- Nacionalisme. El 55% diu sentir-se igual d'espanyol que valencià, el 17,7% més espanyol i l'11% més valencià. El 12,3% només espanyol i l'1,8% només valencià.

- Llengua. El 55% parla valencià amb fluïdesa, el 62% el llig i el 35% l´escriu. Un 60,5% es definix castellanoparlant, un 21,5% valencianoparlant i un 17,5% bilingüe.

- Immigració. El 34,7% considera que l'arribada d'immigrants enriquix la cultura d'Espanya i un 25% no. El 51% creu que els que treballen tenen dret de vot.

- Política. Entre l'1 (extrema esquerra) i el 10 (extrema dreta) els valencians se situen en el 4,59 de mitjana.


El 60,5% dels valencians es consideren més bé castellanoparlants front un 21,7% que es definixen com a valencianoparlants, segons l'enquesta Identitat Nacional a Espanya, elaborat pel Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). Esta elecció del castellà com a primer idioma no és contradictòria amb el fet que la majoria dels consultats, un 55,7%, afirmen parlar valencià amb fluïdesa, molt lluny del 64,9% de la mitjana de comunitats bilingües com Catalunya, País Basc, Balears o Galícia. L'ús del català, per exemple, aconseguix al 81,3% de la població

El percentatge de ciutadans capaços d'escriure en valencià no arriba al 36%, un total de 15 punts per davall de la mitjana de les autonomies que compartixen un altre idioma amb el castellà. Un altre dels aspectes que presenta resultats dispars és el pes de l'idioma en les llars. A la pregunta: "A casa es parlava valencià?", un 28,8% respon afirmativament per un 37,5% a Catalunya i un 18,8% en el País Basc.

Respecte de la identitat, el 55% es considera tan espanyol com a valencià, un 17,7% més espanyol que valencià i l'11% més valencià que espanyol. Únicament espanyol es considera el 12,3% dels ciutadans de la Comunitat Valenciana, mentres que els que es consideren únicament valencians es reduïxen a l'1,8%. Els valencians se senten molt orgullosos de ser-ho en un 42,5% i se situen políticament en el centre (en una escala d'1 a 10, sent el 0 l'extrema esquerra i el 10 l'extrema dreta; la mitjana és del 4,59).

El percentatge de persones que declaren sentir-se tan espanyoles com a valencianes supera la mitjana de l'informe (51,4%). A Catalunya baixa al 40,9%, i en el País Basc al 32,2%. La dada de la Comunitat Valenciana és inclús superior a l'obtingut a Madrid, on el 45% se sent tan espanyol com a madrileny.

Entre els valencians, el 51% se sent "molt identificat" amb el poble o ciutat en què residix, i quasi el mateix percentatge (47%) mostra la mateixa afinitat per la seua comunitat autònoma. La taxa es desploma al 6,5% entre els que mostren este sentiment per "el conjunt de territoris de la llengua catalana". A Catalunya, un 30% dels enquestats se sent molt identificat amb els Països Catalans.

L'enquesta, que es va realitzar abans que s'haguera fet evident el canvi de cicle econòmic, mostra que el 34,7% dels valencians es manifesta d'acord amb la idea que l'arribada d'immigrants enriquix la cultura d'Espanya (el 25% s'oposa a això), encara que un 34,5% sostenia que hi ha un descens de sous relacionat directament amb l'arribada d'esta mà d'obra de l'estranger (el 29% ho considerava fals). A més, el 51% afirma que si treballen i paguen impostos, han de tindre dret al vot.

Respecte al fet que el catolicisme siga un aspecte "molt important" de la identitat espanyola, el 31,8% dels valencians enquestats van respondre que estan d'acord amb esta afirmació, enfront d'un 24,5% que es manifesta en contra. Enfront d'estes dades, un 17% va dir estar "ni d'acord ni en desacord". Són més els que diuen estar molt en desacord (14%) que els que es mostren molt d'acord (9,3%) amb esta idea.

L'enquesta es va elaborar al gener del 2007, amb una mostra de 3.192 entrevistes en tota Espanya, de les quals 600 es van realitzar a Catalunya, la Comunitat Valenciana, el País Basc i Madrid, respectivament.

Extret d'El País