Gent d'antiblavers, llegiu aquesta història biogràfica sobre este individu.

Està extreta (i traduïda) dels fòrums del diari ABC. Sí, senyors, del diari ABC!

A pesar de tenir un passat de roig-progre-guai que escrivia en "Viejo Topo” i en altres publicacions de l'esquerra radical dels anys setanta, entrats els anys 80's, amb l'ofensiva ideològica impulsada per Reagan a nivell mundial, el nostre personatge havia derivat ja cap a posicions d'espanyolista militant, el que en poc temps es convertiria en una mutació de capoll en crisàlide. En efecte, el nou Federico havia sofert una espantosa transformació, i apareixia ara com capdavantera de la dreta més carrinclona (els de sempre).

Veiem doncs, que és un home de fermes conviccions, com Fernando Sabater, Pilar del Castillo o Josep Piqué, per citar uns quants exemples de ex-rojos il·lustres. Sempre es pot dir que la vida canvia i que l'home evoluciona. En aquests casos no és així, ja que es tracta del típic snob que s'apunta a la moda del moment, que és el que dóna diners. Gens pitjor que un ex-pseudomarxista.

D. Federico va néixer a Teruel, que efectivament existeix, i ràpidament es va anar a estudiar a Barcelona, a la qual deu una part del seu èxit i prestigi. Però lluny d'agrair el que Barcelona va fer per ell, pretenia que Barcelona anés com ell. És a dir, que es parlés única i exclusivament castellà en l'àmbit de la universitat i, a poder ser, també en la parada de l'autobús.

Home d'infrangibles conviccions, en 1980 es va presentar a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya pel partit Socialista d'Andalusia, avui Partit Andalucista. Com es pot veure, en menys de tres anys havia passat d'escriptor marxista que utilitza paraules superintelectuals com panacea o unilateralment a ser l'únic aragonès andalucista de Catalunya.

Surrealista.

Poc després, en companyia d'Armando de Miguel (altre ex-marxista pelma de "El Viejo Topo") i d'altres bandarres per l'estil, va promoure el Manifest dels 2300, una càrrega de cavalleria frontal contra la cultura catalana. En represàlia, Terra Lliure li va pegar un tir en un genoll, en un atemptat esperpèntic alhora que desafortunat. Açò va provocar la desbandada gairebé immediata del selecte grup d'intel·lectuals . En Federico, ple d'odi i rancor per la lesió de lligaments creuats, va fugir valentament i es va refugiar a Madrid.

Instal·lat en la Vila i Cort, i ja sense embuts, Jiménez Losantos va començar una fructífera carrera com agitador i intoxicador de masses que dura fins als nostres dies. Ultradretista camuflat de liberal, es va posar sota la protecció de Pedro J.Ramírez, altre "demòcrata" de tota la vida.

De la mà de tan insigne tutor, va passar per "Diario 16" i "Antena 3 Radio". Quan Antonio Herrero es va ofegar al maig de 1992, en un estrany accident que li va sobrevenir a bord d'un iot, Federico Jiménez Losantos, era tan sols un jove prometedor, encara que especialment dotat per a la infàmia, la distorsió interessada i la manipulació. Estava encara lluny de convertir-se en la gloriosa veu de la radiodifusió mundial, però, a la manera dels toreros, apuntava maneres. La seva capacitat de fabulació goebbeliana va atreure ràpidament l'atenció dels cercles més reaccionaris d'Espanya (els de sempre).

En 1992 va saltar a la COPE, on va arribar, amb la intenció d'omplir el buit deixat per Antonio Herrero. I vaja si ho va omplir! Des d'aleshores, Don Federico regna en l'abocador radiofònic que mantenen els bisbes espanyols amb els impostos que paguem tots: una pocilga anomenada Cadena COPE.

Heus aquí el púlpit a través del com, aquest telepredicador cridat Freddy (com el Krugger) i la seva colla de anticatalanistes embruten les ones de ràdio de l'Estat cada matí. Tampoc desaprofita els mitjans de comunicació escrits afins per a bavejar el seu anticatalanisme de forma impune des de fa molts anys (o hauríem de cridar-lo catalanofòbia?) I per si no fos poc, vomita també per Internet, a través d'un tabloide "digital", del que es nodreixen una immensa majoria dels que entren en els fòrums de l'ABC (altre tabloide, per cert).

Llàstima que a D. Federico no se li hagi pogut enxampar, com a Pedro J, en companyia d'un transvestit, amb un taló d'agulla ficat en l'ull del cul. Ja saps, digues-me amb qui vas … No seria d'estranyar que tingués perversions particularment infestes. En general, tots els tipejos amb afany de protagonisme les solen tenir.

Que aquest periodista aragonès està ple d'odi cap a Catalunya ja no és un secret per a ningú. Duu anys vomitant anticatalanisme a tota hora, escudant-se en la seva imatge de periodista liberal. Un autèntic lliurepensador que, no obstant això, curra en un programa matinal de la COPE (l'emissora dels bisbes), on, en cap cas, s'aboquen opinions tendencioses. Des d'aquest programa, aquest personatge escup diàriament tones de merda manipulada, que li serveixen per a incrementar l'odi cap a Catalunya a Espanya. No hi ha un sol dia que deixe d'emmetzinar l'aire amb les seves mentides. Un exemple:

Crida una senyora que diu que viu en un poble de Girona. Després d'una conversa informal sobre el temps, les tasques domèstiques i el reuma, Don Federico entra a matar sense més dilació. Li pregunta a la senyora pel motiu del seu cridada i aquesta diu:

-Ai, és que aquí estem començant a estar farts del tema del català.

Que curiós! Mai entra ni una sola cridada que no li dempeus a ell i al seu equip d'aus rapaços contertulis per a una escabetxina dialèctica on no s'escatima gens de la més cutre demagògia curosament adornada d'un llenguatge pseudoliberador. Tot el discurs que es desenvolupa està calculat al mil·límetre per a infondre odi cap a tot aquell que desconeix la realitat social de Catalunya.

Per a rematar, aquest ressentit està clarament vinculat amb el anticatalanisme de hui a València. No hi ha més que entrar en una de les webs oficials del blavero-valencianisme per a trobar les proves del delicte. Es posen a explicar en què consisteixen els delictes del pancatalanisme i resulta que la primera font autoritzada a la qual citen és precisament D. Federico Jiménez Losantos. (http:// www. regnedevalencia. com/ pancatalanisme.htm )

QUINA CASUALITAT!!

Última edició per daniol (06-09-2007 20:56:46)