falta en els meus apunts.
Salut i que tingues una molt bona Tarda.
Salut.
Re: Homenatge a almogàver: La conquesta de Lleida
Lleida es presenta a València
L'edifici Octubre d'ACPV rebrà l'Espai Lleida, una proposta duta a terme per la Diputació de Lleida
La Diputació de Lleida i Acció Cultural del País Valencià (ACPV) signaran avui a l’edifici Octubre Centre de Cultura Contemporània de València el conveni de col·laboració per a crear l'Espai Lleida. En l'acte de signatura es farà l’agermanament amb una representació de valencians de procedència lleidatana. L'Espai Lleida organitzarà activitats de promoció de les comarques de ponent i sobre la relació històrica entre aquestes comarques i València.
Els actes començaran al matí amb la rebuda de la comitiva lleidatana, comandada pel president de la Diputació, Jaume Gilabert, a l’Octubre. A les 12.00 se signarà el conveni i a les 12.30 es farà una visita a les instal·lacions d'ACPV.
L’acte públic de presentació de l’acord de col·laboració serà a les 19.00, a la planta baixa de l’Octubre. Després de l’acte públic, la Diputació de Lleida oferirà una degustació de productes de Lleida Qualitat.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Font.: www.Vilaweb.cat
- Webmestre
- Administrador
Re: Homenatge a almogàver: La conquesta de Lleida
Gràcies almogàver per la teua invitació a la gran caragolada. La distància no és tan llarga, si som prou gent igual ens animem l'any vinent.
Sols una coseta: Posar imatges és molt fàcil. Si les tens al teu ordinador, sols has d'usar l'imageschack, i quan el programa les carrega, has de triar
l'opció primera que apareix, que a mi m'ix en castellà "código del foro", però que en anglès crec que voldrà dir "forum code". Copies tota la tirallonga de l'enllaç, pegues i ja està.
Si la imatge està en una web, poses el ratolí en la imatge, i amb el botó dret selecciones "veure imatge", copies la direcció URL, i la pegues entre [img]i[/img].
Si no estàs segur si ho has fet bé, pots usar l'opció "previsualitza", i així ho podràs saber.
Vinga, posa'ns imatges de la Terra Ferma, que segur que tens, com diem ací "un fum".
Per cert, m'ha fet gràcia això dels parents "valencians". Un residu històric sens dubte.
De la teua, com sempre, poètica, exposició, sols hi ha una cosa que no m'ha agradat molt, i és que jo comprenc que entre terres fronteres sempre n'hi han tensions, però els aragonesos també han patit l'imperialisme castellà. Pensa en la seua llengua (que no és el castellà), que sols es parla hui dia en unes poquetes valls del Pirineu, i que és possiblement la llengua més amenaçada d'Europa. Ací ne teniu com sona:
http://www.youtube.com/watch?v=I4rKy63MqZM
El valencià ne té una certa influència en algunes coses, i és que també vingueren ací aragonesos. La repoblació al PV, no fou, per així dir-ho, "matemàtica", i n'hi havia catalans en la zona que hui parlen castellà-aragonès, i aragonesos en la zona que hui parlen català. Fou la majoria de repobladors la que determinà quina llengua prevalgué al final.
A més, crec que no és bo generalitzar, també deu haver aragonesos, per així dir-ho "dignes", com el recentment mort Labordeta.
Bé, era sols un apunt, no t'ho prengues a mal.
Re: Homenatge a almogàver: La conquesta de Lleida
A veure Webmestre anem a pams. La franja de Ponent es terra Catalana i fou i es annexionada al Aragó.
L'aragones, "Es la parla que mai va existir". Nomenam ni que sigui un document notarial per no dir històric dels segles XII XIII XIV i aixi so on... A Aragó es va parlar: llati, Basc i Català.
d'aquest idioma Aragonès...No hi a cap prova.
La Franja de Ponent, es tan Catalana com ho pot ser l'Emporda La Blanca Muntanya del Canigó o les terres boniques del Ebre.
Tot i aixo, els nostres germans de la Franja seran lo que ells desitgin ser. I la Terra Ferma es el seu valedor. Mai l'abandonarem a la seva sort. Ja pot enviar Saragossa al provocadors folls i alcohòlics, instructors de la acadèmia i tronats i ignorants terroristes FACAOS (alies el KKK del Cinca). Per intentar espantar als Franjolins, que mai els deixarem.
Ens dius Webmestre, o potser aixi ho interpreto.... Que es parla castellà a zones de València, perquè foren poblades per Aragó? Es que als temps de la Reconquesta... Aragó parlava castellà?
Una cosa es ben segura benvolgut Webmestre. La Terra Ferma de Lleida mai abandonara a un germà de la Franja de Ponent vilment de nosa segregada i annexionada, a aragó.
QUE PARLIN ELS GERMANS DE LA FRANJA DE PONENT LLIURE I DEMOCRÀTICAMENT D'ON VOL SER.
