Mereix l’atenció des del punt de vista econòmic i de més dinamisme en el conjunt dels territoris que conformen els Països Catalans l’element turístic, font principal d’ingressos i que més, a hores d’ara, s’en parla i s’escriu tant, revisant i discutint si el model de sol i platja està asgotat o no, o si s’han de replantejar d’altres models.

Com a inexpert i neòfit en la matèria em posaré a dir la meua expressant la meua modesta opinió i ves per on no puc evitar-ho, necessite ficar el dit allà on puc i és per això obrint aquest fil per poder aportar idees i alternatives a les existents.

Darrerament als mitjans de comunicació i sobretot referent al turisme al País Valencià on no n’hi ha model ni política turística, dona molt i molt que comentar. Els qui manen, no tenen model ni el volen, encara que ens venguen la moto. Més clar ho diré, turisme especulatiu i de formigó. Construccions massives en el litoral, proliferació com a bolets de camps de golf com si no hi hagueren bastants amb els existents, d’això ells en diuen turisme de reclam i de qualitat. Doncs això mateix no s’ho creuen ni ells. De què es tracta?, s’enten per una banda que les viles i pobles tenen com a últim recurs d’ingressar uns quants calerons, el projectar noves urbanitzacions amb la venda de sòl. La barreja d’interessos per part dels governants i constructors per fer de les seues amb la construcció sense fré a la costa, on el seu objectiu principal és recol.lectar i guanyar per altre costat respectivament, fan bandera d’un recurs inestable i decrèpit d’un procés de conseqüències negatives i irreversibles per al conjunt del nostre territori. Exemples que ho diuen tot són per cas Benidorm, Lloret de Mar i Eïvissa per dir-ne alguns.

Existeix una manca  d’idees sobre el motor econòmic al nostre país, s’ha de cercar alternatives, plans estratègics i molt d’enginy, perque en definitiva el turisme és enginyeria, una indústria basada en la identitat i no com ha sigut i és en l’actualitat, recol.lectora, és a dir si fa bon temps guanye diners, al contrari res de caixa.

No s’ha de diversificar, sinó agrupar i homogeneitzar. Trobar una temàtica per una població intrinseca, genuína i singular, és sinònim, pense jo d’un cert grau d’exit i a partir d’allò pontenciar-la.

Un altre element a tindre en compte, és a les fires nacionals i internacionals sobre turisme. És curiós la proliferació d’un fum de casetes cadascuna d’elles abanderant un poble del nostre territori i aleshores aconsegueixes marejar al futur turista perque no identifica el poble al país on hi pertany. Un territori cohesionat i vertebrat necessita d’una marca turística que englobe a tot un territori i que a hores d’ara és inexistent i té com a unic responsable la principal institució autonòmica. S’ho haurien de fer mirar…

En els darrers anys, és quotidià veure com en el nostre país es venen prou be l’exposició de les "pedres" (em refereixo a antics castells, monestirs i d’altres vestigis del passat). Això té un atractiu momentani i a més caduc perque per a restes cadascu te les seues allà on resideix. S’hauria de cercar un revulsiu, explotar el patrimoni descobert amb altres incentius que li donen més al.licient a la persona que ve a visitar-nos. És important els fets, si, els fets que van dur a terme eixa edificació en concret i explicar la història que té al darrere i els personatges que van passar pel lloc amb panells aclaridors i rutes ben definides, fan que l’entorn i l’edificació en questió li done una gran particularitat que el fa més atractiu encara.

De patrimoni natural, tenim un exemple encertadíssim i em referisc a les terres de l’ebre, aprofitant la bellesa de l’indret exploten sabudament amb rutes de senders, esports fluvials i com no l’interès per la fauna amb la possibilitat de visionar els seus moviments. I vinc a contar tot açò perque prenguen nota a l’hora d’aprofitar llocs com l’albufera de València, els marjals de Santa Pola a l’alacantí o al llit del riu millars a la plana alta de Castelló, per esmentar alguns, on la pressió urbanistica és amenaça constant i dissotadament desaprofitats des del punt de vista turístic.

Us semblarà inimaginable, però també seria un exit vendre els nostres traumes com per exemple fer una ruta dels brigadistes internacionals de la república o també dels nostres avantpassats com fer una ruta d’en Jaume I al pas pels territoris de la Corona d’Aragó. Això seria inèdit, original i que tindria una projecció internacional que podria atreure a molts visitants. Ja veieu com de tots es conegut, posem per cas la ruta de Santiago on té un ressó mundial o com la pila de llibres venuts del Codi da Vinci ple de mites i llegendes vagen molts dels lectors a fer turisme a Paris com si als parisians no en tingueren prou de veure visites forànies….

Recuperar tot el patrimoni és una fita gairebé complicada, es necessitarien molts diners per treure-ho a la llum, però amb el que tenim ho desaprofitem. Amb el negoci del turisme s’ha de cercar la singularitat, la diferència, els nostres punts genuïns. Hem de saber vendre, hem de saber explicar-ho.

Per l’ocasió us invite a fer una visita a la xicoteta població d’Otos a la Vall d’Albaida un exemple a tenir en compte, a veure que us pareix…

Nous reptes per a una de les assignatures pendents…

Última edició per el jonc (17-12-2006 23:00:22)