We can
Ningú donava un xavo per Obama. La maquinaria de Hillary està(va) perfectament engreixada. Tenia diners i importants suports al Partit Demòcrata. Després de 8 anys desastrosos de govern de Bush, el triomf dels demòcrates és més que probable. El matrimoni Clinton venia a substituir la família Bush. Però hi ha una tendència de fons que està fent canviar una partitura coneguda. Obama ve de guanyar a Kansas, Nebrasca, Luisiana i Washington a la costa oest. Fins i tot Obama ve de rebre el suport dels bascos d’Idaho amb un “gora Obama”. Els valencians hauríem de votar a les eleccions nord americanes. Bona part del futur del món es juga als EEUU. Espanya no deixa de ser un estat menor i provincià (cal seguir la nul.la política europea de ZP) dins la Unió Europea. La campanya per a l’elecció dels candidats presidencials és apassionant, plena d’idees i visió de futur. Cal seguir el discurs d’Obama a Seattle on es concentra un cluster d’empreses de tecnologia verda. De fet, després del boom tecnològic dels anys 90, ja es parla d’una pròxima revolució verda. Hi ha un evident creixement de lla indústria cleantech que serà el motor de l’economia de la pròxima dècada. Ací és un fàstic vore tot el dia el PP-PSOE. Ho tenen tot. Quin esforç més gran per diferenciar-se els dos grans partits nacionalistes espanyols. Un ha passat de negar el canvi climàtic a voler plantar 500 (no un milió, ni deu) milions d’arbres. L’altre es vol camelar el vot amb una paga de 400 euros per barba. El debat és impressionant, em fa recordar les subhastes de tómbola de la fira baratera. Aixó sí, els valencians no pintem res de res. Ni el PP de la prepotència absoluta (aclariment a un blogger: no estem en contra de la Fòrmula 1 perquè la volem al circuit Ricardo Tormo. Ja hem gastat 20 milions d’euros en acondicionar-lo. Fernando Alonso eixe gran espanyol que ha fixat residència a Mònaco, diu també que és la millor solució. Estem en contra de gastar 140 milions d’euros de tots els valencians a major glòria de la butxaca d’Agag, el gendre d’Aznar). Vaja que els valencians som un poble invisible. Fins i tot els del PP d’ací han recollit una bona colla de cuneros als quals Rajoy necessitava fer un forat. I així els paga. De transvassament res de res. Vaja que els del PP d’ací no pinten un mandao. L’aigua de l’Ebre per als projecte “verd” que vol fer el PSOE d’Aragó a los Monegros. I ací a callar i a ofrenar. El PPSOE s’ha posat d’acord en negar als valencians un tracte fiscal just. A les Corts han votat en contra de la publicació de les balances fiscals. Els seus caps a Madrid han decidit que els valencians paguem i callem. Estem a nou punts per darrere de la mitjans espanyola (91%) i per tant hauríem de rebre i no pagar. Quina colla. Però constate que poc a poc anem fent camí i hi ha milers de valencians i valencianes que no es resignen i que han dit prou. We can. Ho he vist esta setmana a Mislata, Requena, Villar del Arzobispo, Castelló -en la presentació dels nostres candidats-, en la Convenció programàtica de València de dissabte al matí, o hui mateix al Barri Roca de Meliana a l’Horta Nord. Hi ha partida. Tots i totes sou necessaris.
http://www.enricmorera.com/blog/