Es l'unic veredicte que els de Lleida, amb i respectuosament escoltarem i admetrem.
Lleida, encara que petita, te el cor de un Drago, quant es tracta de defensar als nostres germans de la Franja.
http://www.youtube.com/watch?v=EcK702Dl2fI
No bad heart feelings OK buddy?
Última edició per Almogaver.cat (05-10-2010 21:55:25)
- Webmestre
- Administrador
Re: Homenatge a almogàver: La conquesta de Lleida
A veure, almogàver, no parle de la Franja sinó de l'Aragó que no és la Franja.
La llengua aragonesa ha existit i existeix. Abans es parlava a l'Aragó excepte la Franja (que en l'Edat Mitjana era més extensa i incloïa ciutats com Montsó), al sud de Navarra i a l'interior del PV. Després ha anat desapareguent a poc a poc (per això a l'interior del PV es parla castellà), i sols es conserva en unes poques valls pirenenques (si no recorde mal Ansó, Hecho, Lanuza i Biescas). De fet si et fixes en el vídeo que he posat, ix el Pirineu aragonès, no la Franja de Ponent.
Mira la Viquipèdia i veuràs que no estic inventant res. La llengua aragonesa també s'anomena "fabla". I amb uns poc més de 20000 parlants, és certament la llengua més amenaçada d'Europa.
En l'Edat Mitjana s'usava en la Cancelleria Reial, junt amb el català i el llatí. Els nostres reis, tot i que habitualment usaren el català, sabien parlar aquesta llengua també, i de fet es dubta si algú com Pere el Gran, fill de Jaume I, l'usava habitualment (mira a baix de l'article de la Viquipèdia, on diu "Pere el Gran, un rei aragoneso-parlant").
These are facts, I don't consider anything else.
Re: Homenatge a almogàver: La conquesta de Lleida
Per suposat Webmestre, que no inventes ni una sola coma, no se'm ha passat ni lleugerament per el cap tal disbarat.
Pero, amb tot respecte dic, que no va existir cap llengua nomenada Aragonès i que es, un invent similar al del Colon Genoves. de sa impossible sortida de un riu de Palos, que una carabela (Coca) no hi podia navegar.
Monsó, fou de la Franja (per mi encara ho es) i sempre es va parlar Català fins la ocupació Borbònica i al igual que Binéfar bestialment netejades ètnicament. i als anys 50 arrencades irracionalment de la Franja.
Respecte als Reis i sa cancelleria des-de el Compte Rei Berenguer onwars, La parla oficial fou el Català i tota la documentació, que es variada i abundantissima, de la cancelleria Reial i miraculosament conservada al Arxiu Reial de la Corona a Barcelona, es en Català. I algun que altre escrit en llati. (i sempre traduït al Català).
Quant el Justícia (o com es digues en aquell temps) va demanar que es traduís els Furs d'Aragó es va fer, del Català al Llati. Del aragonès ...ni s'en parla ni se'l nomena. No es curiós?
I per suposat Webmestre, que no inventes ni una sola coma, valguem Deu.
Però com dic, ningú encara ha aportat una sola (evidencia) d'aquest suposat idioma aragonès.
Tot i aixo Webmewstre aquesta es sols la meva opinió. I per suposat respecto, els teus doctes punts de mira, i de les teves sempre ponderades opinions, que a mes en aquest punt en concret, estan en la sintonia del concert de la majoria.
Però no amb mi Dear.
Però vull deixar clar i Valencià = clar i Català, que en cap moment, ni dic ni insinuo (la dubta ofèn) t'inventes res al respecte amb tota seguretat els teus raonaments estaran ben fonamentats i contrastats, a mes de dits de i amb bona fe, i com sempre, en/ per honor a la veritat.
Salut Webmestre.
- Webmestre
- Administrador
Re: Homenatge a almogàver: La conquesta de Lleida
OK almogàver, this matter is finished.
Per cert, no m'has dit res del fil que he obert posant fotos de València des de dalt del Micalet. Si no has estat mai a València te pot donar una impressió general de la ciutat.
Un ànima poètica com la teua segur que farà bells comentaris.
Re: Homenatge a almogàver: La conquesta de Lleida
Re: Homenatge a almogàver: La conquesta de Lleida
Ja les estic mirant les teves precioses fotos, dema et dire quelcom. I si Webmestre, he estat a València i varies vegades, de fet he estat en moltes ciutats del País Valencià, desde Benicarlo a Elx. Però fa anys. De València recordo el carrer la Paz, que porta a una placa on es el Micalet, que s'entrava a València des-de la Autopista per la Universitat, recordo per el voltant de la Placa de Braus una cerveseria molt concurrida, tota enrajolada, amb unes grans gerres de vidre molt doble i moltes tapes. l'Hotel Ingles , una cafeteria nomenada Sibaris, la truita de herbes? la Impressionant estàtua de Jaume I, de dinar als carrers laterals o paralel, del carrer la Paz i al port paelles. També recordo la Porta, de la cotorra del Mercat i de haver vist en vostra Generalitat,(fa anys), com la Senyera quadribarrada, ben enlairada, onejar al vent, amb llibertat i majestat la Galana Senyera de tots els Valencians.
