Referent al teu encertat comentari alacantí. El mestre de Sueca ens digué,
que Difícilment es podia ser dels Països Catalans, si prèviament no se es València / ista. en el full sentit de la paraula.
Els "rexionalisxtes" de paella, de botifarra o de ensaïmada (que de tot i a tot arreu surten males herbes)
Difícilment entenen realment, que es ser un patriota, i que es lluitar infatigablement fins la Victorià final per la nostra Pàtria comuna. Contra el vent i traïcions.
Bon Divendres Sant, patriota Alacantí.

Baige Tirant... Tan prompte cedeixes en lo que es inacceptable?
Per por a ... No se que... o del que diuen o diran els nostres enemics dels PPCC? Creus qeu aixi els calmaràs? No sigues incaut...el seu odi cap a nos, nostra Historia  i llengua es... Fanàtic i Irracional; Foll i Miserable.
-"La !lengua i la història són els botins més apreciats a l'hora de sot- metre un poble" -(Ángel Guimerà.-

Masa gent han donat i d'altres dedicat sa vida, per ara blavera i vilanament,canviar. Mira Tirant:
  Nostre Idioma es el Català i Català serà dita i nomenada nostra llengua. Sols,metre la terra giri al voltant del Sol. o Fins que Gabriel (l' Arcàngel) Fasi sonar el Corn, de la fi del Mon.

Company aprèn d'aquest "Jove Maulet de 100 Anys".
En J.LLuis Bausset: Orgull i Honor de i per la Terra que l'ha vist neixer.

----------------------------------------------------------------------------------------------------

"Josep Lluís Bausset celebra cent anys de fidelitat al país
Personatge clau del valencianisme, rep avui l’homenatge de personalitats i institucions

Josep Lluís Bausset, símbol del nacionalisme valencià, compleix avui cent anys. Amb motiu del seu centenari, aquest 2010 ha estat farcit d'actes de reconeixement, tot i que ell és força contrari als homenatges. Avui que fa cent anys, companys, amics, personalitats i institucions recorden de nou la fidelitat de Bausset a la llengua i al país durant aquest segle.

L'article 'Josep Lluís Bausset: un maulet de cent anys', del biògraf de Bausset, Santi Vallés, signat també per diverses personalitats del País Valencià, recorda que 'la seua actitud de compromís, lleialtat i resistència ens dignifica com a poble i ens ajuda a creure en el redreçament i la vertebració del País Valencià'.

El seu íntim amic Joan Fuster definí Bausset com un 'personatge subterrani, dels més admirables del País Valencià'. Militant actiu del nacionalisme valencià des de l'època de la dictadura de Primo de Rivera, a principi dels anys trenta, Bausset va començar 'a sovintejar els cenacles del valencianisme, com ara l'Agrupació Valencianista Republicana, el Centre d'Actuació Valencianista i Acció Nacionalista Valenciana', tal com recorda el seu biògraf. Des d'aleshores no ha deixat mai la seva activitat cultural i política i tampoc la seva vessant de professor, amb què ha transmès l'estima per la llengua a centenars d'estudiants.

Pioner en fer ràdio en català al País Valencià, fundador del Partit Socialista del País Valencià a l'Alcúdia, organitzador dels primers Premis Octubre, aquest homenot incansable també ha escrit articles i més articles sobre el país, la llengua i la política del país. L'any 1992 va rebre el Guardó d'Or del Bloc, i el 2000, el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla. El febrer d'enguany, va rebre un multitudinari homenatge al Centre Octubre, i dos mesos més tard rebia el Miquelet d'Honor.

El 25 d'abril de 2007, en ocasió dels tres-cents anys justos de la batalla d'Almansa, punt inicial de la pèrdua de drets i llibertats del nostre país, un centenar llarg de personalitats del País Valencià van signar el Manifest Basset-Bausset, on reivindicaven la recuperació de les institucions anul·lades pel Decret de Nova Planta com a via per assolir la sobirania nacional dels Països Catalans. Amb el nom del document es reivindicava les figures del general dels Maulets Joan Baptista Basset i Ramos i de Josep Lluís Bausset.

