Si les dades les ha donat Víctor Baeta, que utilitza pseudònims com Andreu Purroi i altres, segur que n'eren 10. El que no comprenc és com Esquerra Valenciana ha caigut tan baix com per anar-hi.

Però EV o ENV? És que (que jo sàpiga) no són el mateix...

Última edició per Marv (26-04-2009 18:57:10)

No crec q Esquerra Valenciana ( el partit històric del republicanisme valencià....) tinga més de 10 militants.
Igual q ENV, Estat Valencià o les altres paraetes de caire semblant.

Per a Marv

El tema d'Esquerra Valenciana és força complicat. Jo vaig ser membre del seu Consell Polític des del congrés de (re)constitució fins que Guillem Agulló va ser forçat a dimitir com a president pel sector que va decidir reintegrar-nos de mala manera al Bloc. Vaig viure en primera línia el procés de la nostra expulsió del Bloc, el congrés re-constituent d'EV (vaig ser el ponent dels Estatuts), les converses de fusió amb ERPV (en vaig redactar algun document),la constitució de l'Entesa, l'intent de forçar un suicidi electoral del 2004 i finalment la política de venda del partit novament al Bloc.
Esquerra Valenciana va tenir dos grans presidents, Carles Mulet (el de Pedreguer, no confondre amb el d'IPV) i Guillem Agulló (històric dirigent de l'esquerra nacionalista d'aquest país, tristament més conegut per ser el pare del jove assassinat pels feixistes a Montanejos). Però al costat d'aquests grans presidents hi havia també uns petits personatges sense cap alçada moral ni política que només pensaven en el seu benefici personal (on està el patrimoni del partit?) i en fer propostes estravagants. A bou passat, ara, pense que alguns d'ells foren tot el temps submarins del Bloc per intentar (com així aconseguiren) reconduir i neutralitzar el projecte d'Esquerra Valenciana. Tot plegat va ser una llàstima, per que l'esquerra valenciana (amb minúscula, en genèric) continua necessitant una Esquerra Valenciana (amb majúscula, un partit organitzat) que defense una política d'alliberament nacional i emancipació social. I quan parle d'alliberament nacional parle de Països Catalans, la única nació possible si no volem desaparèixer com a poble. Però també parle d'un País Valencià subjecte de sobirania, com li correspon per història i tradició. I quan parle d'emancipació social parle de socialdemocràcia (control dels mercats pels agents polítics, ja que al cap i a la fi les institucions polítiques són el resultat de processos democràtics, però les empressarials i financeres no), però de socialdemocràcia de veritat, no de social-liberalisme psociata ni bloquero, ni tampoc de neoestalinisme. Els valencians tenim un país militarment ocupat, econòmicament espoliat i políticament sotmés, i si volem recuperar-lo tard o d'hora caldrà un partit que recupere el projecte que va animar la reconstitució d'Esquerra Valenciana. Jo, la veritat, ara no sé qui podria ser. Potser ERPV si deixés de pensar com una franquícia d'ERC? Potser EUPV, si posa a IU en un segon termini? El que si que veig clar és d'on no pot sortir (i dic sortir per que visc a Eivissa i algunes paraules se m'encomanen, i per que m'ix dels collons, ;-)) No pot sortir dels que han dinamitat l'espai electoral que es començava a construir a l'esquerra del PPSOE. El Bloc i IPV tenen la responsabilitat històrica d'haver-se carregat Compromís tot esbombant aquest espai. Ho feren al 87, ho han fet ara i ho tornaran a fer sempre que puguen. No són de fiar. No serveixen ni com a companys de viatge. Tampoc no pot sortir de freakies (o com es diga) que canvien de partit com aquell que es canvia de calçotets, sense cap coherència ideològica, un dia negant-se a signar un article de condemna de la violència política i un altre dia (menys mal que hi ha hemeroteques) plagiant-lo. Un dia més catalanistes que ningú, un altre dia neoblavers i a l'altre nosesapquè, tot per acabar organitzant manis amb una dotzena d'amics. I tot per voler ser cap d'alguna cosa, encara que siga de la reública independent de sa casa, com els d'ikea. Potser caldrià una bona interpretació marxista (línia Groutxo) per poder explicar moltes coses de la política d'aquest país.
Evidentment tot això és el meu relat, la meva interpretació. Conserve documentació (alguna la vaig redactar jo) sobre Esquerra Valenciana entre els anys 2000 i 2006, així que si t'interesa el tema te la podria fer arribar.
Salut!

A les eleccions valencianes del 2011 tindrem per primera vegada unes corts on només hi haurà el PPSOE (tanto monta...). Potser aleshores l'esquerra nacionalista haurà de recollir les restes del naufragi i fer aquesta refundació que tu dius. El problema és que alguns s'han dedicat tant a desfer i destruir amb llurs polítiques suicides i trencadores que ningú, i jo el primer, no se'n refiarà d'ells per aquesta reconstrucció. Jo només veig, a hores d'ara, dues forces serioses d'on podria partir: EUPV i ERPV. El problema és que les dues tenen referents fora del país que els imposen prioritats estratègiques que no sempre coincideixen amb les del país. En tot cas alguns aprenenents de bruixot amb jugat amb foc i van a acabar cremats.

