El català i el valencià són com el castellà i l'argentí, i a més a més les seues analogies són gairebé les mateixes. Veiem uns quants exemples:
CASTELLANO: Chaval, apárcame el coche a dos manzanas de aquí.
ARGENTINO: Pibe, aparcáme el carro a dos cuadras de acá.
CASTELLANO: ¡Pero mira que eres gilipollas!
ARGENTINO: ¡Pero mirá que vos sós un boludo!
Noteu que canvien els substantius, els pronoms i fins i tot la flexió verbal.
Noteu que, en el cas de l'argentí, roman el pronom i la flexió verbal medieval "vos sós" (la "i" ha estat substituida per un accent), avui desapareguda al castellà de la resta del món.
Curiosament, la flexió verbal valenciana d'avui és la mateixa que podem trobar als textes en llengua catalana escrits durant l'Edat Mitjana, i que a València s'ha conservat (exactament el mateix fenòmen del castellà que es parla a l'Argentina).
Pel que fa als sinònims: Ací diguem "gilipollas" i a l'Argentina "boludo", que signifiquen exactament el mateix. A València diuen "fava", "tronat", i a Catalunya diuen "ximple" o "poca-solta" (una vegada més, un fenòmen molt semblant).
Pel que fa als pronoms, a Castella diuen "tú" i a l'Argentina diuen "vos". Amb els possessius nosaltres tenim un cert paral·lelisme: "meva", "meua". Però és la mateixa paraula. Això és perque a molts textes llatins -fins i tot a l'Edat Mitjana- la "v" i la "u" s'escrivien exactament de la mateixa manera.
De fet, els noms propis "Joan" i "Iván" són exactament els mateixos. La "J" no existeix en llatí, i s'escrivia exactament igual que la "i". O siga: IVAN (que podem llegir com "juan" o "iván" indistintament).
Un darrer apunt:
A Llatinoamérica empren més sovint els diminutius com "chiquito", "papaíto", "bailecito"...
A l'Estat Español no tant. S'utilitza més sovint la paraula "pequeño".
Curiosament a la llengua catalana trobem el mateix fenòmen: "xicotet" a València (traducció literal al castellà = chiquitito), i "petit" a Catalunya (traducció literal al castellà = pequeño).
Tanmateix, els castellanoparlans no tenen cap problema per a defensar la seua unitat lingüística malgrat aquestes grosses diferències.
Els blavers que es diuen valencianistes han d'adonar-se que el secesionisme lingüistic no li perjudica gens ni mica als catalans. Només li perjudica als propis valencians.
¿Vos imagineu que els argentins declaren la seua parla com a un idioma independent del castellà? ¿Qui eixiría perdent?
Tant uns com els altres, l'escriuen igual, però les seues pronunciacions són notablement diferents. Els argentints tenen un so "g" o "j" molt semblant al de la paraula "Giorgio" en italià, que no existeix en el castellà peninsular. Nosaltres tenim un so "z" que desapareix a tota Llatinoamèrica. Les diferències de pronunciació són encara més nombroses (no les diré totes). Però tant uns com els altres, escriuen igual.
¿Perquè els valencians són incapaços de comprendre que la seua llengua i la catalana són exactament la mateixa, que tenen la mateixa gramàtica (Les "Normes de Castelló"), i que això no és cap obstacle per a que cadascú les pronuncien de manera diferent?
Qui més tenen a perdre en tot això, són els valencians. Per separat seran sempre més febles.
Última edició per Fartdefatxes (12-09-2006 21:07:26)
© 2004-2011 Antiblavers.org i altres contribuïdors |
