Ufff... per favor, quan això passe espere que hi haja algú o inclús jo mateix per a fer 10000 fotos. Estaria be que deixaren les banderes ja engatxades per als altres partits

Fa unes temporades tb n'hi hagué una final entre el Barça i el Mallorca.
I en altres ocasions, m'imagine que hi ha hagut quatribarrades anteriorment, per altres temes extra-esportius.

.

Última edició per FerranT (12-02-2009 05:19:19)

Benvolgut amic:

Gràcies per les teues indicacions, que són molt interessants. Però hi ha algunes coses en què no podem estar d'acord. Per exemple que el públic de Mestalla no haja usat mai cap bandera abans de la transició. No és cert. Mira simplement aquesta imatge de la nostra galeria:



Està en blanc i negre i per tant, no admet trampa ni cartró.

També, jo te puc parlar d'oïdes i coses que he vist o sentit, això és cert. Recorde un vellet de València ciutat (valencianoparlant) que em deia que abans l'afició del València era antimadridista, i se duia molt bé amb la del Barça...Curiosament, en un forn al costat de ma casa, la fornera deia que ella anava a Mestalla des de xicoteta (per edat calcule que era jove quan va viure la transició) i també era "madridista"...També recorde (ja que tinc uns quants anys) que ens anys 80 i part dels 90, el Reial Madrid jugà a Mestalla uns partits que no podia jugar al seu camp o quelcom així. No recorde bé, insistisc, però sí que és cert que les directives d'ambdós equips se duien molt bé fins fa poc. O el cas de Pedja Mijatovic, que era tot un ídol a Mestalla i llavors el comprà el Reial Madrid (amb el beneplàcit dels directius de Mestalla). També és cert que els directius de Mestalla són prou incapaços, i de fet després de la transició just feren que l'equip baixara a Segona Divisió i en general sempre han dut una gestió desastrosa. Potser ara les coses estan canviant i l'afició ja no és tan pro-madridista...No sé.

Una cosa que no entenc és per què molta gent aspira i/o vol quedar bé amb eixa burgesia valenciana de la que parles, que Vicent Soler defineix a "Del Roig al Blau" com a "antivalenciana" (exagera un poc, però té part de raó). Ho dic per Paco Lloret i altres "periodistes", que de joves foren més o menys nacionalistes valencians i quan s'integren en l'establishment d'eixa burgesia (que tampoc és realment tan poderosa ni té tants diners, d'ací li ve la frustració crònica en què viu), doncs canvien. Me ve al cap per exemple el cas (lamentable) de Julio Tormo, que en la transició llençà arriscades i brillants propostes de modernització del món de les falles, i ara és "un més" de la festa, que continua ancorada en els anys 50 i 60 i té un funcionament totalment antidemocràtic (funcionament de la JCF, elecció de la Fallera Major [que no és per votació, sinó que sempre és de la família que més paga], etc. etc.).

Dius una cosa interessant i encertada, i és que el futur del València C.F. és obert. Cert. Però eixe futur serà "normal" quan TOTES les senyeres del PV puguen conviure tranquil.lament a Mestalla. Mentre s'impose sols UNA senyera (molt respectable, que quede clar), no hi haurà justícia en eixe club i caldrà lluitar. Me ve al cap el cas d'uns amics meus de Rotglà i Corberà (la Costera), que tregueren una senyera quatribarrada i anà un dels Yomus a amenaçar-los que si no l'amagaven, a l'eixida "tindrien problemes". Va ser fa anys, cert, però potser hui passaria el mateix. Tampoc és acceptable que alguns (no ho dic per tu) accepten la imposició d'EIXA senyera (la blavera) com a una mena de "maledicció bíblica" i maquillen aquest fet com que això és la "realitat valenciana". Insistisc que cal lluitar contra tot això.

Bé, amic, te torne a agrair les teues aportacions. Ho tindrem present. I t'animem a que continues participant en el nostre fòrum en els temes que t'abellisca.

