Bernat Joan: “La revolta pacífica del Tibet hauria de fer recapacitar la Xina”

Bernat Joan ha manifestat que “com es podia preveure fàcilment, aquests dies s’està produint al Tibet una revolta pacífica que és ofegada en sang per la repressió de les autoritats xineses”. Aquesta situació, segons Joan, “no és nova al Tibet, però sí que es dóna en unes circumstàncies que, segons com s’encarrilin, haurien de servir per fer-hi avanços en positiu”. El secretari de Política Internacional d’Esquerra considera que “la Xina té una ocasió d’or per millorar la seua imatge de cara a la celebració dels Jocs Olímpics a Beijing, si dialoga amb les autoritats morals del Tibet i reconeix l’especificitat d’aquella nació sense estat, i, en canvi, també pot empitjorar la pròpia imatge si davant les reivindicacions tibetanes només hi oposa la repressió”.

Segons Joan, “la Xina és una gran nació, amb unes potencialitats extraordinàries, que es podrien desenvolupar si hi apareixia una nova lògica política, vinculada amb la democratització i amb el tancament de ferides nacionals, com l’ocupació del Tibet”. En aquestes condicions, “hi sortiria guanyant el Tibet, certament, si aconseguia el reconeixement dels propis drets nacionals, però també la Xina, que guanyaria respecte a nivell internacional i consideració entre els propis tibetans i entre els xinesos demòcrates”.


Els mitjans de comunicació i l’Iran

Bernat Joan també ha lamentat “la visió que els mitjans de comunicació de masses, a la nostra part del món, han donat de les eleccions a l’Iran”. Segons Joan, “semblava que s’estava produint un procés electoral normal, en una democràcia convencional, mentre que la majoria dels candidats i de les candidatures havien estat anul.lats per les 'autoritats' religioses”. Pel dirigent d’Esquerra, “tractar una teocràcia, una dictadura sense pal.liatius, com si es tractàs d’una democràcia més o menys regular constitueix una estafa per als lectors, espectadors i oients que s’acosten a la notícia”.

Així mateix, Bernat Joan considera que “la posició més assenyada ha estat la del Consell Nacional de la Resistència Iraniana, encapçalat per Maryam Radjavi, que s’ha oposat a unes eleccions celebrades en aquestes circumstàncies, i ha demanat l’abstenció com a signe de protesta davant la dictadura”. Segons Joan, “l’esperança per a l’Iran passa per un procés democràtic que elimini interferències religioses en el procés polític”. Finalment, ha expressat la seva preocupació “perquè tot plegat no tengui una influència negativa sobre el camp d’Aixraf, a l’Iraq, on s’hi troben des de fa un parell de dècades milers de membres de la resistència”.