Reprenc després d’un llarg temps, enriquint aquest fil i en concret el glossari polític d’organitzacions nascudes a l’època republicana al País Valencià que dissortadament hi són desconegudes per molts catalans, balearics i sobretot per valencians.

Acció Cultural Valenciana. Associació universitària fundada el 8 de març de 1930 sota la presidència d’en Germà Vicens i Moltó per un grup de joves professors: Emili Gómez Nadal, Francesc Carreres i de Calatayud, Jesús G. Tolsà, Francesc Bañón i Viciedo, Manuel Sanchis Guarner, Juli Feo Cremades, Antoni Igual Úbeda, Carles Tudela, Josep Llavador, Joan Beneyto Pérez i Felip Mateu i Llopis. Es proposaven “endreçar la marxa de la Universitat” i fer-la “valenciana, jove i europea”. Van desplegar una activitat cultural d’orientació i agitació molt diferent a la practicada fins aleshores pel valencianisme, amb el màxim rigor i d’exigència. Van declarar-se catalanistes, alhora que afirmaven rotundament la unitat lingüística. El seu òrgan, “Acció Valenciana”, dirigit primer per Mateu i Llopis i després per Lluís Querol i Roso, contribuí a la formació d’un esperit valencianista no folklòric, modern, d’horitzó universal. Es federà amb el grup Palestra, de Barcelona, i amb l’Associació per la Cultura de Mallorca, amb els quals patrocinà el campament de Germanor Catalana al Pla de la Garga (novembre de 1930). Des del seu setmanari saludà “joiosament” la proclamació de l’Estat Català (abril de 1931). Tot i que els seus inicis volgué servir de pont de concòrdia entre la dreta i l’esquerra valencianistes, no hi reeixí, i poc després de l’adveniment de la República es dissolgué; una bona part dels seus membres passà a engrossir els partits polítics valencianistes d’un altre signe creats en l’avinentesa, mentre els restants van dedicar-se a tasques culturals.

Acció Nacionalista Valenciana. Grup fundat l’agost de 1933 per dissidents de l’Agrupació Valencianista de la Dreta i un nucli d’escindits del Centre d’Actuació Valencianista. Tingué com a òrgan de premsa el setmanari “Acció” (1934). Molt afí a la Derecha Regional Valenciana, féu del catolicisme un pilar bàsic del seu programa i propugnà la “democràcia jeràrquica cooperativa” però tocant al valencianisme anà més enllà que el partit company i postulà un nacionalisme radical, reivindicant “l’existència de la personalitat nacional valenciana”, “el govern propi del País Valencià”, la “llibertat de poder pactar confederalment amb altres països” i “l’unilingüísme oficial”, fins i tot per a les comarques de parla castellana. Des de juny del 1935 passà anomenar-se Acció Valenciana.

Agrupació Valencianista de la Dreta. Societat política, fundada el 1930 presidida successivament per en Josep M. Esteve Victòria, Josep Calatayud Bayà i Robert Zaragozà. Nascuda a l’ombra de la Derecha Regional Valenciana, no sembla haver precisat mai un programa propi, llevat d’afirmar principis confessionals i conservadors. Tampoc no es definí davant dels problemes més polèmics del moment, com ara l’Estatut d’Autonomia. El sector més dinàmic i nacionalista s’escindí el 1933 per a infantar una nova organització, l’Acció Nacionalista Valenciana.

Aprofitant l'acostament d'aquestes festes de Nadal us recomane com a regal, i prosseguint una mica el context d'aquest fil, el llibretet d'Arnau Gonzàlez i Vilalta que té com a títol VALENCIANISTES A CATALUNYA. Actuació Valencianista d'Esquerra (1932-1937) de l'editorial valenciana Afers, juliol de 2007.

Salut i bona lectura!!!