A la meua ciutat (Sagunt) encara n´hi ha molt espanyolisme... tindries que llegir el nostre himne..
Ací tens una frase del nostre himne i mira... açò es una merda espanyolista aquesta frase...

"I DEMOSTRA QUE SER SAGUNTÍ
DEU VOLES ES SER ESPANYOL!

Mare meua... però jo soc optimista amb la nova generació (en la que jo estic) serem més independentistes.

En primer lloc respecte a la hipotètica independència del Principat, crec que d'aquí no gaire ja no serà gens hipotètica, entenent per no gaire uns 10 o 20 anys com a màxim. Però potser és abans, realment no se sap cap a on pot derivar tot això i crec que pot passar qualsevol cosa. Òbviament per independència m'estic referint a la creació d'un nou estat de caire liberal, sóc del parer que la independència ha d'abastar un sentit molt més ampli que no pas el mer canvi de nacionalitat dels governants. Des del punt de vista institucional el PP fa pinta que guanyarà les properes eleccions estatals i això comportarà un creixement de l'independentisme, o com a mínim reforçarà el sentiment de rebuig vers l'estat espanyol. En relació al tema de la possible invasió militar, seria un suïcidi polític per als governants espanyols.

Quant al tema de la immigració crec que la situació és més complicada.

Per una banda tenim els pobles, on és més fàcil que els immigrants s'acabin sentint catalans en una o dues generacions, doncs és on el sentiment de catalanitat està més extès. Malauradament als pobles es concentra un gruix de gent molt més petit que no pas a les ciutats.

Però en segon terme tenim les ciutat, on la gran quantitat d'habitants (gran part d'origen espanyol) fa que el catalanisme sigui molt més reduit en termes comparatius; i els immigrants acaben per adoptar la llengua castellana i en una o dues generacions, sentir-se espanyols.

En ambdós casos el factor lingüístic és determinant, doncs és palès que una llengua no és només un simple codi comunicatiu, ans també representa de forma inherent una manera de viure, unes tradicions, una cultura al cap i a la fi. És per això que crec que una de les tasques que ens correspon és la d'acollir els immigrants amb la nostra llengua. És molt típic el cas en què (parlo del Principat, no sé si al PV passarà el mateix) la gent catalanoparlant s'adreça als immigrants en castellà. I penso, "quan un pakistanès arriba aquí, no sap parlar ni castellà ni català, per què el rebem amb una llengua que no ens és nostra? Potser pensem que el català és una llengua de segona, que és menys important? Crec que si aconseguim que tota aquesta onada d'immigrants sentin el català com a seu, haurem guanyat molt de terreny a l'espanyolisme.

Última edició per <Roig_Català> (27-09-2010 17:25:34)

Misèria entesa com a què? La situació de moltes treballadores i obreres al Principat ja és miserable, la misèria és molt relativa. Dins l'actual sistema socioeconòmic hi ha estudis que afirmen que seria possible (en el sentit que l'economia capitalista no s'esfondraria) una Catalunya independent.

Però sincerament no és gaire esperançador un futur estat propi amb la burgesia catalana arrelada al poder de forma perpètua; crec que hem de fer el possible per a foragitar del poder gentussa com en Millet o en Montull i les seves cares visibles: en Mas, en Pujol i companyia.

Hem tocat un tema que donaria per a un fil sencer, i potser calga obrir-ho, com és el de la darrera immigració dels darrers 20 anys i tots els reptes que planteja.

Respecte a la immigració castellana i andalusa dels anys 50, 60 i 70 del passat segle, sols contaré una anècdota que vaig veure en TV3. No tinc cap fixació amb el Sr. Justo Molinero, però crec que és un exemple d'aquesta immigració en molts aspectes. Com dic, hi havia un programa de TV3 que no recorde, on destacats famosos anaven a buscar bolets (ara que n'és el temps). I en un programa, anava ell (acompanyat és clar), a un poble que es diu Linyola, de l'Urgell. Es notava que el tio no està acostumat a treballar massa (o no li agrada la muntanya, o està vell), perquè de seguida es cansava.

Al final, li pregunten com a síntesi que què li ha paregut. I diu literalment que anar a buscar bolets és un moment on els catalans se troben. Si diu això, crec que no ha entès res. A un boletaire no li fa molta gràcia trobar-se a la muntanya un altre boletaire, perquè és un competidor directe en la recerca d'un producte tan escàs (i preuat) com els bolets. En els pobles hi ha certa picaresca sobre això, i per exemple en el poble del meu pare, mai ens digueren on n'hi havia esclatasangs (que és com al PV s'anomenen els rovellons).

