Ja sé que és una utopia, és només un desig personal. Crec que els punts de discrepància podrien ser resolts de cara a un objectiu comú, sobretot si eliminem els personalismes.

espere que el BLOC no es faça blaver, la política de confondre i enganyar la gent no és gens ni mica bona. Però de tota manera crec que aquest intent d'apropament al blaverisme tindriem que parar-lo. PEr a mi el BLOC ja és un partit blaver. VISCA LA GRAN CATALUNYA!

L'Himne de l'Exposició del que es parla a la ponència del Bloc és aquest que reproduesc ací. Es tracta de la versió nacionalista que feren servir els valencianistes del primer terç del segle XX, la música és la del mestre Serrano, però la lletra és de Maximilià Thous Llorens (fill del lletrista de 1909) i autor també de la lletra del Cant de Redempció o Cançó de Lluita.

Resulta curiós que l'any 1955 en ple franquisme la Junta Local Fallera d'Alzira publicara un tríptic on es recupera la lletra nacionalista d'abans de guerra.

En ella, l'estrofa "Para ofrendar nuevas glorias a España..." es converteix en "Tots baix els plecs de la nostra Senyera..." igualment el mot "Región" es converteix a la versió nacionalista en "Nació". I el títol de l'Himne és ben explicit, Himne Valencià, no "Himno Regional".

Per tant és una versió perfectament digna i compatible amb la Muixeranga, el Cant de Redempció, Els Segadors, La Balanguera, o qualsevol altre himne dels Països Catalans.

Soc militant del Bloc, però no participe de cap versió del himne del mestre Serrano.
¿Himnes de pau?
Himnes d’amor?
Doncs, hi serà que no!
M’estime més un himne sense lletra com la Muixeranga o un nou himne amb lletra bèl•lica, patriòtica i reivindicativa.

Folclòrica és la Muixeranga, que forma part del folclore popular i dels balls de la Mare de Déu d'Algemesí, i no per això deixa de ser una peça molt digna.

Però ningú no és més nacionalista perquè preferisca sentir la Muixeranga amb cara de pomes agres, mentre escampa la ma oberta amb el signe de les quatre barres. El nacionalisme, el patriotisme, es fa a base de sumar, d'afegir esforços, tota la resta és perdre el temps.

L'Himne Valencià té una lletra molt digna amb les estrofes: "Tots baix els plecs..." i amb el crit de "Pas a la Nació", i no compartisc per a res que siga una barreja de "kitch, mal gust, folclorisme-hortera". Al menys no ho és menys que la lletra dels Segadors, o La Balanguera. La lletra no és ni més ni menys, que fruit de l'escola de la renaixença valenciana, i va estar escrit a principis del segle XX. Que l'himne valencià no parle de matar a ningú, o de fer brollar la sang, no són motius per a rebutjar-lo.

El seu arranc inicial és una peça musical del segle XVI, propia de la Cituat de València, la Marxa de la Cituat, que precedia la Reial Senyera de les quatre barres, per tant recupera un element històric propi dels temps forals i genuinament valencià. 

Existeix una tradició amagada del nacionalisme valencià de preguerra, representada per grups com Esquerra Valencià, etc. que utilitzaven aquest himne. I això, en un himne, tan implantat hui arreu del país, el converteix en una eina perfecta per aglutinar i sumar, no per a restar.

A més "Tots baix els plecs..." o "Pas a la Nació" suposa un rebuig explicit, clar directe, contundent i al fetge, a Espanya i l'espanyolisme blaver, una antèntica provocació, una mostra d'antiespanyolisme i alhora de nacionalisme valencià de constucció en possitiu, mentre que la Muixeranga, sense lletra, és un himne molt bonic, molt emotiu, molt fusterià, però minoritari.

I per últim, l'Himne Valencià no exclou la Muixeranga, ni el Cant de Redempció, ni Vent de Ponent, ni el Cant de la Senyera, ni Els Segadors, ni cap altre himne nacionalista dels Països Catalans.

