La veritat sobre TV3 al País Valencià (estret de www.e-noticies.cat)

La portaveu d'Esquerra al Parlament, Anna Simó, denunciava el passat 28 de novembre que el "Govern espanyol està impedint la reciprocitat d'emissions de les televisions públiques" arran del final de les emissions de TV3 al País Valencià.

En quatre paràgrafs de comunicat, l'exconsellera recordava l'incompliment de l'acord al que van arribar el Departament de Cultura i el Mnisteri d'Indústria el mes d'abril de 2007 i retreia a María Teresa Fernández de la Vega que en "sigui còmplice per inacció" perquè "des del més de febrer té sobre la taula del Consell de Ministres el reial decret que dóna el marc legal i els mitjans tècnics perquè es pugui fer efectiva aquesta reciprocitat".

Simó devia anar sincronitzada amb el Palau de la Generalitat -ja m'estranyava- perquè el mateix dia anterior el Govern va emetre un comunicat molt valent en el que lamentava i rebutjava "el tancament de repetidors", considerava "inacceptable l'actitud dilatòria del Govern espanyol". He trobat a faltar un comunicat igual de contundent amb el finançament, el qual porta dos anys i mig de retard.

Però el que no gosava recordar Anna Simó -ni el Govern català, clar- és que el primer responsable del tancament de TV3 al País Valencià és l'actual president de la Generalitat, José Montilla, que va ser el que va atorgar els freqüències de TV3 a La Sexta quan era ministre d'Indústria. La Sexta de Jaume Roures i companyia naixia així amb el regal afegit d'un munt d'antenes sintonitzades en aquesta comunitat autònoma.

A més de no preveure la crisi de Nissan o de Seat i d'haver fet tard amb el viatge al Japó, Montilla passarà també a la història com el titular d'Indústria que va signar el certificat de defunció de TV3 al País Valencià malgrat que Esquerra tanqui els ulls o miri cap a una altra banda. No cal dir que al desgavell s'hi va afegir també el seu successor, Joan Clos, i per descomptat Miguel Sebastián, que no en vol saber res de res.

El govern valencià del PP va afluixar a canvi de dos compromisos un cop superada la seva obsessió pel mapa del temps: la reciprocitat i el fet que el Govern espanyol aprovés un segon multiplex -que permet quatre canals de TDT- tal i com marca la llei. Les comunitats autònomes amb dues llengües, en efecte, tenen dret a dos canals. A Catalunya, una és per TV3 i l'altra és pel Grup Godó, un dels últims favors que va fer Jordi Pujol a La Vanguardia abans de plegar a l'octubre del 2003. El regal, en aquest cas, va ser a l'agost, que es quan passen desapercebuts.

D'això ja en parlarem un altre dia, però Godó -TD8 i 105 TV no acaben d'aixecar el cap- ha aconseguit ara encolomar dos canals a Joan Laporta -per a Canal Barça- i a Filmax. Tant el FC Barcelona com Filmax no només li han fet un favor immens després de cinc anys d'inactivitat, sinó que a més paguen un milió d'euros anuals en concepte de lloguer.

En la defunció de TV3 al País Valencià, Eliseu Climent també hauria de fer autocrítica. Si el fundador d'Acció Cultural del País Valencià no rebés tantes subvencions de la Generalitat -ve de l'època de CiU: el mateix Pujol també ho va deixar tot lligat amb un ajut de 400.000 euros- segurament hagués estat més crític amb el Govern català.

He assistit a dues rodes de premsa del fundador d'Acció Cultural del País Valencià sobre l'afer: un el 18 d'ocubre del 2007 al Col·legi de Periodistes i una altra el 12 de desembre del mateix a Òmnium Cultural. I en ambdues he tingut la sensació que se li van haver d'arrencar les crítiques al tripartit amb comptagotes. Potser en la segona es va mostrar més contundent perquè ja ho veia tot perdut, però en la primera només va ser gràcies a la pregunta directa del periodista que signa aquesta mateixa columna. Perdonin la modèstia.

Entre els que han fet el ridícul hi ha també, una vegada més, el president de la CCMA, Albert Sáez, que en una comissió parlamentària el passat 10 d'ocubre va demanar als partits catalans que pressionessin Zapatero "davant l'incompliment dels compromisos del Govern espanyol".

En certa manera és com fer la feina bruta al PP: com que el Govern valencià no aconsegueix un segon multiplex -malgrat tenir-hi dret per llei- cal insistir davant el Govern del PSOE. Però Maria Teresa Fernández de la Vega es fa el ronso perquè no vol que el segon multiplex vagi a parar a El Mundo, la Cope o Libertad Digital. Un altre defensor aferrissat de l'espai comunicacional català. Com deia el poeta, pobre Catalunya.