Des de la meva experiència com a dirigent de la Federació d'Ensenyament de CCOO-Illes, els sindicats autoanomenats "de classe" (de la classe de gent que vol viure sense treballar) són una estafa. Viuen de les subvencions (a canvi de pleitesia al governant de torn), ignoren olímpicament dels afiliats i es passen pel folre els seus propis estatuts. Pense que el futur passa per un altre model sindical, més proper als problemes reals dels treballadors (per això vaig deixar CCOO i ara estic en el projecte de creació d'un sindicat de professors de secundària). Una de les claus per un nou sindicalisme és acabar amb la casta dels sindicalistes professionals. Cal limitar temporalment els alliberaments per acabar amb situacions com la que tenim a les Illes. Sóc membre de la Junta de Personal Docent No Universitari, sense per això deixar de treballar al meu institut, però altres membres de la junta fa més de 15 anys que no fan classe. Què saben ells dels problemes que tenim els professors en la nostra feina dia a dia?
Els sindicats, com a eina de defensa dels drets dels treballadors, són necessaris. Però no els sindicats que tenim ara, que s'han convertit en aparells burocràtics al servei del poder polític i econòmic. Ens cal un altre sindicalisme, i ens cal ja!

Estimat Mikel:
A la Junta de Personal Docent no Universitari de les Illes hi ha membres de l'STEI (que formen part de la confederació d'STES igual que l'STPV) que fa més de deu anys que són alliberats sindicals i no fan classe. Com van a conèixer els problemes dels professors i defensar els nostres interesos unes persones que en realitat ja no són professors sinó sindicalistes professionals? De fet tot el que he dit al meu post és aplicable tant a l'STEI com a la UGT o a CCOO. No és una qüestió de sigles, sinó de model sindical. Cal acabar amb la figura del "sindicalista professional" i tornar a fer sindicats de treballadors.
A les Illes hi ha un govern, en teoria de progrés, amb participació de partits nacionalistes que, entre altres coses, estan duent a terme una política de privatització de l'ensenyament amb doblers públics, concertant batxillerats (quan l'oferta pública és més que suficient) i centres de l'OPUS que practiquen la segregació per sexes. L'STEI és la força sindical majoritària i no diu ni "mu". És per això que els professors de secundària de les Illes ens hem decidit a organitzar-nos pel nostre compte, de la mateixa manera que ja han fet els companys de Catalunya.

és una llàstima que cada 1 de maig trenquin els vidres de CCOO a barcelona, però per altre banda és un reflex de la desconfiança que generen els sindicats. Aquest món ha perdut tot idealisme que és la millor vaselina per anar empassant poquet a poquet.