#1 07-02-2008 13:11:39

santoja (VALENCIA HUI) i Jaume I. La historia de mai acabar

Array

Sería por finales de noviembre, de 1228, la pedrea del 8, el rey cumplidos los 20 años, cuando el barcelonés Pere Martell ofreció un banquete al rey y acompañantes en la ciudad de Tarragona, aprovechando la ocasión para hablarle de Mallorca y las restantes Baleares. Se decidió la celebración de Cortes en Barcelona, el 21 de diciembre.

Jaime I hizo un discurso sencillo y humano, como los suyos, en el que contó, para quienes no lo conocieran detalles de su nacimiento: “Certa cosa es que’l nostre naximent se feu per vertut de Deu, car no’s volien be nostre pare ni nostra mare, e si fo volentat de Deu ques nasquem en aquest mon. E quan nos vos dixessem les condicions ni les maraveyles que foren al nostre naxement, grans se riean, mas lexar’nos’em, per ço car al començament del libre se demostre. Mas be’u sabem per cert que vos sabets que nos som vostre senyor natural, e som sols, menys de frare e de sor, que nostre pare no ach en nostra mare, e vinguem entres vos jove, de jove de VI anys e mig, e trobam Arago e Catalunya torbats, que los uns volien no’u volien los altres; he havets mala fama per lo mon, per les coses que eren passades”.

Nadie pondrá en duda la claridad de las palabras regias. He convivido con vosotros desde los seis años y medio, Aragón y Cataluña, ¡en guerra!, tenéis mala fama, y esto debe corregirse. Pensó que un buen modo de acabar con las rencillas era unirlos en una gran empresa, hacerles caso y echar balones fuera, yendo a la conquista de Mallorca, incluso pidiéndoles ayuda: “On nos vos pregam molt carament per dues raons, la primera per Deu: per volentat de Deu que’ns endreç en postres affers, e que comenten tals coses, e a vos e a nos, que a El vinga de plaer, que la cosa sia tan gran e tan bona, que la mala fama que es entre vos que’s tolga, car la claror de les bones obres desfa l’escuredat… que nos que’ns donets conseyl e aiuda en III coses: la primera, que nos puscam nostra terra metre en pau; la segona, que nos puscam servir a Nostre Senyor en aquest viage que volem fer sobre’l regne de Maylorques e les altres illes que pertanyen a aquela; la terça, que haiam conseyl de haver, en manera que aquest feyt puscam cumplir a honor de Deu”.

Y les convenció. El Arzobispo de Tarragona ofreció dinero, jinetes y ballesteros; y su ejemplo fue seguido por los demás Obispos de la Corona de Aragón y por los Templarios, la ciudad de Barcelona y el pueblo llano. Había, es cierto, menos entusiasmo en Aragón, que ya apuntaba al Reino de Valencia, pero Jaime I, demostró su habilidad pactando el futuro al firmar con Abu Zeit el Tratado de Calatayud, de ayuda mutua y ventajas territoriales. ¡Craso error pensar que aquí no ‘éramos’! Lean, lea, lean a Chabás, Danvila, Piles y Huici.

En agosto de 1229, según documento que se conserva, el Rey promete tierras a los que le acompañen en la expedición y ya nombra los repartidores: Obispos de Barcelona y Girona, Bernardo de Campaña, Nuño Sancho, conde de Ampurias, Raimundo Alamán, Raimundo Berenguer d’Ager, Ximeno de Urrea y Pedro Cornel. Quizá mañana podamos comprender algunas irregularidades de reparto.

Frenéticos los primeros días de septiembre en Tarragona, Salou y Cambrils, donde la galera ‘Montpellier’ mandada por el propio rey partía hacia Mallorca: “E la quantitat del estol fo aytal que’y ach XXV naus complides, e XVIII tarides, e XII galees, e entre buces et galitos C. E axi foren XL lenys capdals, menys de les barques menudes”. Unos 800 caballeros y 1.300 servidores. Me parece exagerada la cifra que dio Al Macari, de unos quince mil peones.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

En fi a vore que opnieu de este text

SALUTS SAGUNT NO MORIRA.-

Desconnectat

 

#2 07-02-2008 21:17:46

Yuiis
Membre

Re: santoja (VALENCIA HUI) i Jaume I. La historia de mai acabar

Aviam...

Arago y Catalunya no estaven enfrentades quan Jaume I era petit, sino que eren els nobles, de fet s'hi van formar com dos bandols, i fins i tot la vida del rei va corre perill en algun aocasio, pero en cada bandol hi havia noblesa catalana i noblesa aragonesa indistintament. No podia ser una guerra entre "nacions" perque simplement aquest terme no existia en aquella epoca. El llibre dels fets, igual que la biblia, es pot llegir de moltes maneres tongue.

No se si una de les preguntes que tens sagunt, es si el regne de valencia ja existia abans de la ocupacio catalano-aragonesa. No he llegit res en extensio sobre el tema pero el regne en si si que existia. Era sarrai, i no se si comprenia tot el territori pel que es coneix avui Valencia, pero tot el que en se fa pensar que si tongue.

Si us agrada el tema os recomano llegir el llibre "Jaume I, Historia i Mite d'un Rei" De Stefano Maria Cingolani. Descriu molt be com era la situacio a l'epoca.


"E vosaltres, castellans, cuidats passar ab vostres menaces, e aquelles esperar-vos les he."

-Jaume I, "El Conqueridor"

Desconnectat

 

#3 08-02-2008 11:28:30

Re: santoja (VALENCIA HUI) i Jaume I. La historia de mai acabar

A vore YUIIS:

Regne com tal si que existia i es clar que existia, pero no com volem fer creure el blavers, que de eiexe regne es parlava valencia  etc.. Lo que pasa es que els blavers volem fer creure que es parlava valencia ja en els ibers etc,....

Desconnectat

 

Peu del fòrum

Powered by PunBB
© Copyright 2002–2008 PunBB

Creative Commons License © 2004-2011 Antiblavers.org i altres contribuïdors | visites
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons, tret d'on s'indique el contrari.
Funcionant gràcies a PmWiki, PunBB, Coppermine, PHP, MySQL, Apache i GNU/Linux.