Supose que ho dirà per que St Vicent Ferrer va donar el seu vot als Trastamara castellans en comptes de als comptes d'Urgell (crec) al Compromís de Casp, celebrat després de la mort de Martí l'Humà sense descendència; així va donar via lliure a la noblesa castellana i a la castellanització a la Corona d'Aragó.

Segons tinc entès, ho va fer per que els Trastamara eren més propers als dictàmens de l'església catòlica, més "manejables"; en canvi, els més propers a la línia succesoria dels reis aragonesos passaven olímpicament del que dia del Papa, prenien territoris cristians a tort i a dret, anaven més "a la seua bola": prendre Sicilia, Napols, atacar França, envair Grècia... inclús amenaçar el papat.

En fi, podríem dir que la línia succesoria aragonesa era més "pagana". Supose que no ho degue fer a propòsit, no sabia que això conduiria a la situació que estem ara.

Fotre, jo pel nick pensava que eres de la Plana!

Doncs no és per fer-me pesat, però jo crec també que s'ha exagerat sobre el fet que Vicent Ferrer promoguera persecucions contra jueus i moros. al cap i a la fi, sostingué debats teològics amb ells, com el famós de Tortosa, i inclús convertí alguns, com el moro Ibn Hanaxa, a la Valldigna (que prengué el nom de Vicent Ferrer).

Vicent Ferrer a més és un símbol del nexe entre el País Valencià i el Principat: Son pare era de Palamós (PALAMÓS, si ens estàs llegint ja ho saps), i com he dit ell estudià molt de temps a Catalunya. A més va dir aquella famosa frase, referint-se als habitants dels Serrans de que estats en mig de Castella i Catalunya. I com he dit, Vicent Ferrer estimà profundament la nostra llengua, usant-la sempre en els seus sermons, i fins i tot arreu d'Europa. Ell s'esforçà perquè els Trastàmara l'aprengueren, i fins i tot podem dir, com diem a la secció de "Blaverisme i Església", que ha aconseguit un miracle pòstum, que és que en la castellanitzada església valenciana un dia a l'any com a mínim es faça la missa en valencià (el dia que se celebra la seua festivitat).

La llista que has fet, Tombatossals, excepte crec que aquest personatge, és prou encertada. Jo afegiria per exemple l'Arquebisbe Mayoral, ja que parlem de l'Església, que introduí la castellanització a l'Església al s. XVIII. I com no, a Vicente Blasco Ibáñez, que a banda que escrigué quasi tota l'obra en castellà (tot i que començar en valencià, cosa que poca gent sap), va ser un dels pares de l'anticatalanisme, com indiquem en aquesta web. A banda, hi ha un episodi poc conegut d'aquest individu, que demostra la seua baixesa moral. I és que va fer unes plantacions de tarongers en Argentina, i se'n dugué llauradors valencians de la Safor, l'Horta, la Marina i altres comarques. Els va prometre el cel com qui diu (que la collita seria per a ells, etc.), aprofitant-se de la seua bona fe i analfabetisme. I quan la finca començà a produir, agafà els diners i els deixà en l'estacada.

Ací, Tombatossals, reconec que jo també parle en part per motivacions personals, ja que un d'eixos valencians analfabets i enganyats va ser un dels meus besavis...

Doncs no, Vicent Ferrer va ser un traïdor a la seva pàtria, al intervindre a favor dels Trastàmara, i amb ells la decadència de l'antic regne i la pérdua de la sobirania nacional amb el temps, inquisidor i assassí sí de prostitutes, homesexuals i infidels, que jo no sé a què es refereixen quan diuen indidels?. Un sant eixe tipo?, de l'església res bo es pot esperar mai, i cada dia ho veiem més clar encara.

A vore almogaver, has de clavar-te en la ment de la gent d'aquella època, qui no era un assassí fidel predicador de l'esglèsia catòlica?

Sant Vicent Ferrer predicava en valencià, i no crec que sapiguera que el seu vot portaria tanta merda i destrucció al nostre país.

Si, es veritat, no tota, però una part important si, ficant-me ja en la mentalitat actual.
Però amb tots els respectes, ja que sens dubte alguna la majoria d'usuaris, que no tots, teniu un bagatje cultural i de coneixement històric molt ampli i documentat, trobo que no val la pena arribar molt lluny en l'història a l'hora de rebatre culpabilitats en la castellanització.
Perque el present es un, tots sabem d'on venim i com hem arribat aqui, els renegats també, però patalejen com un nen petit que no vol sentir una afrenta. I en aquest sentit la culpa ara es únicament cultural i d'immersió, dons resideix en cada un dels habitants fer ús de les eines per ser qui diu que es, en aquest cas dels PPCC.
I molta gent que se sent valenciana, mallorquina, catalana no usa, no defèn, no reivindica i no passa per sobre de l'imposició castellana.

Per sort, en la meva visió personal, els pitjors temps ja han passat, s'ha sortit de la uvi i ara cal seguir endevant, dons està en les nostres mans recuperar el llegat històric que aquesta pàgina molt bé enumera amb tota la vehemència i contundència que cada u sigui capaç de mostrar.

Hem sortit de la UVI? jo diria que no, ara estem pitjors que abans, per que abans estavem en una dictadura, ara quasi el mateix però amb la màscara de "democràcia", la gent viu apartada de la política sense importar-li un pito el que li estan fent.

Dels 3 vots que tenien els valencians, 1 va ser cap als Trastamara, 1 per a Jaume d'Urgell i l'altre es va abstindre o no va acudir, això tinc entès jo.

Era un jutge o un advocat de l'època, no recorde, i si, si que es va abstindre. Però per no se quin rotllo, Aragó tenia dret a més vots, per que no es tractava de vots per regne, si no de que els nobles més importants de la Corona votaven, donava igual si eren del Regne de València, Principat de Catalunya o Aragó.

Websmaster, no soc del Principat, soc del País Valencià i de la Plana Baixa, em resulta del tot impossible l'haver-m'en de possar en la mentalitat de l'època, però potser i no deixe de reconéixer, què les coses foren d'aquesta guisa, però no per això canvie l'opinió al respecte, tot i pensant en la mentalitat actual, el fet de clavar-me'n amb l'església?, que no pas crec haja estat tant greu, és per raons què no venen a conte en aquests moments, però estan més què raonades.
Si pot ser l'opció dels trastàmara fós l'opció menys dolenta, al igual què no es pot negar les virtuts dels reis que accediren el tró, però si tanmateix de la desaparició del nostre casal antic i fundador de Barcelona.
El fet de predicar en Català no significa què foren nobles les seves accions, i no per això ser un sant, ni tampoc el mitificar-lo d'aquesta manera.
També haig de dir què, en cap moment m'he posat en la gent què hi puga creure, ja què pens no he ofés la fe que cadascú puga tenir.
Però bo el comentar aquestes coses no són més que opinions personals, i aquí el que és tracta és de debatre i intercanviar opinions, imagine!, no?.