No, és molt més antic, mira la secció de proves documentals d'esta web, ahí n'hi ha cites.

"L'eix està entre valencianisme o centralisme"

Bén dit, PP i PSOE bé que es junten a vegades a favor d'Espanya

País Valencià

Denominació moderna de "Regne de València", què té una base de nomenclatura històrica antiga. Com a exemples d'això, el frare Agustín Bella a la seua obra "Vida de fra Agustín Antonio Pascual"[2] afirmava en 1699, encara estant vigent les institucions forals del Regne de València, que:

"... no le tenía el Señor destinado para apóstol de las Indias, sino de nuestro País Valenciano..."

També, hi ha altre exemple rescatat per Sanchis Guarner a la seua obra "La llengua dels valencians" on es confirma l'existència del document satíric del 1767 amb el següent llarg títol, en valencià:

    "Carta no vista, lletra uberta, combit cheneral i particular, que fa Quelo el Roig d'Albal, nét de la tia Rafela, a tota la Cort de Madrit, per que vinga a veurer o mirar la gran Festa Centenar de la Verche Protectora, ulatant el lluit que estarà el País Valencià"

Així i tot, encara que al principi s'utilitzà amb un significat merament geogràfic, a principis del segle XX amb el moviment obrer i els primers moviments del nacionalisme valencià s'emprà, a més, també amb un significat polític i cultural. Per exemple, les Joventuts Valencianistes l'any 1906 publiquen un mapa comarcal fent ús d'este nom. També es popularitzà durant la dècada dels 30, del mateix segle, amb successives publicacions acadèmiques, culturals, i polítiques, especialment als "Quaderns d'Orientació Valencianista" de l'Editorial Estel (actualment editats[1] per la Universitat de València).

Tingué un important ús oficial durant la IIª República, com reflexa, per exemple, l'ús del terme per part de l'ençà Consell Provincial de València (actual Diputació Provincial) en un cartell d'Artur Ballester i Marco[3]. També hom pot comprovar-ne una bona mostra la seua utilització en els diferents projectes d'estatuts d'autonomia: de la CNT en 1936[4], d'Esquerra Valenciana[5] i d'Izquierda Republicana[6] en 1937.

Als anys 60, a conseqüència de la publicació de "El País Valenciano", escrit per Joan Fuster, en "Guías de España" de l'Ed. Destino, tornà a popularitzar-se de nou fins al punt de ser el terme més extens i utilitzat als mitjans de comunicació, especialment en la premsa escrita local de totes les tendències ideològiques, sense que la censura franquista objectara gaire cosa.

A més, era el terme proposat en l'Estatut d'Autonomia de la Assemblea de parlamentaris del País Valencià que es va acordar a Benicàsssim el 25 d'octubre de 1979 (veure proposta a Wikisource). El terme només està arreplegat al preàmbul de l'actual Estatut d'Autonomia i no a l'articulat. D'altra banda, existia una entitat governamental valenciana, el Consell preautonòmic del País Valencià, amb diverses competències fins a l'aprovació d'un Estatut d'Autonomia.

No obstant, a pesar que l' UCD utilitzava el terme amb normalitat, a partir de 1980 tant el blaverisme com la dreta rebutjaren este terme per considerar-lo amb vinculació amb el concepte polític dels Països Catalans que es plantejaven des dels anys 60. L'últim alcalde franquista de València, Miguel Ramón Izquierdo, justificava el rebuig perquè "país és singular de països, llavors es parla d'un País Valencià dins dels Països Catalans".

El terme encara és rebutjat per part del principal partit de la dreta, el Partit Popular, actualment al govern valencià. L'última mostra d'això hom troba a les negociacions que s'estan duent a terme entre els governs català i valencià per a l'emissió recíproca de les seues respectives ràdios i televisions autonòmiques per a ambdós territoris. El portavéu valencià, Vicent Rambla, afirmà públicament que una de les condicions que va posar el govern valencià per a la continuïtat de les emissions dels mitjans de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió és la retirada el terme de País Valencià dels seus llibres d'estil, cap la qual cosa l'homòleg català, Joan Manuel Trasherras no ho considera "raonable". Així mateix, diversos membres de la Unió de Periodistes Valencians han afirmat que en la RTVV existeix una "llista negra" de paraules que l'entitat pública considera que no s'haurien de difondre als seus mitjans de comunicació, entre els quals es troba el nom de País Valencià, donant fet a talls, o la posada de la véu en off, en entrevistes en el moment que s'empra aquesta denominació.

Una altra mostra de bel·ligerància mostrada pel PP contra l'ús vigent del terme de País Valencià es pot trobar en els enfrontaments entre diverses universitats públiques valencianes amb el govern valencià, en la segona legislatura d'Eduardo Zaplana com a president. De fet, en aquells anys, la Universitat de València[7], i la de Castelló[8], aprovaren la reforma dels seus respectius Estatuts en què empraven el terme de "País Valencià" per a fer referència a la comunitat autònoma valenciana, com és de costum en l'àmbit acadèmic, i es trobaren amb un blocatge per part de la Generalitat que acabà en plet judicial.

A l'actualitat, el seu ús és considerable a hores d'ara, sent més comú entre els àmbits acadèmics[9], locals (avinguda, Plaça, carrer,... del País Valencià), polítics (Partit Socialista del País Valencià, Esquerra Unida del País Valencià... ), sindicals (UGT-PV, CCOO-PV, STEPV...), periodístics, i de l'associacionisme. La seua forma en valencià "País Valencià" és més utilitzat pels valencianoparlants en algunes comarques, fins i tot per davant del terme oficial "Comunitat Valenciana", segons els diccionaris normatius del valencià més coneguts.


