Als meus pares a Girona, en un restaaurant i van sentir que no hi havien taules (els ho dien a uns castellanoparlants) i ma mare ja tirava cap a fora però mon pare ho va preguntar, i li van dir que els quedava una

A mi em va passar fa anys, crec que era el meu primer viatge a Barcelona... ciutat en la que ara visc (quines coses!) estava amb un parell d'amigues (també d'Alacant) a la plaça Sant Jaume veient un aplec sardanista i m'entra un senyor en anglès; jo li dic: '-mestre, em pot parlar català, eh? que sóc del País Valencià!' al senyor aquell li va canviar la cara, i va i em diu: '-home, si ets valencià, llavors tu ets de casa, noi!'. Solen ignorar moltes coses sobre la gent que venim del sud del Sénia, per exemple es creuen que tots som del València i votem al PP, sobre el primer, sempre els dic (i és ben cert) que a Alacant ciutat no arriben al 2% el seguidors del València, ja que és un equip al que tenim bastant rivalitat, per tant és més fàcil trobar un catalanista de Madrid que un seguidor del València a Alacant, i sobre el segon... que és una vergonya que ens governen els Pperos, però si tothom allà fóra del PP els demés partits polítics no existirien... però en linies generals tenen un bon concepte de nosaltres (i no se ni tan sols si ens el mereixem) i ens reben millor a nosaltres que no nosaltres a ells, tot i que n'hi han honroses excepcions, és clar

Amic Curial, perdona que et corregisca... a les catalanes no els agradem tant com dius els valencianets... s'estimen més els bascos, per exemple, és als catalans a qui els encanten les valencianetes, això sí jeje

Última edició per Phelestres (29-09-2007 06:37:04)

A mi aquest estiu, mentre passava les vacances a Eivissa. La veritat es que estava un poc sorpresa, per que a la gent natural de l'illa els parlava en català i sempre en contestaven en castellà, i les meues amigues i jo estavem un poc enfadaes, per que no ho enteniem. Però un dia fent-se un coctel a la platja de ses cavallets, la cambrera, en escoltar-nos parlar, ens va preguntar que d'on erem. Li vam dir que de València, i quan teniem els coctels a mig beure ens els va tornar a plenar.
Eixe mateix dia, sopant al port d'Eivissa, el cambrer que ens va atendre, era català, per l'accent ens va conèixer, i ens va convidar al postre!!!

Curial, allà he sentit moltes histories amb lo de "creilla", ja que li diuen patates a les creilles, aixì que no és cap blaver català