Benvolgut administrador,

Has plantejat diferents afirmacions que m´agradaria comentar per exactes:

En primer lloc, gràcies per la teua explicació i pel document gràfic que tan amablement aportes i que és irrefutable. El valor històric i simbólic de les imatges és inqüestionable a l´hora de argumentar. Com diuen "una imatge val més que mil paraules". Supose que estarás d´acord amb mi.

En segon lloc, i pel que fa a la evolució identitària dels aficionats valencianistes (la dels directius no ha canviat en tots estos 90 anys d´història del club ja que sempre han format part de la mateixa classe social burguesa espanyolista, fallera etc), tens raó quan afirmes que abans l´afició "ché" no era antibarcelonista.. Pense que no hi havia esta presència de la rivalitat extraesportiva...A nivell de directives, el blaverisme sempre ha estat present però, amb la transició, part important de l´afició (la que no pertany a la societat mitjana-alta de la ciutat sinò als barris i pobles del voltant) es veuen envoltats per eixe "valencianisme" que duia emparellat un fort anticatalanisme i passen a formar part de la estructura ideològica d´un club que ja ha pres bàndol a la Batalla de València...
Crec que el món intelectual valencianista d´aquell temps no va ajudar massa a canviar la evolució del club. El futbol era vist com part d´eixe lastre del franquisme i el València C.F va passar a ser considerat un enemic, més encara després de pendre bándol a la batalla de símbols..Eixe victimisme fou aprofitat pels aficionats més radicals quan plantejaven "el que no és del València no es valencià" (una ximpleria que ha conseguit implantar-se en moltes ments i que ha afectat sentimentalment a molts altres). Amb el temps, però, hem sabut que persones de la universitat, com ara JJ.Perez Benlloch o Ferran Torrent, patien com el que més amb el seu València encara que no podien fer pública la seua afició per motius d´esnobisme.
Com anomenes el magnific documental de Llorenç Soler aprofitaré una referència que es fa respecte a este tema: Diu Hèctor Villalba "..Diguem que el valencianisme que seguia les tesis de Fuster a la universitat no era el mateix valencianisme que acudia a la processó e la Mare de Dèu o que gaudia amb els triomfs del València".... Doncs bé, de la "passivitat" ideològica dels aficionats durant la dictadura és cert que passem a un fort anticatalanisme a partir de la transició (quan curiosament, el primer partit del València amb la samarreta de la senyera és al Santiago Bernabèu on és rebut amb una bronca espectacular per la seua indumentària). Esta orgia anticatalanista faria extranys companys de viatge. Aixi, la directiva che s´apropa a la madridista i, com be dius, es reflexa amb actes com la cessió de Mestalla al R.Madrid, el1987 i 1989, per a jugar dos partits de Copa d´Europa després del tancament del Bernabèu per incidents. No cal dir que la rebuda a l´equip che en el Bernabéu després d´aixó no va ser tan calenta com el 1977. Calia agrair el servicis prestats. Tan mateix fan el Yomus que comencen una amistat forta amb membres d´Ultra Sur...Tot açó va anar desapareguent a partir dels 90 i la relació d´amor-odi va evolucionar cap al segon...En estes evolucions el ultres també tenen molt a dir. Comencen amb un fort blaverisme espanyolista, evolucionen als finals dels 80 cap a un ultrablaverisme molt proper a UV(recorde fins i tot estelades blaveres i una gran pancarta que exhibien amb el lema "Imperi Valencià") i han tornat als seus origens espanyolistes.

Realment pense que el futur del València CF està obert (si no quebra abans,naturalment) I ho pense sincerament per la evolució de la qual parlava. Crec que és un fet natural..La base social està prou menys polititzada que abans, els aficionats no es senten tan acovardits pel fet d´exhibir qualsevol simbol a Mestalla que implique perill de mort com abans (el cas del teu amic és ben reial i un de centenars) i fins i tot alguns politics de la esquerra ja manifesten públicament la seua passió pel València C.F

Gràcies de nou i per davant de tot educació i respecte compartit.

M´agradaria incidir en el tema del blaverisme institucional al seu del València com a club i, per extensió, a la seua massa social. I també el recolzament i la complicitat dels mitjans de comunicació de la capital.