D'altra banda, anar a buscar bolets, és una de les coses que millor representa l'ideal de laboriositat catalano-valencià. Allò important és buscar-ne, escarbar, ficar-se en els llocs més inverosímils, i per a "trobar-se", ja n'hi ha altres moments.

Dic tota aquesta llarga reflexió perquè és important evidentment la llengua, però els nouvinguts haurien de captar la nostra mentalitat, la nostra Weltanschauung (visió del món en alemany). Això és difícil però no impossible. A València ciutat també per exemple és evident que molts immigrants manxecs tampoc han captat el sentit de les falles, malgrat ser-ne molts membres de casals fallers (i això donaria per altre fil també).

Bé, sols volia fer aquesta reflexió.

Company Heretge. Els tres vídeos anteriors, Gràfiques incloses. ens indiquen que.
La Independència, serà un esclat de benestar i llibertat sense precedents als PPCC.

, " La QUALITAT de Vida" Certa o incertament, aixi ho interpreto:
Ser lliure, nostra vida lliure de amenaces, nostra hisenda lliure de vergonyosos i despòtics espolis , nostra cultura emparada i nostra llengua en el deure de saber-la i no ser perseguida, per decrets i traïcions PP-colonialistes dictades realment per el castellanisme mesetari i mortalment hostil a nos i als  Països Catalans 
La Qualitat de Vida...tal com l'entenc, I nostra salut com a poble; no sols de cos, però sobretot de nostra anima es:
Preferir, si es precís esser pobres... I amb una llesca de pa amb oli verge, de qualsevol nostres contrades, dels PPCC... Però Lliures, en una Terra Lliure. En la Nostra, LLiure Terra. La Terra dels PPCC.
Que ser (aparentment) Ric... i menjar carretades i calderades, de greix i sofregits, en un immens bol, i rebolcar-se en el femer de la traïció, en la insana i gegantina gossera, colonial

Òbviament l'aprenentatge de la llengua faria que el camí cap a l'aprenentatge cultural fos més planer.

Per altra banda quan es va fer la consulta per la independència a Mataró, el senyor Justo Molinero hi va ésser present i quan el van entrevistar va comentar que ell "sempre havia estat a favor del dret a decidir". Aquestes declaracions hem van sobtar, no m'ho imaginava de cap de les maneres. Clar que qui sap què és el que ell hauria votat? Una dada important és que al Principat vora un 40% dels independentistes són de família d'origen forastera (majoritàriament de Castella i Andalusia). Per cert, m'incloc en aquest percentatge!

HERETGE, el consumisme és un mal i tant se val a qui beneficïis, t'explotarà tant o més un empresari català que un d'espanyol. Tots dos són la mateixa merda.

Del que es tracta al Principat, i és una cosa que quasi cap independentista pot admetre públicament, per honor, és d'arribar allà on més lluny es pugui amb "l'amenaça de la independència". Dient això estic posant a flor de pell la meva absoluta sinceritat com a català. No és el meu desig, però crec que és el sostre que ens és guardats als catalans del Principat que volem una Catalunya lliure.

I discrepo que definitivament sigui impossible fer-ho per qüestions armamentístiques i militars, com diu Webmestre, doncs aquesta solució mai la tindràn, principalment perque la gent no agafaria cap fusell per defensar Catalunya en absolut, i per tant es tractaria d'una invasió de l'exèrcit espanyol al nostre País i crec fermament que la UE hi posaria fulles immediatament.

L'altre problema per a garantir la nostre lliberació democràtica de la resta d'espanya és que com hem dit, dins democràcia, hi tinguin vot totes aquelles persones que no se senten exclusivament catalanes al Principal i que en són moltes, sino la meitat. Obviament és un escull fonamental per a tenir veu forta en aquest procés.

Resumint, crec que la pressió demogràfica i lingüística que ètnicament, amb perdó de l'expressió, patim els catalans fa que l'estratègia de l'independentisme passi forçosament per atraure aquesta altra Catalunya, no hi ha altre.

I no podem evitar mirar Kosovo. Es un exemple, però a la inversa, els hi han donat porta als serbis, sobretot perque demogràficament ja els han doblat, i per tant ells prenen les directrius. Doncs per això mateix crec que juga en contra nostra que a casa nostre hi càpiga tothom.



Voldria afegir, com ja tot valencià deu intuir, que l'opinió generalitzada de forma massiva pels catalans d'on sóc vers el PV, és salvant un grapat de romàntics com jo mateix, una regió púrament espanyola dominada pel caciquisme electoral, secessionista amb els catalans del Principat i sense cap tipus vincle real amb el Principat. Aquesta és la opinió que es té seguida de la indiferència.

Última edició per PALAMOS (18-10-2010 12:57:49)