En record, a aquells records...
http://www.youtube.com/watch?v=Sjb3ZcAbWUM
Última edició per Almogaver.cat (06-10-2010 05:15:20)
Re: Homenatge a almogàver: La conquesta de Lleida
Per cert Webmestre i parlant de la Franja.
Recordes que En l'Edat Mitjana, nostres Comptes-Reis, usaren el Català i s'usava en la Cancelleria Reial, i Parlaments, des-de Mallorca a Barcelona; i des-de València a Saragossa,
I en Català foren i estan escrites les lleis, correspondència , Furs i anals ?
Doncs ara, l'odi i racisme fet pales vers unes criatures de la Franja de Ponent,per parlar Català, es i esta, fora de tota raó.
inclús acostumats als gamberros de la GAV. Blaveros i tota la parafernàlia para-vireinal, es esgarrifós, el grau de racisme i crueltat, vers unes vulnerables criatures, (al mes pur i animal estil franquista dels any 40).
Francament la única sortida digna que ens deixen a "tots" es la Independència... i amb Urgència.
====================================================
Llegiu aquesta carta al director publicada al darrer número (99) de "Temps de Franja"; malauradament no té pèrdua:
Monitors intolerants
Aquest estiu les meues filles van anar a un campament d'anglès a Boltaña (Osca) organitzat pel Col•legi Públic "Tío Jorge" de Saragossa. La meua filla gran em comentava escandalitzada com a dos germans (un xiquet i una xiqueta) d' Albelda, un dels monitors els va prohibir parlar en català entre ells "perquè això molestava els altres xiquets". Un dels germans li va explicar, mig plorant, al monitor, que els costava nolt parlar entre ells en castellà perquè de sempre s'havien paralat en català. El monitor els va dir que si no hi havia més remei que ho fessen a part, tots sols, al dormitori o al vàter.
En aquesta escena s'afegien sovimt imsults per part d'alguns altres alumnes "mañicos" del tipus: "catalans de merda", "parleu bé", etc.
Si estigués constituït ja el Consell Superior de les Llengües d' Aragó, potser podria estudiar el cas i adreçar un escrit a la direcció del centre organitzador recomanant tolerància, respecte, innformació, etc.
Però de moment no hi ha on recórrer ni Déu que ens empare.
No m'imagino, en cas que que acudixqués a un campament d'aquests algun nen amb alguna altra diferència (minusvalidesa, etc.) que la solució que prengueren els monitors quan els nens "normals" els emprenguyessen a garrotades, per exemple, seria el tancar els atacats a un vàter o a un dormitori "per a que no molesten".
Marià Àlvarez
Saragossa
=======================================================
Font lafranja.net
- Webmestre
- Administrador
Re: Homenatge a almogàver: La conquesta de Lleida
Aquest homenatge està incomplet sense aquest vídeo, que no sé si coneixes, almogàver:
http://www.youtube.com/watch?v=lBUFByGX0w4
Comença parlant en català antic l'inici de la Crònica de Ramon Muntaner, escrita, com diu, en un poblet prop de València que es diu Xirivella. I és bellíssim el que diu. Si no ho enteneu, vos ho resumiré en català modern: Estava jo dormint en la meua alqueria de Xirivella, i se m'aparegué un home vestit de blanc que em digué: Conta les grans coses que tu has vist. I qui siga rei d'Aragó que tinga present tot allò que contaràs. Qui fa la guerra amb veritat i justament, Déu li ajuda i li dóna victòria, encara que siga inferior, i qui va amb orgull, Déu li castiga i el fa ser derrotat. I jo vaig començar a escriure aquest llibre (diu Ramon Muntaner), i que tothom tinga present que Déu dóna victòria a qui ell vol, i els homes poc podem fer. Escric també per a contar les proeses dels almogàvers, i a honor i glòria de la Casa reial d'Aragó. I com fou que duraren temps en "Romania" (Grècia i Turquia)? Doncs per dos raons: Perquè tota victòria que tenien l'atribuïen a Déu i no al seu mèrit. I perquè sempre hi hagué justícia entre ells.
Bellíssim. I després les imatges crec que són de la pel·lícula de Tirant lo Blanc de Vicente Aranda, també molt boniques.
Entre nosaltres, doncs, tenim un d'aquests almogàvers, que volien que justícia se tengués entre ells.
- Webmestre
- Administrador
Re: Homenatge a almogàver: La conquesta de Lleida
Hui he estat revisant aquest fil i, m'ha agradat tant, que el torne a pujar.
Sé que a un seguidor de la web li agradarà molt he he.
|
© 2004-2011 Antiblavers.org i altres contribuïdors |
