Projecte Miquel Gil


No cal que us diga que Miquel Gil és per a mi un dels artistes més grans que hi ha a hores d’ara per estes terres. La meua admiració és absoluta. Anit 301 anys desprès de la derrota d’Almansa i al claustre de la Universitat de València del carrer La Nau, uns pocs centenars de persones vam poder viure una d’aquelles nits que sempre ens quedaran en la memòria. Miquel ens presentava el seu últim treball: Eixos. Ho feia a la seua ciutat, València, quasi un any desprès de treure el disc a la venda i d’haver-lo passejat per desenes d’escenaris. Així d’agraïts som els valencians amb els seus fills més il·lustres. Veia al Miquel i la seua banda -Cristóbal Rentero, David Pastor, Borja Penalba, David Farran, Lluís Molas i Albert Ortega- i veia l’estàtua de Lluís Vives i tenia la sensació de què tampoc sembla que hagen canviat tant les coses per estes terres. Però, cabòries a banda, no sé si podré explicar el que va significar vore en acció estos músics acompanyats per gent com l’Spyros Kaniaris, Sole Giménez, Feliu Ventura, Mohamed Soulimane i Mohamed Bout Ayoub de l’Orquestra Àrab de Barcelona, José María Reillo i els amics d’Al Tall, entre d’altres.
Estàvem allà escoltant-los, veient-los com gaudien i ens transmetien tota la seua força i demanant que allò no s’acabara. El Miquel és un tio gran. No sols fa un treball constant de recuperació, invenció i modernització dels sons particulars que té la nostra Mediterrània sinó que ens fa arribar a través de les lletres de les seues cançons els i les poetes actuals del País. Enhorabona a la gent dels Serveis de normalització lingüística de les universitats públiques de València per organitzar este concert.
Ací vos deixe Cançó dels traginers, amb la Savina Yannatou. Este és un concert de fa uns quants anys i del que es va treure un CD i un DVD.
               www.enricmorera.com/blog/