'GraÌcies senyor Bausset, perqueÌ amb el seu treball de cent anys, ens ha obert un camiì de futur per a cent anys meìs. GraÌcies professor Bausset, pel seu exemple i per la seua trajectoÌria! Les meìs sentides graÌcies dels qui, amb gratitud i emocioì, ens sentim orgullosos de ser deixebles i amics seus!'. Així acaba l'article amb què personalitats del país han volgut recordar i felicitar Josep Lluís Bausset: 'Per molts anys més, professor Bausset!' 
----------------------------------------------------
Font*: Vilaweb

Última edició per Almogaver.cat (20-08-2010 05:12:01)

Doncs som-hi! llavors.

Pla i Català!

caguen la puta, vos podeu creure que no li'n pipe una.

este que es un clown de la fira i festes de Gandia o que? xD

aiii pobret animalet  jejejeje

tinc vergonya aliena jejejejejejeje

Última edició per saforenc (26-09-2010 21:32:52)

Et confirmo que si li preguntes a un Murcià que és, et dirà que és Castellà. Certament, aquestes regions espanyoles no son cap patria per als seus habitants. Castella ha esborrat qualsevol signe identitari diferent al seu propi, tal i com va fer França en el seu moment, amb les cultures diferents (Catalans i Occitans).

Mireu, certament Ortega i Gasset, autor de "La España Invertebrada" ho diu en el seu llibre, que "España es una cosa hecha por Castilla".

És per aquest motiu que Espanya és Castella. Jo se que el que son els PPCC, se que és Galicia-Portugal, se que és Euskadi-Navarra, inclús se que és Andalusia. Però em faig la pregunta de, Què és Espanya?

I trobo ràpidament la resposta. Espanya és Castella, i tots els que no hi vulguin ser al PPCC, ni les nacions esmentades anteriorment, son Castellans de Castella (és l´Espanya feixista de la caspa castellana).

No obstant això, hem pogut resumir: Espanya no és una nació sinó simplement una península adoptada, històricament, pels romans (Espanya o Hispania etimològicament és fenici o hebreu: Terra dels conills, ja que la paraula "span" se diu conill).

Per l'altra banda, Ibèria era una tribu prerromana (també podem dir com a nació) que ocupava, segons los historiadors, les costes mediterrànies des de Provençal (alguns deien Llenguadoc) fins Andalusia, concretament a Cadis, però no les terres de Portugaliza ni les d'Extremadura ni les de Castella i Lleó ni les d'Astúries ja que aquestes són ocupades per Celta. Per tant, no hem de dir ni escriure: la península ibèrica perquè és una expressió incorrecta.

Fins i tot, ésser espanyol és ésser poliglota, és a dir, la persona que parla català, aragonés, euskara, asturià, portugallec i castellà. Igualment, ésser europeu és ésser poliglota: anglés, francés, alemany, euskara, català, portugallec, etc.

Tots los escritors renaixentistes catalans tenen raó.

VAL MÉS ÉSSER EUROPEU QUE ÉSSER ESPANYOL.

TirantLoNegre . El concepte que podia tenir Jaume I "d'Espanya" (efectivament, en parla molt a la seva cronica) pot ser analeg al que poden tenir avui dia per "Iberia" o "peninsula iberica".

Es a dir, una definicio essencialment geografica (provinent de la "Hispania" romana), que no incloia factors identitaris compartits, malgrat la interpretacio capciosa que en fa la historiografia espanyolista.

Aixo no vol dir que la Corona no tingues relacions amb Castella, que si en tenia, fins i tots vincles familiars, ja que, per exemple, Jaume I era sogre del rei castella Alfons X.

I si, Catalunya era un regne "de facto", tot i que juridicament era un Principat, o conjunt de comtats.