Totalment d'acord, Mikel. El pacte inclou també un partit farcit de corruptes i situat a la dreta de Mallorca. Pa cagar-se i no torcar-se.

A vore si els BES s'encarrega de fer fora al moniato de Morera.....

Una cosa es acceptar la blavera per no tancar-se a la societat valenciana, un altra es fer-se una comunidad de levante feliz en una espnya grande y libre y damunt de dretes...

Jo vull un partit tipus BNG, no CIU...

Sí Gandiero, si ho ha dit, als diaris va sortir. I jo no en sòc un detractor de "l'obertura" ideològica del bloc, ara bé: Amb la denominació de Comunitat de veïns, crec que ha fet aigua! De totes maneres, una aposta decidida és, i en qualsevol cas servirà per posar cada vessant del Bloc a on li pertoqui. És la reflexió obligada que es faria un antic votant del Bloc, que desconectat de la política ,llegís que ara s'abraça la coronada i el terme Comunitat valenciana..
Noi qué vols fer-hi...així és.

Última edició per PALAMOS (07-04-2009 14:54:26)

El Bloc no va amb BNG, Aralar, ERC, PSM, etc. perquè no vol. És així de trist. Però bé, continuarem treballant.

Però si ERPV va vetar al Bloc de l'ALE perquè deien que ja representaven el territori valencià... Ara çes normal que davant la negativa el Bloc no vullga anar amb ells. I a més, sabent que el referent del Bloc a Catalunya (encara que no és una clonació)  i qui li presenta totes les propostes es Convergència Democàtica de Catalunya.

Per a Palamós:

http://www.vilaweb.tv/?video=5563

Però quines bestieses esteu dient, Palamós no et faces tant de perdonar jo sóc com tu, català.  Jo vaig nàixer a Alacant i et puc assegurar que si hagués nascut a Albacete no em sentiria català.

Tu saps que cada volta que me'n vaig al Rosselló i set a aquella gent parlar amb el seu català amb un accent preciós em reafirme en la meua personalitat, me veig com ells perifèric i oblidat i amb una situació sociolingüística que és calcada a la d'Alacant, només cal substituir francès per castellà et voilà!

És emocionant demanar una cervesa a Salses (allà diuen birres) i comprovar com entre nosaltres ens entenem a la perfecció, malgrat el pas del segles malgrat haver patit l'apiconadora estatal espanyola i francesa, hi ha una essència, un sentiment, una manera de ser que no hem perdut.

No pot ser que em senta més proper més identificat amb un cambrer de Salses que amb un cambrer de València que amb accent manxec em menysprea i m'humilia perquè parle català, però aquesta és la realitat.

Respecte al tema del nom que heu comentat anteriorment perquè no ens rebategem amb el nom d'Espanya i fotem als "españoles", jo crec que els fotríem, nosaltres seríem la "Republica Catalana d'Espanya" i per a d'ells el seu "Reino de España", nosaltres seríem espanyols i ells "españoles" i els crearíem un merder mental impressionant.

Tot això és una conya però digueu-me si no em manca raó.

Marv, totalment d'acord amb tu. Què et penses que a mi m'han educat en català de ben xicotet havent nascut a Alacant, doncs no. Seria un cínic i un mentider afirmant-ho. A mi els meus iaios em parlaven en valencià i jo sempre responia en castellà perquè era l'idioma que parlava amb els meus pares. Però va arribar un bon dia que a primer de BUP em vaig sentir ofès perquè hi havia gent amb cognoms ben catalans que deien autèntiques bestieses sobre la llengua (per a d'ells era el mateix dir català o valencià, ells deien "polaco" i tan "polaco" era un de Barcelona com un de València). Jo era un quasi preadolescent i no tenia arguments ni retòrica per a contraatacar als seus insults, però només sabia que ells m'ofenien i va ser la primera vegada que vaig copsar clarament que el valencià (no recorde si la meua família en aquella època deia alacantí (alicantí) o valencià) no era només un dialecte o una espècie de codi utilitzat per la meua família sinó que era una llengua que es podia estudiar a l'escola i que la gran majoria dels meus companys de classe no estaven disposats a perdre ni una sola hora de classe estudiant-la. No entenia els seus arguments i tampoc entenia el perquè de tant d'odi a un dialecte que a mi m'havia facilitat la comprensió d'una llengua com el francès.

Bé, sobre tot això jo crec que haguera estat impensable que reflexionara si la meua família haguera vingut d'Albacete o d'Andalusia, vivint a Alacant m'hagueren dit que el valencià és un invent de València (que de fet era el que deien els professors, boicotejaven les classes i fèiem classe de qualsevol cosa menys de valencià) i jo m'ho haguera cregut o vivint a València m'hagueren dit que el valencià i el català són dues llengües diferents i també m'ho haguera cregut, però primer jo sabia que el valencià no era un invent perquè a casa es parlava i de viure a València allò de les diferències entre el català i el valencià tampoc haguera colat perquè mon tio que parla alacantí i viu a Barcelona és considerat allà català.

Tota aquesta argumentació no vol dir res sobre pureses de raça o de sang, està clar que és català qui ho vol ser i vol viure en català però deixar clares certes postures davant els nous vinguts també facilita aquesta tasca.

PALAMÓS escrigué:

PD: Bé jo, com suposo que molts de vosaltres, m'he menjat aquests principis molts cops per tal de portar a l'hort a noies sudamericanes, espanyoles etc... però és l'exepció que confirma la regla, juajuas

Molt mal, tu. Li'ls has de ficar sense que es donen compte que poc a poc li'ls parles en català. Jo l'he provat i té èxit

Ara parlant de debò, crec que el català hauria de ser llengua única als territoris de parla catalana, però no crec que açò puga portar-se a terme de manera revolucionària. S'han d'anar donant petits canvis que afavoreixen la llengua catalana front a la castellana per a què no es mantinga l'actual diglòssia i, com a últim terme, establir un sistema de preferència lingüística segons territori. Però és clar, açò últim resta molt lluny encara, almenys al País Valencià.