Tibet

Disculpeu-me. Tot i que ha estat un error involuntari, duc massa dies sense dir-vos res. Acabe de llegir els vostres comentaris i m’han semblat oportuns. He estat fora. M’havia endut el portàtil a Brusel·les per tal de fer algun comentari, però un succeït que no ve al cas m’ha privat durant 6 dies de poder utilitzar-lo. A la fi de les festes falleres vaig decidir viatjar amb la família a la capital d’Europa. L’estat belga ha format un nou govern amb un nou primer ministre flamenc que no sap cantar l’himne nacional, La Brabançonne. Allà per l’any 1830 va néixer Bèlgica, un estat creat a partir de la recomposició europea després de les guerres napoleòniques. Hui hem passat a la vora de Waterloo, lloc on fou definitivament derrotat Napoleó per l’incipient imperi britànic. Algú ha descrit la situació actual com la d’un estat siamès (flamencs i valons) units pel cap de la capital de la Region Brussels. Crec que és una imatge molt encertada. Europa camina cap a la seua unitat accelerada i, alguns treballem per al seua diversitat de pobles, països i regions. Ací, a casa nostra tot camina cap al bipartidisme uniformitzador. Espanya no pinta res a Europa ni al món. Ací, mentre els xinesos han fet del port de València l’entrada per a fer la competència deslleal als nostres productors, ZP no ha dit res de la vergonya del Tibet. Tots els líders europeus s’hi han pronunciat i ací res de res. Faran a Bono president de les Corts Espanyoles. Ha traït els saharauis i això del Tibet els sembla un conte xinès.
Durant estos dies he parlat amb poca gent, m’he dedicat a la família, a visitar amics i fer turisme. Ens férem a Bruges una foto amb Joan Lluís Vives. La seua família com la de molts altres jueus va ser cremada per la Inquisició. Vives va ser un precursor de la idea europeista. Ara dedicaré els dies que resten fins el Consell Nacional a escoltar els afiliats i consellers del BLOC. Cal parlar molt i decidir el camí i poar les energies en esta nova etapa que ara s’enceta.
http://www.enricmorera.com/blog/