Aquest és un tema recurrent en el nacionalisme valencià. Sempre s'acaba dient que, si ací n'hi haguera un centre-dreta valencià valencianista, el PP no treuria majoria absoluta, i aquest partit tindria serioses opcions de govern.

La veritat és que en l'any 1977, Unió Democràtica del País Valencià (UDPV) tragué més de 70.000 vots, si no vaig errat, i en unes eleccions generals. Després a aquest partit el succeí el Partit Nacionalista del País Valencià (PNPV), encapçalat pre Francesc de Paula Burguera, que tragué uns dignes resultats les voltes que se presentà. El PNPV cometé l'error històric de juntar-se en 1982 si no vaig errat amb l'Agrupament d'Esquerres del País Valencià (AEPV), que era un partidet minúscul, i formaren la Unitat del Poble Valencià (UPV). Tot i ser un partidet minúscul, la gent de l'AEPV se va fer amb el control del nou partit, i acabaren posant al capdavant a dos riquets de poble: Pere Mayor i el ninot Enric Morera. Pero Pere Mayor era al mateix temps el ninot d'un personatge fosc i tèrbol: Josep Lluís Blasco. Aquest catedràtic de Filosofia, ex-militant del PSAN i col·laborador en uns plans d'estudi de l'assignatura de filosofia al PV realment disbaratats (on se passa de Plató al Renaixement, i no s'explica res d'Aristòtil i el pensament escolàstic medieval) fou qui manà de facto en el partit, i podem dir que era el seu Rasputin, a qui Pere Mayor consultava com si fóra un oracle. Però els avatars posteriors de la UPV (conversió en BNV, defenestració a mitges de Pere Mayor, assalt dels neoblavers, intent d'aliances esquerranes, etc.), ací no ens interessen, anem a centrar-nos en el que diu el títol del fil.

A mitjans dels anys 90 del passat segle, un grup d'ex-militants del PNPV, encapçalats per Agustí colomer, compraren les sigles de la UDPV, i començaren a revitalitzar la idea. Agustí Colomer, per cert, fou un dels autors de les bíblies neoblaveres, el Document 88, i en aquell moment era funcionari de la Generalitat Valenciana. Al principi, la renascuda UDPV feia xerrades, conferències, editava llibres, i tot semblava que després d'aquests moviments inicials, s'anava a constituir com a partit.

A finals dels anys 90 del passat segle, en les xerrades que feia la renascuda UDPV era freqüent la preséncia d'altre personatge realment tèrbol: El conseller Rafael Blasco (la trajectòria vital del qual es pot resumir amb la frase Del FRAP al PP). És evident que si UDPV s'haguera constituït en partit polític, això li haguera llevat vots al PP, que en aquells anys encara no tenia majoria absoluta, ni tant de domini com ara.

Al final, UDPV (que per cert se canvià el nom a Unió Democràtica del Poble Valencià) no se consituí com a partit, malgrat l'entusiasme i el desig de molta gent. El responsable darrer de tot això fou el Sr. Agustí Colomer, qui tenia tot el dret de les sigles.

I ara ve la part millor (o més lamentable, segons es mire) de tot això: Poc de temps després, creada l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, tenim al Sr. Agustí Colomer de Secretari d'eixa institució. Com el PP valencià ha vessat milions i milions en eixa institució, no cal dir que ara el Sr. Agustí Colomer té un sou més que respectable, a banda de la rellevància social (que ell umfla un poquet) del seu càrrec. No vull fer una relació de causa-efecte, Déu em lliure, però cadascú podrà treure les seues conclusions.

El Sr. Agustí Colomer continua en la seua línia neoblavera obsessiva, que creu que l'única solució per al nacionalisme valencià és fer-se amic dels blavers, i ara sembla que està en l'òrbita del partidet neoblaver Opció Nacionalista Valenciana (ONV). Continua així mateix fent ampla vida social "valencianista", on, no cal dir-ho, sempre ix a relluir la seua posició de "Secretari" de l'AVL, de manera rimbombant i constant.

Ja diuen els castellans que de tal palo, tal astilla. El seu fillet, Joan Felip Colomer, sembla que està ficat en el Bloc Jove (o potser Bloc Chove), i en el BEA, on també sembla que no para de fer activisme neoblaver. Potser és un dels xiquets que es passen tot el dia escrivint ací en el Racó i en la seua web valencianisme.com, intentant imposar el pensament únic neoblaver per a tots els valencians.

I aquesta és la història. Molts creiem que si a finals dels anys 90 UDPV s'haguera constituït com a partit, potser les coses serien ara diferents al PV. També creiem que un centre-dreta valencià i valencianista no ha de ser necessàriament neoblaver, ni la seua única (o això sembla per al Sr. Agustí Colomer) preocupació ha de ser fer-se amic dels blavers.

El Sr. Agustí Colomer continuarà fent vida social, autopromoció, i, com no, guanyant un generós (o miserable, segons es mire) souet a l'AVL. Llarga vida al Sr. Agustí Colomer!

Última edició per Esperit_valencià (13-07-2010 18:51:58)