Continuant amb el llibre "Camp de Mestalla" de Paco Lloret, en el seu apartat dedicat als YOMUS les referències son de el.logi, bé per afinitat o per por a les represàlies. Cadascú que traga les seues conclusions.

"En Mestalla, el grupo ultra por excelencia es conocido por Yomus. El origen de este nombre,que actualmente define al prototipo de seguidor radical valencianista,es confuso. Según la versión popular,un aficionado solia acudir al fondo norte en avanzado estado etílico y apelaba a un supuesto dios Yomus que lo redimiría de las miserias terrenales..La excusa fue perfecta para el grupo...

..Su nacimiento data de 1983. A lo largo de su historia, Yomus ha tenido algunos altibajos. Después de unos principios turbulentos, ha pasado por crisis de identidad -inevitables en un grupo que a pesar de las apariencias es heterogéneo- y ha sufrido una escisión que trajo consigo la aparición de otro grupo denominado GolGran...

..Los Yomus forman parte del paisaje del vetusto Mestalla. El antecedente inmediato a su aparición se encuentra en un grupo de jóvenes que animaban al Valencia a finales de los 70 con un masivo despliegue de senyeras. Aquel fue el embrión del actual grupo que fue atrayendo nuevos miembros aportando colorido a Mestalla. Su aparición les proporcionó protagonismo en una época dificil en la historia del club, cuando la entidad se vio sumida en una profunda crisis. La fidelidad les llevó a mantenerse al pie del cañón en tiempos adversos...

..Al hablar de un grupo ultra resulta inevitable referirse a su faceta violenta. Casi todos los grupos han protagonizado, en mayor o menor medida, desmanes a lo largo de su existencia. Los Yomus no son una excepción aunque están considerados por los expertos en seguridad como un grupo menos conflictivo en comparación con otros, cuyo historial refleja graves incidentes...

..A la hora de animar, los Yomus han justificado su implicación en algunos altercados debido a la presencia de elementos infiltrados que se amparan en la masa. Este grupo se ha caracterizado por lucir bufandas,banderas,ondear enormes banderas y formar mosaicos de colores. Se han mostrado beligerantes cada vez que Barça y Madrid han visitado Mestalla, dando rienda suelta a una animadversión que excede del ámbito estrictamente deportivo...

..Pero la hostilidad del grupo ha ido dirigida a veces contra dirigentes, técnicos o jugadores del club cuando la gestión o el rendimiento de éstos no ha sido de su agrado, lo que les ha convertido en un importante grupo de presión. Yomus se autodefine como un grupo de apoyo al Valencia y de defensa a ultranza de sus colores. Quizás uno de los capitulos más reprobables de su historia tuvo lugar en un Valencia-Atlético de Madrid del año 93 en el que abuchearon a Moacir, único jugador de raza negra."

Cap paraula,però, a altres esdeveniments violents i criminals que han protagonitzat al llarg de la seua història així com la seua vinculació a partits polítics..Este és un exemple de la convivéncia dels periodistes que seguixen al València amb certs tipus de comportament.
Lloret no és l´únic. Altres comunicadors populistes com Julio xxxx ó xxxx Hernández han obert i obren els seus mitjans i micrófons als líders d´esta formació ultra a pesar d´haver tingut problemes i detencions per part de la Policia als últims anys.

Gràcies i salut.

Jo tinc a la ment, un vídeo del youtube on eixia una part del Mestalla amb quatribarrades, banderes blanques i negres i espanyoles.

Quan tinga més temps, intentaré buscar-lo.

Array

No serien aficionats del Castelló? Ells duen banderes albinegres,espanyoles i quatribarrades.. Penja el vídeo si pots, gràcies..

Si mireu el diari EL MUNDO de hui (sé que pot supossar un gran esforç) secció València pag 3 veureu una foto de la sala de juntes de la Agrupació de Penyes del València on s´aprecia en la pared l´escut del València CF sense franja blava damunt una bandera blanca..