Vilanova del Grau, Poble Nou de la Mar, el  Grau  i el Cabanyal com diem ara (els districtes marítims), annexionats a la ciutat de València en 1897 són l'exemple més viu i interessant de la formació de València com un entramat de pobles. No és la meua intenció d'escriure la història des dels seus origens, perque d'això ja n'existeix informació, m'hi dedicaré a reflexionar i a dir la meua tot seguit.

El Cabanyal, és a hores d'ara pese al qui li pese, un microcosmos autosuficient que els seus origens es poden remuntar als privilegis atorgats als pescadors pel rei en Jaume I, un poble, que encara perdura, amb formes intenses de sociabilitat que s'han manifestat en el llenguatge, de costums singulars, la vida que albira a les seus pròpies manifestacions festives, les reunions dels casinos i tavernes fins a la mateixa trama urbana amb cases petites firmement alineiades d'una particular i singular arquitectura modernista i racionalista que encara, amb el pas del temps, romanen avui en dia.

El Cabanyal ha necessitat lluitar per a sobreviure. Primer, per constituir-se com a poble autonom  a continuació, ha estat una lluita contra el mar; després, contra la voracitat de la ciutat i posteriorment contra l'abandó, la marginació, la inèrcia, i els interessos especulatius; una lluita contra una determinada manera de veure la societat actual per part dels poders polítics econòmics, i contra el seu mètode per a adjudicar papers secundaris als barris perifèrics. Però el Cabanyal  mai ha perdut la personalitat que li va donar origen. Personalitat molt diferenciada que intenta mantindre, coste el que coste, amb l'existència d'un fort i arrelat component associatiu i amb l'interés i l'orgull que tenen molts dels seus habitants per conèixer els secrets de la seua història. La seua importància s'ha posat de manifest després d'haver tret a la llum el seu passat històric i haver mostrat la seua (la meua) infrangible decisió de no renunciar a ell. Al cap i a la fi això no és més que un dret bàsic, no?.

Per als que encara no estiguen informats, quina és la seua amenaça?, què és el que es preten?. El Cabanyal, barri declarat a l'any 1993 pel govern valencià, com a Bé d'Interès Turístic, es projecta, per decisió de l'ajuntament de València, perllongar l'avinguda Blasco Ibáñez travessant el barri fins a la mar per un costat i la construcció del bulevar de Sant Pere conformant una creu que destruiria per complet el barri, on es construirien a les vores d'aquestes grans avingudes habitatges de major alçada que els actuals i probablement inaccessibles per a la majoria dels inmortals.

Què suposaria tot açò?, posaré exemples i a mode de resum; la desaparació de bona part del teixit social, desplaçament forçós (en la majoria dels casos) de la població ja que mai els reallojarien de nou al seu barri (les indemnitzacions estan per davall, un 50%, del preu de mercat d'habitatge), desarrelament social per part dels afectats (traduit en un trauma social i dolorós i inadmissible sobretot per a la gent gran), equilibri alterat (els que  queden al barri, em refereixo als no afeccionats i que pertanyen a col.lectius més desfavorits, es trobaran marginalitzats respecte als nouvinguts de bona nòmina), la població afeccionada participa en el procés del projecte urbanístic des del principi (cosa que no ocorreix així, el govern municipal fa oïdes sordes practicant el despotisme i el no-diàleg permanent cap als tècnics, experts i sobretot als afectats que amb tot, pot conduir a conseqüències de desconfiança davant les nostres institucions), la destrucció esborra d'una manera irreversible part important del nostre patrimoni, aquesta mena d'obres sol acabar per separar, dividir real i simbòlicament l'espai transitable…

Aquest Pla, té un error bàsic en el que molts dels ciutadants cauen partint de la degradació del barri que arrossega des de fa molt anys (cal donar les gràcies als diferents partits que ens han governat i governen com a màxims responsables de menyspreable situació). Partint d'aquesta premissa les intervencions urbanístiques resoldrien els problemes socials com els col.lectius de rendes baixes, l'atur i el tràfic de drogues. NO! L'únic que realment proposa el pla de perllongació és desplaçar als pobres, jubilats, aturats i traficants a d'altres indrets de la ciutat. No ofereixen solucions a aquests problemes, sinó simplement els canvia de lloc.

El barri on vaig nèixer, on els meus ulls retingueren per primera vegada l'essència d'un poble treballador i familiar, la memòria explicada i testimoniada per la família i amics, els que són i els que em van deixar fan que em senta orgullós de pertanyer-hi.

No ho sé com acabarà tot açò, però crec és un cas (com tants d'altres que dissortadament s'han produit i es produiran) on la participació social, els moviments ciutadans que sumant dignitat i lluita podem plantar cara als ocupants i botiflers que campen a la nostra ciutat i País.

Eixa és la lliçó que encara s'està escrivint…

Última edició per el jonc (19-12-2006 14:54:07)