Voldria parlar sobre un fet relatiu al Sr. Manolo Latorre, president del GAV, que és poc conegut, i que crec que caldria que tothom coneguera.
En 1996 ja se sap que aquest senyor rébé una sentència condemnatòria per agressions a tres militants de l'antiga UPV, hui BNV. Crec recordar què va passar. Els tres militants de la UPV estaven encartellant i foren assaltats per 15 ó 20 fatxes, entre els quals ves per on resulta que estava el Sr. Latorre.
D'aquesta manera podem treure diverses conclusions:
-Si els fatxes eren 15 ó 20, i els de la UPV sols eren 3, això dóna una proporció de 6 ó 5 contra 1. Així és com aquesta gentola és valenta.
-Els militants de la UPV estaven encartellant, és a dir, estaven treballant. Sempre em produeix repugnància la gent que assalta i agredeix gent que està simplement treballant.
Recordem com el Sr. Latorre acostuma a utilitzar menors en els actes delictius protagonitzats pel GAV, sense importar-li que la gent agredida, exercint el seu dret de legítima defensa, done una pallissa a eixos en definitiva pobres menors, o que eixos menors acaben en la presó i amb antecedents penals.
Recordem també com aquest Sr. té un negoci de merda de protèsic dental, que segurament li han montat (i li han buscat els clients) els quatre riquets de merda que subvencionen el blaverisme en la ciutat de València (ámb Juan Lladró al capdavant). Es veu que ell té poc treball, o no treballa el que deuria i és un malfaener, ja que sols viu dedicat al blaverisme.
El Sr. Latorre és un Sr. autènticament repugnant.