Voldria reflexionar al voltant de l'ús terminològic d'algunes expressions que gasteu que de ben segur han volgut dir una cosa diferent (això espere) però que hem de ser cautelosos a l'hora d'escriure, perquè com diu la dita "el nom fa la cosa".

Raimonbono, quan es diu d'EUPV i ERPV que "el problema és que les dues tenen referents fora del país que els imposen prioritats estratègiques..." sense entrar a valorar l'afirmació que fins a cert punt compartisc en allò de les prioritats, l'únic referent fora del país és el d'EUPV i es diu Izquierda Unida, per al fusterianisme el país dels barcelonins és el mateix que els dels valencians. No valen aquestes equidistàncies tampoc, encara que el terme "país" anara referit al territori històric valencià, perquè la nacionalitat d'uns i altres continua sent diferent en un cas i la mateixa en l'altra.

Marv, també amb expressions com "la refundació no ha de ser obligatòriament assoles de l'esquerra que es considere catalanista. Ha de ser de l'esquerra de veritat" cal anar amb compte. Què l'esquerra catalanista no és de veritat? No juguem amb foc, perquè en tot cas i com diu la dita "mai seràs lliure si el teu poble no ho és" i si ara resulta que l'esquerra espanyolista és més de veritat, que la catalanista doncs no anem bé.

Però encara és més errat dir que "l'esquerra de veritat sap que això de les nacionalitats és un invent de l'alta burgesia del s. XIX per sotmetre al poble", perquè les nacionalitats no són cap invent, en tot cas és el nacionalisme, i sobretot el nacionalisme de l'estat-nació, que efectivament va ser un invent de la burguesia, cosa que l'esquerra estatal (espanyolista) usa com acoartada per frenar l'esquerra nacional d'alliberament, és a dir, nacionalisme d'opressió versus nacionalisme d'alliberament, nacionalisme burgés versus nacionalisme popular. Vés per on l'esquerra "de veritat" és la catalanista perquè vol alliberar a les classes populars i la seua nació de l'opressió social i nacional a la que estan sotmesos.

Perdoneu els retrets si aquestos no han estat intencionats, però hem de cuidar la terminologia que ens ve de fóra i combatre ideologicament el seu discurs.

Última edició per UPV96 (04-05-2009 19:39:48)

Benvolgut UPV96

M'agrada l'expressió "Països Catalans" per referir-me a la Nació Catalana, perque aquesta nació nostra és plural i complexa. Pel tant, si parlem de "països" és perque pensem que hi ha més d'un país. L'àntic Regne de València, que ha donat lloc al que modernament coneixem com a País Valencià, és un invent català. Vull dir amb això que sense la conquesta catalana de Jaume I els valencians no existiríem com a subjecte històric, social, econòmic i polític. Potser existiria el gentilici "valencians", però voldria dir una altra cosa, i tindria un altre referent geogràfic (potser la ciutat de València, o la taifa de València, o ves tu a saber).

Crec que tota nació necessita forces polítiques nacionals, i la nostra (la Nació Catalana) també. Però al mateix temps que tenen un caràcter i un àmbit nacional, han d'estar arrelades al seu territori (en el nostre cas concret, al País Valencià). Al mateix temps el model de partit, en una nació sense Estat com la nostra, ha de prefigurar o ser coherent amb el model d'Estat que volem construir per a la nostra nació. I ací és on veig el problema d'ERC. La Nació Catalana, els Països Catalans, per història, tradició, però també per que és la única estratègia possible, han d'aspirar a constituir-se en un Estat federal. Pel tant el model de partit nacional hauria de ser un model federal. Però aquest no és el model d'ERC. No és una interpretació ni una valoració, simplement és el que diuen els seus Estatuts. ERPV és la federació regional d'ERC al País Valencià, i té les mateixes (poques) competències que té qualsevol federació regional del partit. Gràficament: ERPV té, com a federació regional d'ERC, les mateixes competències que té la federació regional de la ciutat de Barcelona. No crec que aquesta siga l'estructura més adient per a un partit que actua al conjunt dels Països Catalans, i pense que ERPV, o qualsevol federació valenciana de qualsevol partit nacional català, hauria de tenir molta més autonomia política. Tanta capacitat de decisió, com a mínim, com la que tinga l'estructura d'eixe partit a Catalunya.

Un altre tema diferent és EUPV. Sobre aquest partit, les seves potencialitats i limitacions, tinc també algunes coses a dir. Però ho faré un altre dia.

Salutacions cordials!!!!


PD: El meu nom és Raimon, i els meus cognoms (o llinatges que diguem a Eivissa) Bono i Iranzo. raimonbono.blogspot.com és simplement el nom del meu blog, però no el meu :-)

gent ningú comenta res de la manifestació del 8 de maig?? Si els analfabets están cabrejats..será per alguna cosa, no??

Jo el que no entenc es perque els blaveros penjen la senyera, es creuen que molesta? Perque a mi no i menys si es la de la ciutat on estavem.... Em molestaria una d'espanya, pero valenciana mai.

Jo em referisc a la que van penjar a el 9 de maig, no savia que n'hi hagueren penjat el 9 d'octubre..

Última edició per Mikel (14-05-2009 15:22:26)