Comunitat Valenciana

S'utilitzà per primera vegada en l'articulat de la proposta d'Estatut d'Autonomia de l'Assemblea de parlamentaris del País Valencià, de forma indistinta conjuntament amb el terme de "País Valencià". Eixa proposta, coneguda com Acord de Benicàssim, pel que fa al tema dels símbols, tant els partits valencians d'esquerres com els de dretes van fer concessions per a arribar a un consens. Els primers assumien com bandera del País Valencià una senyera amb franja blava contenint l' escut de la Generalitat, mentrestant que els segons assumien el terme de País Valencià.

No obstant, quan la proposta va arribar al Congrés dels Diputats, es va trencar el consens al desvincular-se la UCD de l' Acord de Benicàssim i, respecte als símbols, proposava canviar tant la bandera per la senyera coronada valenciana, com el terme, pel de Regne de València.

A causa de la majoria absoluta de la dreta al Congrés, el PSOE va arribar a una solució de compromís amb la UCD, a través del diputat Emilio Attard, pel qual es va substituir "Regne de València" pel de "Comunitat Valenciana", i es van arreplegar els termes "Regne de València" i "País Valencià" al preàmbul, amb l'idea que el partit de torn en el govern autonòmic valencià utilitzara el que creguera convenient. La solució de compromís sobre els termes s'aprovà amb l'abstenció del PSOE, i l'oposició del PCE.

El terme de "Comunitat Valenciana" s'ha popularitzat a principis dels anys 90 del segle XX per diverses campanyes de turisme promogudes per la Generalitat Valenciana (amb el lema "Comunitat Valenciana, vacances tot l'any").

Denominacions del País Valencià

Hola a tots.
Açò no és més que la primera prova que faig per comprovar si va bé el registre i, de pas, aprofite per saludar a tots.
Disculpeu les molesties.

lqnt

És que lo de "Comunitat" queda més artificial que l'hòstia. Ni fa falta ser nacionalista per a dir País Valencià, per exemple al País Basc la gent li diu així encara que no siguen nacionalistes... per què, encara que sigues un espanyol i estigues a favor d'este Estat de les autonomies, quina altra comunitat autònoma té "Comunidad" al seu nom? Només la de Madrid, que és una divisió per motius administratius (no culturals ni històrics) de Castella. Vaja, que és un terme artificial i fals.

I no comencem amb lo de "Levante", per favor... que ja m'enrabie... jejeje

Bé, això de dir "País Valencià" i que siga nacionalista...és una tonteria. Tothom diu "Pais Basc/Pais Vasco" sense ser nacionalista, i no hi ha cap problema.

El tema de la bandera...és llarg...però és que no es pot comprar València amb Andalusia, Canaries, etc Segons tinc entès, València era una ciutat-Regne, d'això que València siga el nom de la capital i el del pais/autonomia/X, al igual que passà a Murcia (on son murcians els de Múrcia com els de El Palmar)

Però bé, el mateix paternalisme, per posar-li un nom, que té València respecte a les dues provincies, és el mateix que té Alacant vers la provincia, on una persona de Dénia, Oriola o Alcoi és "alacantina", i jo venint d'altra comarca mai m'he sentit ni alacantí ni he pensat que això poguera ser un sentiment (llevat de la ciutat o com a molt, la comarca)

El nostre és un país complicat, juli

Bé, justament ens ha passat lo contrari, crec jo. El nacionalisme politic, cultural, etc ha sigut massa cientific, hem mirat amb lupa cada denominació del territori, bandera, etc etc mentres l'espanyolisme ha sigut més irracional i ha actuat a lo hooligan: Cridar molt, poc debat.

Això ho radien per televisió, premsa, etc i té un efecte que nosaltres, amb tanta raó però sense cap mitjà de comunicació que no siga el boca a boca (i ara, internet, gràcies a déu) no hem pogut arribar a molta gent.

Caldria si, doncs ser més simples. Jo a la gent li dic "País Valencià? Bé, per a tu és una comunitat, un tros més d'espanya, però per a mi el País Valencià és el meu país, la meua terra, la meua història, i l'estime tant que li done la categoria de País". No ho compartiran o si, però ho entenen, més que si parlem que un senyor ho digué per primera vegada a 1800 o a 1902

Haguera sigut més encertat "Comunitat autònoma de València" i no "Comunidad autónoma de la Comunidad Valenciana" com va ser aprovat el 1982. D'aquesta manera podríem utilitzar el terme VALÈNCIA per anomenar tot el país i tindríem un nom sense un "Comunitat" o "País" davant com tenen la majoria de llocs normals: Madrid, Catalunya, Múrcia, França, Portugal, Baviera, etc... O és que algú diu que és de la República italiana o de la Regió de Múrcia?. El nostre país necessita un gentilici sense cap afegitó al davant. VALÈNCIA és des de Vinaròs al Pilar de la Foradada i punt i si som Comunitat autònoma, o Regne o República o el que siga no té per què anar davant de VALÈNCIA quan parlem de la nostra procedència. Ningú diu que és del País França ni del Regne del Maroc. Diuen França i Marroc i punt. PER TANT NOSALTRES PODEM DIR VALÈNCIA SENSE FER ESMENT A QUE SOM UNA COMUNITAT, REGIÓ, NACIÓ O NACIONALITAT.

donjuli2002, en referisc a que si es pot dir França a seques sense dir que és un Estat o una república, es pot dir València a seques sense dir que és un país o una Comunitat.