Última edició per Alzirenyista (20-02-2009 16:57:45)

He seguit amb atenció el debat i he decidit registrar-me per poder participar-hi. Anem a pams:
1- Crec que tots tenim clar que un Estat no equival a una nació. Un exemple n'és l'Estat Espanyol.
2- Una definició ja clàssica de nació fa referència a un grup de gent amb un territori, una cultura, una economia i una història compartides que a més té un sentiment de pertinença (elements, pel tant, objectius i subjectius).
3- També tenim una definició clàssica d'Estat que diu que és l'aparell burocràtic de poder que té el monopoli legal de la força coercitiva en un determinat territori.
4- Pel tant, enlloc no està escrit que una nació haja de tenir només un Estat. Podem prefectament pensar que els Països Catalans són una nació i al mateix temps defensar un Estat independent per al País Valencià. De fet, si entenem que les arrels històriques del nostre país estan a l'antic Regne de València, que tenia entitat jurídica i política pròpia,hauríem de ser coherents i defensar la sobirania del País Valencià.
5- Pel tant la blaverització del Bloc, que ja ve de la blaverització de l'antiga UPV, no ve de la reivindicació del País Valencià com a subjecte de sobirania política. Més aviat ve de l'intent d'assumir sense complexes un imaginari simbòlic que, no ens enganyem, es correspon amb una concepció regionalista del nostre país. Per dir-ho d'una manera gràfica: una senyera amb franja blava, o dir-li valencià a la nostra llengua, és perfectament assumible per l'espanyolisme al PV. No crea conflicte. En canvi, dir-li català a la llengua o defensar la senyera històrica de quatre barres NO és assumible per l'espanyolisme, i SÍ genera conflicte. Per conflicte no cal entendre necessàriament violència, car conflicte pot ser simplement confrontació ideològica.
6- Hi ha nacionalistes al PV que estan/estem decebuts, decensisats i frustrats. Potser haurem de millorar les nostres propostes polítiques, potser haurem de fer més pedagogia, potser haurem de ser més seriosos i no jugar, com el Bloc, a dinamitar l'espai a l'esquerra del PSOE del nostre país. Però en tot cas la solució, al meu judici, no és assumir l'imaginari ni la terminologia de l'espanyolisme. No siga que no guanyem a ningú i damunt perdem els nostres.
Dit siga amb tots els respectes

No podria estar més d'acord amb tu, Raimon, però per aquells que defenen aquesta versió de l'himne de l'exposició, dir-los una cosa.
1- En cas què això arribés en algún moment, i parlen en sentit imaginari, aquesta lletra seguiria causant el mateix rebuig per part d'uns o d'altres, és clar que no generaria "pau i unitat" amb ningú.
2- Al igual que Raimon ha dit, el fet de no nomenar les coses pel seu nom, no genera més que fustrasions per a uns i polèmiques per als altres, a més a més de la pèrdua final de les arrels, punt de trobada com no de l'espanyolisme.

Jo abandonaria sense exepció aquesta visió pesimista, l'història ja va crear un destí per desfer l'espanya real (Euskadi, PPCC, Galiza i Castella) aixó va succeïr durant 40 anys (si bé molts tics del franquisme es mantenen ara, però no comparem) quan morin els vellets del Tribunal Corrupcional alguna renovació hi haurà...
Jo diria que està tot perdut si el valencià només se sentís en un video d'hemeroteca que es diguès "así hablaban los valecianos". Pero trobo que mentres quedin valencians que s'estimin el PV,i catalans com jo que pensin que no tots sòn del PP a València el que hi ha és camí per crèixer. Ja que en la meva opinió el Pais Valenci÷a ja va tocar fons fa uns anys.

Ja, el que passa es que les veus que arriben a Catalunya de València sempre sòn que si el Camps no se qué, que si el Fabra tal i qual que si el "regne de València" i aquestes merdes i clar....la gent s'oblida del més important que el PV és Catalunya, que Catalunya és el PV, vaja que perquè un germà teu estigui malalt i no xerri no l'has de deixar sol i aburrit a l'hospital.
Jo ja ho faig (difusió de l'amor cap el País Valencià), però es veritat que una part important de gent d'aqui (Pperos, socialistes, apolítics, ecologistes i nacionalistes) a l'hora de parlar dels Països catalans somriuen al sentir Eivissa, Menorca, Catalunya, Andorra, Mallorca..però a l'arribar al PV sento sovint: "Aquests?..que els hi donguin pel sac".

Palamós: encantat de debatre amb compatriotes com tu.
Jo sóc valencià, visc a Eivissa, i tinc clar que la meva nació és on dic "bon dia" i em contesten "bon dia".
Salutacions ben cordials!!!!